Corpus Christi

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 6 Juny 2021
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Amb el pa i amb el vi se’ns dóna ell mateix

1. Aneu a preparar el lloc per celebrar la Pasqua. Aneu, pareu un lloc on celebrar l’Eucaristia. I un grup de persones –anònimes en diuen ara, però que tenen el nom i el cognom escrit en el cor de Déu i de moltes persones que les estimem– han vingut en aquesta església i l’han endreçada, l’han fregada, hi han posat flors. ¿S’hi està bé, oi? Sense la feina humil i generosa de moltes persones ni Moisès hauria pogut celebrar la festa de l’aliança al desert ni Jesús hauria pogut celebrar al cenacle la nova i eterna aliança.

2. Nova i eterna aliança… És que n’hi ha una d’antiga? I tant que sí! Ho llegíem a la primera lectura. Al peu del Sinaí, Moisès celebrà l’aliança de Déu amb el seu poble. Prepara un altar, en honor de Déu. Ben visibles hi havia les taules de la Llei amb les clàusules del tractat: els manaments. Moisès les llegí solemnement a tot el poble reunit i el poble es comprometé a complir-les. Tot seguit Moisès amb la sang de les víctimes sacrificades prèviament ruixà l’altar –el lloc de Déu– i el poble. Déu i el poble es comprometen a gaudir plegats de la prosperitat del poble si és fidel o a patir-ne les conseqüències si no s’hi mantenia. En el món antic, quan es feia un contracte, se sacrificava un xai o un vedell i deien: El qui trenqui aquest pacte sigui tractat com aquesta víctima que acabem de sacrificar.

3. Com que el poble trencà sovint l’aliança, el profeta Jeremies n’anuncià una de nova: Vénen dies que pactaré una aliança nova amb el casal d'Israel i de Judà. Escriuré la meva llei en el seu cor. Jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble. Des del més petit fins al més gran, tots em coneixeran. Mantindran una relació personal i viva amb el Senyor. Una relació de fill amb el Pare.

4. El Dijous Sant fou el dia en què Jesús segellà aquesta nova aliança i perenne. Amb una única clàusula: el manament de l’amor: Estimeu-vos. L’amor surt de dins, del fons del cor, va de dins cap enfora. Déu ha vessat el seu amor al bell fons del nostre cor per obra de l’Esperit Sant que ens ha regalat. Jesús rubrica aquesta aliança amb la seva ofrena personal: preneu i mengeu-ne: això és el meu cos, preneu i beveu-ne, aquesta és la meva sang. Sóc jo que em lliuro a vosaltres i per vosaltres. Amb el pa i el vi Ell es posa a la nostra disposició per fer de nosaltres una humanitat nova.

5. I ho practica posant-se a rentar els peus dels deixebles. Feu això que és el meu memorial. Quan ens posem com Jesús al servei dels nostres germans actualitzem aquesta nova i eterna aliança, actualitzaem el gest que Jesús fa davant nostre en cada Eucaristia –com antany davant els dos d’Emmaús–: no ens dóna coses. Amb el pa i amb el vi se’ns dóna ell mateix.

6. Cal celebrar-ho. Per això avui dediquem aquesta diada a celebrar i agrair el Corpus Christi: el regal del Cos i la Sang de Crist. Normalment el tenim reclòs al sagrari, en un lloc sagrat. I és un gran privilegi poder-lo visitar i adorar i passar estones de silenci amb Ell. I tenir-lo també per a consol dels malalts que el demanen. Però avui el volem passejar pels carrers i places perquè vegi i beneeixi el nostre poble: la gent, les llars, les botigues, els llocs d’esbarjo. És bonic. Amb les catifes de flors o amb enramades.

7. Recordem el pas del P. Claret pels carrers de Lleida darrere la Custòdia el dia de Corpus de 1846. Farem bé d’acompanyar el Senyor a la processó amb ell. Pensem però que com a cristians, nosaltres som, com el pa i el vi de la Missa, el sagrament, el signe visible de la presència de Jesús en el món. El P. Claret en tenia una experiència única.

8. La presència de Jesús en obre els ulls als altres sagraments de la presència de Jesús. El pobre, el malalt, el pres, el foraster són signe visible de la presència de Jesús entre nosaltres. Hi ha també el sagrament de la comunitat: on n’hi ha dos o tres reunits en el meu nom, allí m’hi trobareu: en la família, en una reunió de cristians com aquesta. Cada persona que trobem rep el petó de Jesús quan amb el somriure, amb el bon tracte, amb un gest amable, amb un ajut discret els mostrem que Jesús els estima. L’eucaristia és el petó de Jesús a cada cristià que combrega..

9. És el dia de l’amor fratern. Càritas i les altres obres d’ajuda als necessitats, se senten avui en el seu centre: Jesús servit en els cristians que som el seu Cos. Es fan com Jesús pa partit, repartit i compartit. Endavant. És una bona obra.

10. I tanmateix és curiós que mentre recordem el dia de la caritat i de l’amor fratern, molts que es diuen cristians i defensors dels valors cristians fan una campanya contra la concessió d’indults per a unes persones concretes, les que siguin. Quin contrast entre la meravellosa processó de Corpus a Toledo per exemple i una plaça de “cristians” reunits i bramant contra mesures de gràcia.

11. Quan nosaltres combreguem, som custòdia del Senyor. Ell es complau fent de nosaltres un sagrari i una custòdia on es fa present i es mostra en els nostres ambients. Prenguem-ne. Arreu on som i on anem, portem Jesús en processó i ell hi passa beneint i fent el bé.

Tipus recurs pastoral: