Diumenge XXII de durant l'any

Cicle: 
A
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 30 Agost 2020
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Déu no vol les nostres coses sinó la nostra persona

1.- Centrem-nos ben centrats. Quin és el culte que Déu vol de nosaltres? En el culte normal hom oferia coses: vedells, xais, coloms... farina, diners. Doncs bé, Déu no vol les nostres coses sinó la nostra persona.

2.- Per això sant Pau ens recomana dues coses. Una: trenquem els motlles del nostre món que ens imposa una determinada escala de valors i contravalors adesiara deshumanitzadors. I poseu-vos ulleres noves per veure les coses amb els ulls de Déu. Què és allò que li plau perquè és bo i aspira a la perfecció.

3.- La litúrgia d’aquest diumenge ens proposa dos models per manca d’un. Jeremies i Pere. Jeremies rep de Déu una crida que li va massa ampla. Quan sent la paraula de Déu, la devora. Però, tímid com és, se sent enganyat perquè quan anuncia aquesta paraula a la gent que no la vol sentir, se sent qüestionat, perseguit, empresonat i amenaçat de mort. Quan somou la seguretat i la rutina de la gent, provoca reaccionns negatives. Amb el Temple del Senyor ja en tenen prou. Doncs no. El culte sense justícia fa fàstic a Déu. I acabarà destruint el Temple. Això no ho podien suportar.

4.- Jeremías té la temptació de plegar davant els escarnis i les burles. Estic rendit de tant aguantar, ja no puc més. No en vull parlar més, no diré res més en nom d’ell. Però llavors sentia en el cor un foc que cremava i l’empenyia a continuar la seva missió malgrat tot.

5.- Pere, quan sent que Jesús és el Fill de l’home pensa en el personatge de la profecia de Daniel. Va veure venir de part de Déu una figura humana, el Fill de l’home, venint amb els núvols del cel. Rebia de Déu el poder, la glòria i la reialesa. Un poder etern.Per això quan Jesús pregunta qui diuen del fill de l’home, Pere l’encerta tot d’una: Messies i Fill de Déu. No ho diu Daniel?

6.- No, Pere, no ho dius pas tot: Jesús és el que dius, però és el fill d’home, és a dir, un home qualsevol. Jesús entra de ple en el joc i en el xoc de les llibertats humanes. I com que pensa pel seu cap i mira pels seus ulls, discrepa de la manera com viuen la seva relació amb Déu i amb el poble les autoritats religioses i els savis i sants d’Israel. No és això el que Déu vol. Amb això Jesús es fa malveure de les autoritats religioses i polítiques, que no pararan fins a penjar-lo de la creu.

7.- Pere no ho entén. No li entra al cap. I es posa a donar lliçons al Mestre. «De cap manera, Senyor: a vós això no us pot passar!» Aquell temps els deixebles seguien el mestre a certa distància. Pere se li posa al davant i li posa un parany. La reacció de Jesús és severa. «Posa’t al meu darrera,Satanàs!” Torna a l’escola, Pere. M’ets un entrebanc, com m’ho era el diable al desert. Encara has d’aprendre el pensament de Déu.

8.- Què exigeix Jesús als deixebles? Jesús marca les condicions de seguiment. 1. Deixa de pensar en tu mateix. No et creguis el melic del món. Així no et realitzaràs. Obre’t. Sigues amo de tu mateix i lliure per emprendre el vol. 2. Pren la meva creu. Comparteix-la amb mi, així no et pesarà tant. 3. I acompanya’m. Cal anar lleuger d’equipatge i ser prou decidit per dur la creu amb Jesús, sense arraulir-se davant la incomprensió, la persecució , la mateixa mort. Passar si cal per “un maleït de Déu” com ho era Jesús als ulls dels jueus pel fet de ser penjat en un patíbul.

9.- I tanmateix es el camí que duu a la victòria, a la plenitud. La mort acceptada lliurement mena a la resurrecció. És acceptar la condició humana fins al fons del fons: Ser home i no res més que home. És allò que queda quan s’ha perdut tot: salut, diners, fama. S’ha guanyat ell mateix. Passant per la passió i la creu, per la suprema buidor i la més dolorosa pobresa, Jesús ateny la plenitud, la resurrecció. I tota llengua proclama que Jesús és el Messies i el Senyor que ens fa conèixer i estimar el Pare.

10.- El camí que Jesús ens proposa, el seu mateix camí, és un camí de llibertat. Només el gra de blat que es deixa colgar al terra pot esdevenir espiga, i pa i Eucaristia. Sant Fancesc Xavier es passà la joventut col·leccionant títols per al seu currículum. Fins que la paraula de Jesús li obrí els ulls: ¿seré més persona perquè tingui més títols i millors càtedres i premis Nobel si cal? I fou prou lliure per anar a l’India i al Japó anunciant arreu el missatge de Jesús. Un model més d’ara i més de casa el tenim en el suara traspassat Pere Casaldàliga, bisbe a Sâo Felix d’Araguaya, al Brasil.

Tipus recurs pastoral: