Diumenge XVII de durant l'any

Cicle: 
A
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 26 Juliol 2020
P. Jaume Sidera Plana, cmf

El tresor i la perla

1.- El d’avui és un dels evangelis que costa menys d’entendre. És el crit d’ÉUREKA, el d’Arquímedes quan va descobrir com és que surem a l’aigua. Ja ho tinc! I sortí pel poble cridant boig d’alegria. És l’éureka del noi o de la noia que entre tants i tantes com n’hi ha, descobreixen tot d’una la persona que els acompanyarà tota la vida. Tresor meu! Com el dia que sant Agustí es va adonar que tenia dintre seu el Déu que cercava fora. I Salomó en tingué prou quan el Senyor li féu el do de la saviesa del cor per poder governar el seu poble.

2.- Jesús ens vol encomanar avui a tots l’alegria del tresor trobat i de la perla preciosa. El tresor, la perla del regne de Déu... El regne de Déu! La justícia, la pau i el gaudi en l’Esperit Sant. Un cristià trist és un trist cristià.

3.- I què és això del regne de Déu? Per què resem tan sovint: Vingui a nosaltres el vostre regne? El regne de Déu és el projecte que el Pare del cel té sobre tots i cadascun de nosaltres i sobre tot el món. El somni de Déu quan ens ha posat a la terra i que vol que entre tots el realitzem ara i aquí. El Pare intervé directament a realitzar-lo enviant-nos Jesús i regalant-nos l’Esperit Sant.

4.- El Regne de Déu no és un lloc o una cosa bonica. No és quelcom, és ALGÚ, una persona. És Jesús. El qui el troba ha trobat el tresor i la perla. Se n’enamora i el segueix. Joan Baptista assenyalà Jesús dient: Mireu-lo! És l’Anyell de Déu. Andreu que ho va sentir, se n’anà darrere de Jesús. L’endemà, n’estava tan content que digué al seu germà: Pere, l’hem trobat, és el Messies. I igualment digué Felip a Natanael: L’hem trobat! EUREKA! En Jesús van trobar el sentit de la vida. Seguiren Jesús, es feren deixebles de Jesús. Dedicaren tota la vida a Jesús i a les seves causes.

5.- Sant Pau ens diu avui: el Pare Déu ens estima tant que vol per a cadascun de nosaltres el bo i millor que té. I el bo i millor que té és el Fill Jesús. I vol per a nosaltres el que vol per Jesús, que siguem com ell, que ens hi assemblem. De manera que Jesús sigui el germà gran d’una gran família. Tots tan diferents i tots marcats amb la seva imatge. Tots els germans es retiren. Veient-ne un es pot dir que els veus tots. Jesús ressuscitat encarrega a Maria Magdalena: Corre a dir als meus germans: Me’n vaig al Pare que és també el vostre Pare... Quina meravella! Tots podem dir amb Ell: Pare nostre.

6.- I com xala el Pare quan ens veu plegats en aquesta Eucaristia. Nosaltres la comencem reconeixent que som un petit desastre, fets malbé i lletjos pel pecat. El Pare no. Ens mira i somriu. Ens veu tan guapos i riallers! Ens ha escollit, ens coneix pel nom, ens ha “endiumenjat” –vestits de festa!–, ens fa participants de la seva mateixa vida. Un moment i procurem mirar-nos i estimar-nos com el Pare Déu ens estima: som Fills seus! Ens estima com estima Jesús!

7.- I el Pare tot ho orienta per al nostre bé. Jesús és el cep, nosaltres les sarments. I el Pare és el pagès –georgós, en grec, l’agricultor– que té cura del seu camp que cuida amorosament no pas donant-nos allò que voldríem sinó allò que ens convé. Quan cal ens poda i ens allibera dels brots inútils que ens priven de ser allò que som i de produir tot el raïm que podem produir. El raïm que esdevindrà Eucaristia, l’amor de Crist vessat a la creu.

8.- En situacions com la pandèmia que ens destarota, ens podem preguntar: quin bé hem d’aprendre d’aquest mal? Si mai llegim l’Apocalipsi, hi trobem situacions terribles de fam, guerres i pesta que torturen la humanitat. I acaba dient: però no es varen convertir. Continuaren matant, adulterant, mentint, idolatrant els ídols de tota la vida. Aquests dies pensem i rumiem i volem un món millor. Però sense pagar-ne el preu: la mascareta, la distància, la higiene. La higiene física i la higiene espiritual. Té un nom: conversió. Si de debò volem un món millor, cadascun de nosaltres ha de mirar de realitzar l’ideal del Pare sobre nosaltres. Comportar-nos com Jesús, com a bons fills de Déu i com germans que viuen i deixen viure, respectant els drets de Déu, de la natura, els drets de tothom. ¿I quan ja no podem fer res, què? Mai no som una nosa per ningú. Som com Jesús a la creu. Quan no podem fer res encara estimem i som estimats. I amb Jesús col·laborem a la salvació del món.

Tipus recurs pastoral: