Diumenge VI de Pasqua

Cicle: 
B
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 9 Maig 2021
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Jesús ens mostra com ha de ser l’amor

1. Déu és amor. No és cap definició sinó el resultat d’una experiència històrica. És un fet que quan Déu es manifesta en la història de la creació o de la història humana, es manifesta estimant. Déu és compassiu i benigne, lent en el càstig, gran en l’amor. Estima entranyablement tot el que Ell ha creat. Sap de qui fang ens ha fet. Una mare es podrà desentendre del seu fill. Jo mai no m’oblidaré de tu. És un Pare amb entranyes de mare.

 2. Tant ens estima que ens ha donat el seu Fill fet un de nosaltres. Així Déu s’acostuma a viure en l’home i acostuma l’home a percebre Déu. Ens mira amb ulls humans, ens estima amb cor humà. I així el podem veure i estimar com ell es veu i s’estima.

3. L’evangeli d’avui és una mena d’entrepà de dues llesques iguals: estimeu-vos els uns als altres. I entremig hi fica el contingut sucós i nutrient. En aquest entremig, Jesús ens mostra com ha de ser l’amor.

4. Ha de ser generós, fins a donar la vida pels amics. Ell ens diu amics seus i com amics ens tracta. No pas com servents. El servent, l’assalariat, el “mandao” es limita a fer allò que li manen, sense preguntar per què. Per imperatiu legal. Quant menys millor. L’amic, no: està en sintonia de cor i de sentiments. No mira el rellotge ni el calendari. No es posa cap medalla.

5. L’amic estima amb un amor que allibera. I com a lliure que és, es posa amb amor al servei dels altres. Fa com Jesús: Ell, com “el Mestre i Senyor”, es pot posar a rentar els peus. Com tots els pares i mares que sou aquí. I tots els qui us poseu al servei dels altres. Estimeu, vet-ho aquí.

6. Jesús no té secrets amb els amics. Ens fa conèixer el seu Pare i els seus designis que són d’amor, de llibertat, de germanor i de pau. Jesús s’ha avançat a estimar-nos i a escollir-nos. Per pur amor. Sense que tinguéssim cap mèrit especial. El nostre amor és resposta generosa a aquest amor.

6. Un amor atent i agraït a la missió que Jesús ens confia. Vol que tinguem una vida fecunda, sense límits. Continua en nosaltres la seva presència i la seva acció en el món. I amb la missió posa a les nostres mans una palanca d’abast infinit: la pregària. Repenjats en el punt de suport que és l’amor de Jesús i del Pare som capaços de moure el món.

7. Això tan bonic es desplega en la història tan concreta de Pere i el centurió Corneli. Corneli és un militar especial: no és jueu. És ciutadà romà, capità del batalló destacat a Cesarea. És un home que prega, s’encomana molt a Déu. I és molt generós amb els pobres. Pere també prega i és obert als germans. Però és jueu i té unes normes precises i discriminatòries. No pot entrar a casa d’un pagà ni compartir-hi la taula. Tanmateix hi entra invitat pel centurió que vol conèixer qui és Jesús.

8. Comença un camí de conversió. Corneli es tira als peus de Pere. “No, i ara, –li fa Pere– sóc un home com tu, ni més ni menys”. Iguals! I es posa enraonar-li de Jesús. En fa un bell resum. Jesús passà pel món fent el bé i fent recular tot allò que deshumanitza. No feia diferències de les persones per la nació, la llengua, la cultura ni la religió: mira si té el cor obert a Déu i als germans.

9. Mentre Pere enraona, l’Esperit Sant s’hi fa present com el dia de la pentecosta. I fa un raonament clar: com podré negar el baptisme als qui han rebut el mateix Esperit que nosaltres? S’adona de l’abast d’aquest moment. Sant Pau ho dirà així: tots els batejats en Crist, us heu revestit de Crist. S'ha acabat la distinció jueu/no jueu, esclau/lliure, home/dona. Sí; tots vosaltres sou u en Crist Jesús.

10. Sant Pere ens invita a fer com ell: acceptar la invitació de qui vulgui compartir la nostra fe. Déu no és exclusivista, acull tothom. I es val de nosaltres per proposar als nostres germans que Déu els estima com ens estima a nosaltres. Tots som invitats a dir i a viure el Pare nostre. Ell és Amor. Només si estimem, demostrarem que tenim els “gens” de Déu. Tots som fills i som germans.

Tipus recurs pastoral: