Diumenge III de Pasqua

Cicle: 
B
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 18 Abril 2021
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Taula i parada

1. De l’evangeli d’avui en podem remarcar dues idees: la comensalitat i la lectura de la Bíblia. I veurem que és justament això el que fem cada diumenge en l’Eucaristia quan estem reunits tots plegats, cadascun amb els problemes, o dubtes, esperances i desesperances especialment aquests dies de pandèmia.

2. La comensalitat vol dir compartir la mateixa taula. A Jesús li encantava. S’entaulava amb els fariseus i amb els pecadors i publicans, amb Marta i Maria, amb la colla de deixebles el dijous sant. I també amb els dos d’Emmaús.

3. I es entorn de la taula on Jesús es fa reconèixer als deixebles. No és cap fantasma. De mica en mica, mos rere mos, –peix i una bresca de mel!– comprenen qui tenen davant. Sóc Jo mateix, en persona. Les marques de mans i peus i ho demostren.

4. I mentre es deixa mirar i tocar, Jesús els dóna entenent que per conèixer-lo de debò, cal parar l’orella i escoltar què en diu la Bíblia, o si voleu, Moisès, els profetes i els salms. Ells prediuen i expliquen el que ha passat: el Messies havia de patir i ressuscitar. És un fet de vida. Les coses importants solen costar sang, suor i llàgrimes. Per fer el cim cal seguir el camí costerut. Cal fer l’experiència del gra de blat. Colgat a terra abans, ara ha esdevingut espiga daurada. Per la creu s’arriba a la llum. Per lucem ad crucem, dèiem en llatí.

5. Amb aquesta comensalitat i amb el coneixement espiritual de la Bíblia, els apòstols i la primitiva comunitat esdevenen testimonis –màrtirs– d’allò que han vist i sentit de Jesús. Jesús els va formant. Primer els ajuda a superar la seva incredulitat i els dubtes. Després els ensenya a llegir la Bíblia i a fer-ne un bon ús com a paraula de Déu. Després, coneixent el cor de Deu, predicaran la conversió i el perdó. La conversió comporta acceptar com ells, –autoritats i poble–, potser sense ser-ne prou conscients, van condemnar Jesús a la creu, a Jesús el sant i l’innocent. Es van estimar més Barrabàs, l’assassí, que no pas el capdavanter que ens obria el camí de la vida. Són cridats a penedir-se i enviats a ser testimonis convincents de Jesús.

6. I és que ells i nosaltres érem i som pecadors. No sempre obrem com escau a persones estimades de Déu i compromeses a conèixer, estimar i seguir Jesús. També nosaltres, més d’un cop, hem preferit els “barrabasos” de torn –ideologies, modes, corrents deshumanitzadors– i ens hem posat d’esquena a Jesús, camí, veritat i vida.

7. Però l’ancià Joan, amb la seva bonhomia, amb aquella saviesa del cor que un regal de Déu, ens omple d’esperança: no ens podem descoratjar. Perquè Jesús té tres trets definidors de Jesús: 1. És advocat -Parákletos. A l’evangeli, el Paràclit és l’Esperit Sant. Ací, l’advocat o consolador i defensor és el Senyor Jesús que prega i intercedeix per el Pare, que coneixem com Amor. 2. És just: no amb la justícia dels fiscals i tribunals suprems, inferiors o subalterns que sovint patim, sinó d’una manera que desborda tota mesura humana. La seva “justícia” es manifesta i actua perdonant i fent-nos amics seus i bons fills del Pare celestial. I 3) si hi faltava quelcom, és «Víctima» que s’ha carregat les conseqüències de totes les malifetes de la injustícia humana. S’ha carregat totes les nostres febleses. I s’ha identificat amb tots els marginats i menystinguts d’aquest món. S’ha abraçat a la creu i l’ha convertida per a tothom com el camí cap a la llum i la plena realització de la persona. En cada Eucaristia ens fa reviure la seva entrega per nosaltres. Ens en podem ben fiar.

8. Quedem-nos amb les paraules de sant Joan: Fillets, us escric això perquè no pequeu. Però si algú pecava, recordeu que tenim prop del Pare un defensor, Jesucrist, que és just. Ell mateix és la víctima propiciatòria pels nostres pecats. La condició és que ens posa és que l’estimem i ens estimem. Si l’estimem i ens estimem, coneixerem de debò, el Pare, que és Amor, el Fill que és el regal que el Pare ens ha fet, i l’Esperit Sant que ens fa participar de la vida de Déu. Tindrem una relació personal i viva amb Déu. I amb amor i per amor complirem allò que vol i espera de nosaltres. Assolirem el Regne que cada dia demanem amb el Pare nostre.

9. I no ens cansem de compartir la taula i la vida en cada Eucaristia. I demanem-li que ens doni fam de la Paraula Déu –la Bíblia– i que ens obri la intel·ligència per comprendre-la.

Tipus recurs pastoral: