Diumenge XXVIII de durant l'any

Cicle: 
A
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 11 Octubre 2020
P. Jaume Sidera Plana, cmf

El banquet de noces

1.- El Mahatma Gandhi deia: L’única manera amb què Déu pot gosar presentar-se a un poble famolenc és en forma d’aliment. En temps que es passava més gana que son, la millor imatge del cel i dels temps nous era un bon àpat. A la muntanya de Sion el Senyor de l’univers prepararà per a tots els pobles un convit de plats gustosos i de vins rancis. I amb la gana farà desaparèixer la mort i eixugarà totes les llàgrimes. El bon Pastor ens menarà a prats deliciosos: ens mena vora l’aigua...

2.- Per això Jesús compara el regne de Déu a un gran banquet de noces. El Pare vol celebrar les noces del seu Fill amb la humanitat. I hi convida primerament el seu poble, representat en els dirigents. I els torna a convidar quan ja la taula és parada i tot a punt.

3.- Però els primers són gent massa tipa. Es creuen que són qui sap què pel fet de tenir la clau del saber, del tenir i del poder. Són prou autosuficients –s’ho pensen– per no necessitar del rei i s’esmunyen d’anar al banquet amb excuses de mal pagador. I alguns, no podent suportar la seva mala consciència i la impertinència dels criats –els profetes– que el recordaven la invitació, se’n desfan maltractant-los i occint-los. Evidentment no es mereixen la generositat de l’amo. Han convertit en un dramàtic funeral la gran festa de noces preparada amb tanta il·lusió pel Pare en les noces del seu Fill.

4.- Però la taula és parada i les menges i begudes a punt. No es pot ajornar la festa. Aleshores el Pare hi convida tothom. Veniu-hi tots, tots hi sou convidats. No pareu fins que no s’ompli la sala. Tots: bons i dolents. 

5.- És la imatge de l’església on conviuen el blat i el jull. Només cal una cosa: vestit de noces: una vida convertida curulla d’obres bones. És un vestit a la mida i a l’abast de tothom. Només cal convertir-se, és dir, obrir-se a l’amor de Déu i dels germans.

6.- Llàstima d’aquell desgraciat que no sap captenir-se com cal i té el poc seny de presentar-se al banquet amb els cassigalls de captaire i l’en treuen fora... Cada cosa al seu temps, home. Uns cassigalls nets i mínimament sargits poden fer un vestit original de casament... Això és a l’abast de qualsevol. Però no se n’ha adonat.

7.- Avui ens podríem de preguntar com és que tants de cristians refusen sistemàticament acudir a la Taula que el Senyor els té parada cada diumenge... Massa tips? Massa inconscients? Massa frívols? Però molts cristians tenen moltes coses a fer: anar a la platja o a la muntanya, a fer negocis o salut, a passejar i a no fer res. Alguns ofeguen la seva consciència eliminant més o menys barroerament els qui els recorden que és el dia del Senyor. Com que les campanes fan massa soroll, eliminem-les...

8.- Els qui tenim el goig d’acudir a la Taula de Déu, què podríem fer per atreure’ls-hi. De part nostra, –capellans i laics, homes i dones– fem tot el possible perquè la celebració resulti sempre digna i engrescadora, no ensopida ni rutinària...

9.- Els dons de Déu són do i són exigència. Un do que hem d’acollir agraïts. I com exigència mirem de respondre a la generositat de Déu amb tota generositat.

Tipus recurs pastoral: