Diumenge I d'Advent

Cicle: 
B
Temps: 
Advent
Diumenge, 29 Novembre 2020
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Estigueu alerta i pregueu

1.- En el temps d’advent hi commemorem tres vingudes o tres aspectes d’una única vinguda: la primera la van viure els profetes i els patriarques, i Joan Baptista. La segona la confessem en el Crec en un Déu: Un dia vindrà a judicar els vius i els morts... i el seu regnat no tindrà fi. Entre la primera i la tercera vinguda hi som nosaltres.

2.- És el temps en què el Fill de l’home se’n va de viatge i ens confia una missió. Com que pot venir a qualsevol hora a passar comptes, hem d’estar a punt per obrir-li la porta.

3.- Hem de vigilar perquè no ens passi com als qui esperaven la primera vinguda. Esperaven un Messies fet a la seva mida: vestit de poder i de majestat, amb la pala de ventar i amb la destral a la mà. Però va venir abillat amb el vestit d’un home qualsevol i s’entretingué acollint pecadors i marginats, salvant la canya esquerdada i el ble fumejant. Passava justament per on passem nosaltres. Tenia fam, set, nuesa, malaltia, presó, marginació en qualsevol que sofria aquestes situacions. I no el van reconèixer. Crist no ha pas vingut a suprimir el dolor, ni tan sols a explicar-lo, sinó a omplir-lo de la seva presencia (Paul Claudel).

4.- La millor preparació per trobar-nos amb el Senyor és fer bé i amb amor allò que fem. Jesús ens dóna dos consells concrets: sobrietat i autodomini d’una banda i pregar per l’altra. Ús moderat de les coses i saber viure despresos de tot allò de què la vida o la mort ens despullarà. Respectant els drets i les justes aspiracions dels altres i respectant els drets de Déu. Sobrie, juste et pie, diu sant Pau al seu deixeble Titus. Amb seny, amb justicia i pietat.

5.- I pregar: sintonitzar amb Déu i llegir la seva voluntat en les circumstàncies de la vida. Avui tenim en el profeta Isaïes un bon model de pregària. S’adreça al Senyor com a Pare i salvador... Ha salvat Israel de l’esclavatge d’Egipte, l’ha alliberat de l’exili a Babilònia i continua vetllant pel seu poble. Li ho recorda.

6.- Pregar és també preguntar: per què ens ha fet lliures i permet que fem tan mal ús de la llibertat? Com permet que dubtem i fins perdem la fe davant el seu silenci, sovint força llarg?

7.- Quan més tranquils i segurs estàvem, quan gairebé podíem prescindir de Déu, arriba un invisible cuquet coronat que engega en orris totes les nostres seguretats i ens encara amb la mort. I demanem a Déu que ens tregui d’aquest caos amb una intervenció fulminant i eficaç. I Ell calla. Com Isaïes clamem: Oh, si esquincéssiu el cel i baixéssiu, si davant vostre es fonguessin les muntanyes.

8.- Però ben mirat, és aquesta la tasca de Déu? ¿És possible que la nostra fe en Déu sigui a costa de la fe en l’home? Si Déu es refia de nosaltres, ¿no ens en podem refiar nosaltres? I si li demanéssim una mica de lucidesa i coratge per assumir les nostres responsabilitats davant una natura maltractada i tantes persones trepitjades en la seva dignitat, davant la corrupció en totes les seves forces, a la injustícia de tantes formes de justícia?

9.- Déu no vol el mal però sempre vol el nostre bé. Quin és el bé que en podem treure o aprendre de la situació present? ¿No serà una crida de Déu a canviar de models? A ser més homes, a ser més humans. Homo sum, humani nihil a me alienum puto, deia Terenci un autor romà. Sóc home; res d’humà no m’és estrany. Cap home en concret puntualitzava Unamuno.

10.- L’advent i el Nadal són la millor escola d’humanitat. El Verb es féu un de nosaltres per ensenyar-nos a ser i a viure com allò que som. Com Maria, com Josep i els pastors i els mags i totes les figures del pessebre que podem anar construint durant aquest advent.

Tipus recurs pastoral: