Diumenge V de Pasqua

Cicle: 
B
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 2 Maig 2021
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Jesús és la vinya veritable, el cep autèntic

1. És bonica la cançó de la vinya que canta el profeta Isaïes: El meu estimat tenia una vinya en un turó molt fèrtil. Va remoure la terra, tragué les pedres i va plantar-hi ceps triats. N'esperava bon raïm, però ha sortit agre. Una vinya amorosament conreada. I quina desil·lusió! N'esperava bon raïm, però ha sortit agre. La vinya del Senyor de l'univers sou vosaltres, poble d'Israel; éreu la seva plantació predilecta. El Senyor n'esperava justícia, i pertot veu injustícies; volia misericòrdia, i tot són misèries.

2. A l’ l’atri del temple de Jerusalem hi havia una parra immensa d’or pur que anava creixent amb les ofrenes dels fidels de bona posició social i econòmica. Molt bonica, meravellosa, però estèril. Per això fou rebutjada. Jesús es presenta com la vinya nova, el cep veritable.

3. Jesús és la vinya veritable, el cep autèntic. Nosaltres en som els sarments. En té cura un pagès excepcional: el “meu Pare”, diu Jesús. Γεωργός es diu en grec. D’ell en deriva el nostre “Jordi”. El Pare de Jesús, el nostre Pare, cuida amorosament de tots nosaltres. Ens vol ben units a Jesús perquè units a Jesús tenim vida i vida a desdir. Sense ell no podem fer res… Units a Ell ho podem tot: la nostra pregària unida a la de Jesús és omnipotent.

4. El Pare, com a bon pagès, ens esporga perquè cada dia fem més fruit i de millor qualitat. L’esporgada no deu fer gaire gràcia a la sarment. Però gràcies a la poda, s’allibera de branquillons i fullaraca inútil i s’assegura la productivitat. Sant Pau ens diu que Déu tot ho ha fet contribuir al bé dels qui l'estimen. Fins i tot els cops de la vida, o la desoladora pandèmia que destarota tots els nostres plans de progrés i de benestar. Són cops cecs i sovint molt dolorosos. Déu no vol el mal. Vol sempre el nostre bé. Ho omple tot amb la seva presència amorosa. L’assedegat i l’afamat, el malalt i el pres, allò que sembla un cuc de la terra per trepitjar són el Crist vivent i sofrent.

5. Quin és el fruit, el bé que el Pare espera de nosaltres com a sarments o de l’Església com a Vinya? Un de sol: amor, més amor. Fillets, escrivia sant Joan, que el nostre amor no sigui només de frases i paraules, sinó de fets i de veritat: fruits de justícia, pau i joia en l’Esperit Sant.

6. Aquest amor s’expressa reconeixent, respectant i defensant el dret dels altres quan són menystinguts o trepitjats. Creant un clima de comunitat on tots ens sentim importants i solidaris, on escoltem plegats la Paraula de Déu i ens ajudem els uns als altres a viure una vida més humana i més cristiana. La dimensió comunitària és la dimensió horitzontal de la nostra vida cristiana. Aquesta és el criteri de l’autenticitat del nostre amor a Déu, que és la dimensió vertical. Podem estar segurs que estem en Jesús si estimem els altres.

7. Bernabé és un model d’amor fraternal. Pau, convertit de perseguidor de cristians en predicador entusiasta de la fe, era mirat amb tota la malfiança del món de part de molts cristians: aquest és aquell, deien. Alerta! Ara és un xaiet per defora. Però fa quatre dies era un llop famolenc que devorava tots els cristians que trobava. Però Bernabé era un home bo i ple de l’Esperit sant. Coneix el Pau d’ara. I se’n refia. Creu en el cop de gràcia de Jesús que transformà Saule en el camí de Damasc. I treu la cara per ell. I gràcies a Bernabé, Pau pogué continuar la seva missió i donant el fruit del qual encara nosaltres en vivim. Saber descobrir, valorar i aprofitar en bé de tots les bones qualitats de cadascú. Emportats per l’amor, no pel prejudici.

8. Jesús és el sagrament, el signe visible i palpable, de l’amor que el Pare ens té. I el sagrament, el signe visible del nostre amor al Pare és el germà, el veí, el foraster, el malalt, qualsevol persona que trobem: perquè tant ells com jo som imatge i semblança de Déu; tant ells com jo, som sarments que vivim gràcies a la unió amb el cep veritable, Jesús; i tant ells com jo som la nineta dels ulls del Vinyater, del Pagès, del Pare celestial que vetlla per nosaltres i ens estima.

9. Units a Jesús, perllonguem al llarg del dia la comunió que acabem de rebre. Allarguem la seva presència en tot allò que diguem, fem, visquem i compartim.

Tipus recurs pastoral: