Diumenge IV de Pasqua

Cicle: 
B
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 25 Abril 2021
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Jesús ens va al davant, mostrant-nos el camí

1. A la primera lectura hi trobem una mostra d’allò que els savis en diuen el kérigma, la primera confessió de fe de la primera comunitat cristiana. Davant la suprema autoritat religiosa, quan li pregunten amb quin poder ha fet caminar un invàlid que captava en un portal del temple, els diu sense embuts: Pel poder de Jesucrist, el Natzarè. Vosaltres el vau clavar a la creu, però Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts. ¡Jesús el Natzarè, Mort i Ressuscitat! És el primer clam de la fe que s’obre pas enmig d’un món hostil i necessitat alhora de salvació. La salvació, que tothom cerca no es troba en ningú més, perquè, sota el cel, Déu no ha donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos». Mort i Ressuscitat!

2. La causa d’aquesta salvació és l’amor del Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. De nom i de fet! És una realitat. Si en prenem consciència, mirarem de treure brill a la imatge i semblança de Déu que ens fa ser allò que som: Fills seus. Som part de la seva mateixa naturalesa. “ En ell vivim, ens movem i som”. Sant Pau fa seva aquesta sentència lapidària d’un poeta pagà. Sant Joan hi afegeix: “En ell vivim, ens movem i som” com a Fills. L’amor del Pare només té una mesura: la desmesura. Enaltiu el Senyor: Que n’és de bo! Perdura eternament el seu amor.

3. I aquests fills que som nosaltres, el Pare ens confia al seu Fill, que avui se’ns presenta com el Bon Pastor, el pastor ideal.

4. Com a bon Pastor, Jesús

  • Ens coneix i ens estima. Ens crida pel nostre nom. Manté amb cadascun de nosaltres una relació personal i viva. No hi ha cap anònim als seus ulls. Tots tenim nom i cognom.
  • Aquesta relació personal i viva fa que no ens deixi mai. Mentre el mal pastor només se’ns atansa per robar, matar i destruir, Ell ha vingut perquè visquem una vida a desdir.
  • Ningú no dóna la vida per una idea abstracta: la humanitat, la llibertat, la fraternitat, la igualtat. En canvi els pares es desfan pels fills, l’amic per l’amic, l’esposa per l’espòs. L’Eucaristia és una mostra concreta de d’aquest amor personal i viu de Jesús per cada cristià. Jesús dóna la vida per tothom. Però ¿què hi represento jo enmig d’aquesta immensitat de gent? Jesús se n’ha empescat una de ben bona: En cada Eucaristia es posa en contacte personal amb mi, com si fos jo tot sol. Ell és important per a mi i jo ho sóc per a Ell. I cada germà que combrega es pot sentir tan estimat com jo. Tots i cadascun!
  • Jesús ens va al davant, mostrant-nos el camí i vigilant. Quan veu venir el llop, li planta cara, no en fuig. Això ho fa el pastor llogat. Aquest només mira per ell, pel seu interès. Quan ve el llop, fuig cames ajudeu-me deixant les ovelles a mercè del llop. I el llop les arrabassa i les dispersa.

5. Parem esment: El Papa, el bisbe i el mossèn són pastors. També ho són el pare i la mare, i els mestres, i els batlles i tothom que té l’encàrrec de péixer i ajudar a créixer una persona en qualsevol nivell: corporal, cultural, espiritual, civil. Tots ells tenen davant els ulls un mirall: JESÚS. Formar persones capaces de viure lliurement en qualsevol comunitat humana. Homes i dones de fe i amb capacitat de pensar críticament amb el seu cap i de veure-hi amb els seus ulls. Persones, no pas borregos.

6. Sant Pere, fent-se ressò de la paraula de Jesús, deia als ancians, els responsables o preveres o mossens d’ahir i d’avui i de demà: Sigueu pastors del ramat que Déu us ha confiat. Vetlleu per ell no pas per pura força, sinó de bon grat, a la manera de Déu. Tampoc per ganes de fer diners, sinó desinteressadament. No governeu autoritàriament la comunitat que us ha tocat en sort. No, res d'això. Sigueu més aviat el model del vostre ramat.

7. Si exigim que els “pastors” siguin el que han de ser, donem també nosaltres allò que els devem: respecte, comprensió, docilitat, reconeixent i agraint el que fan per nosaltres i a la societat. Amb sentit i col·laboració crítica i sincera.

8. L’Església dedica aquest diumenge del Bon Pastor a pregar per les vocacions al sacerdoci i a la vida religiosa. Jesús no para de cridar persones a seguir-lo: persones de tota edat, cultura, formació, procedència. Disposades a dedicar la seva vida al servei dels germans en la necessitat que tenen de Déu.

9. Val la pena de pensar-ho i rumiar-s’ho bé. I podem pensar també que a temps nous solucions noves i imaginatives. Que cap comunitat cristiana es quedi sense pastor. ¿Què i com hem de canviar, renovar i innovar per assolir-ho?

Tipus recurs pastoral: