Ascensió del Senyor

Cicle: 
B
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 16 Maig 2021
P. Jaume Sidera Plana, cmf

L’Ascensió no és el dia de l’absència de Jesús sinó el de la seva presència universal

1. Fóra bo llegir un cop i un altre les lectures que acabem de sentir. Això sí, amb ulls d’infant. O si voleu, amb la saviesa del cor. Són boniques, senzilles i visualment expressives.

2. Fem nostra la pregària de sant Pau. Com ell demanem al Pare Déu que il·lumini la mirada interior del nostre cor perquè coneguem què suposa per a nosaltres l’Ascensió. Sant Pau té la gosadia d’afirmar que el Pare ens ha ressuscitat amb Crist i ens ha fet seure amb Ell al cel (Ef 2,6).

 3. Els antics concebien la terra com una mena de plataforma que té a sota el xeol o l’estança dels morts i al damunt els diversos cels, tres o quatre, segons es miri. Quan diem en el Crec en un Déu que Crist davallà als inferns, ressuscità d’entre els morts, se’n pujà al cel, seu a la dreta... suposem aquesta comprensió del món. Jesús ha experimentat de debò la mort –ha davallat a l’hades– i ressuscitant ha esdevingut Amo i Senyor de l’univers. Encarnant-se, vivint i morint ha fet el “recorregut” que el mateix Jesús resumí així: “He sortit del Pare i he vingut al món. Ara deixo el món i me’n torno al Pare”. Que en el fons és el nostre recorregut.

4. I abans de deixar l’etapa d’aquesta vida, com Amo i Senyor universal que és, envia els seus d deixebles a dur la bona nova –l’evangeli– a tota la creació. Al món creat: que Déu trobà tan bo i tan bonic des del primer moment. I el trobarem tan bo i tan bonic si el sabem respectar, estimar i conrear. I al món dels homes: Déu estima els qui vivim en aquest món, dones i homes. I ens estima tant que ens ha donat el seu Fill únic perquè aprenguem d’ell a ser persones com cal. Ens ensenya també a adreçar-nos a tothom amb el llenguatge que tothom entén, que és fet d’amor, de respecte, de bondat. Té una preferència especial pels petits, pels malalts i febles de la societat. Estimeu com jo estimo!

5. Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu. Abans d’anar-se’n, els proposà als deixebles un full de ruta: Espereu que l’Esperit Sant vingui damunt vostre... Després sigueu els meus testimonis a Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra. Sense límits de cap mena. Avançarien en cercles concèntrics: Començant per l’àmbit personal, familiar, parroquial, del bisbat, de l’església universal. Som com un roc llençat amb traça en un estany: tan poca cosa i quines ones tan suaus mou.

6. L’Ascensió no és el dia de l’absència de Jesús sinó el de la seva presència universal. Mentre Jesús caminava per terres de Galilea, Samaria i Judea, estava limitat al temps i a l’espai. Només podia viure el moment present i no podia ser alhora en un altre lloc. Amb la Resurrecció i Ascensió, Jesús romp les barreres de l’espai i del temps i així pot estar present a tot temps i a tot espai. El qui ha fet el cim, copsa d’un cop d’ull les muntanyes i les valls i tot el que s’hi mou.

7. Una presència invisible, però real. Els sagraments són signes visibles d’aquesta presència activa del Senyor, especialment el de l’Eucaristia. També la seva Paraula, també la Comunitat cristiana, també els més petits i els més indefensos... Sant Lleó el Gran ho deia així als cristians de Roma: La humanitat visible del Redemptor ha passat als sagraments al que accedim per la fe il·luminada per l’Esperit Sant i per la Paraula que ens instrueix el cor dels fidels, il·luminats per la llum celestial.

8. El Senyor col·labora amb nosaltres quan fem o gaudim o patim alguna cosa per Ell i ho confirma amb miracles. I el gran miracle, la meravella, són tants cristians i cristianes com els qui avui participem en aquesta Eucaristia, gastant joiosament el temps i la vida en favor dels altres. Sense cansar-se’n mai. Perquè saben que Jesús, que avui veiem anant-se’n al cel, és present en cada germà, necessitat o no.

9. No us quedeu mirant Jesús anant-se’n al cel. El trobarem mirant al nostre voltant. Cadascuna de les persones és una imatge més o menys expressiva de Jesús, el germà gran de la gran família humana que, impulsada per l’Esperit Sant, pot adreçar-se a Déu com a Abbà, Pare nostre. Amb l'amor mutu i sense fronteres, podem trencar definitivament les barreres que encara separen els pobles.

Tipus recurs pastoral: