Diumenge XII de durant l'any

Cicle: 
A
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 21 Juny 2020
P. Jaume Sidera Plana, cmf

El seguidor de Jesús ha de treure la cara per Ell

1.- Jeremies era un sacerdot de la perifèria de Jerusalem. Era un tros de pa beneït i tímid com molts de nosaltres. I Déu l'escollí per profeta. Pobre de mi que no sé enraonar. Sóc només un noi. Però assumí l'encàrrec i digué al poble i a les autoritats no pas allò que volien sentir, sinó allò que els havia de dir de part de Déu. I naturalment: el qui diu les veritats perd les amistats. I el pobre Jeremies les veié de tots colors. Sentia el xiuxiueig maligne de la gent. Però se sentia segur: el Senyor em fa costat. Els qui em persegueixen cauran, quedaran confosos del seu fracàs.

2.- Jesús confia als apòstols la seva pròpia missió i els vacuna contra qualsevol somni de facilitats o de grandeses. L'oposició al seu missatge serà ferotge com la que feien a Ell, a Jeremies i als altres profetes. I tanmateix Jesús els diu un cop i un altre: No tingueu por.

3.- No tingueu por. El que us dic a cau d'orella, proclameu-ho des dels terrats, des de la Tv, a la premsa, a la ràdio. On s’escaigui. Proclameu el respecte a la vida, a l'honor de la persona, a l'amor humà davant un públic que tendeix a aprofitar-se de les persones com si fossin coses d’usar i llençar. Respecteu la paraula, no torneu mal per mal ni respongueu amb violència a la violència. Poseu-vos de part de l'oprimit, del marginat, del sense sostre o dels sense veu. Aixequeu la veu contra tota injustícia, i més si és institucionalitzada.

4.- No féssiu cas dels qui volen tancar la vida i el projecte cristià a la sagristia o a l’àmbit privat de la consciència mentre ells es reserven l’àmbit públic i, en nom de la llibertat, imposen el pensament únic. “Cogitare aude”, diu aquell. Gosa pensar pel teu cap i mirar pels teus ulls. Altrament un altre pensarà i sentirà per tu, no pas mirant el teu bé sinó el seu interés polític, social o religiós. No volen persones reponsables i lliures sinó un ramat de borregos.

5.- Quan proclamareu això molts us aplaudiran i molts us xiularan. Si no dieu el que la gent vol sentir, si defenseu la família o la vida dels no nats i la vida quan s’apaga i denuncieu l'avortament o la promiscuïtat sexual o la injustícia... us declararan persones no grates. I si fos només això, rai.

6.- És especialment perillós pensar pel propi cap i jutjar amb criteri propi basat en valors evangèlics. I més perillós encara dir-ho o escriure-ho. Amb un tres i no res t'encolomen l'etiqueta de carca o d'antiquat o d’utòpic. Oi més, us poden ficar a la presó... I inhabilitar. I fins matar. Però no us podran destruir. La vida és més forta que la mort, l'amor es més fort que l'odi. Us poden tirar a la paperera de la història de viu en viu.

7.- Però Déu vetlla per vosaltres. Si té cura dels pardals i té comptats els vostres cabells, més vetllarà per vosaltres. No tingueu por de res ni de ningú. Ningú ni cap autoritat és més o val més que nosaltres. Tampoc menys. Les nostres pors i les nostres covardies fan els tirans i els dictadors de tota mena. “Que la prudència no ens faci traïdors”, deia un polític al qui el volia sentir.

8.- El seguidor de Jesús ha de treure la cara per Ell. Sense afany de protagonisme, però amb dignitat. I Ell la traurà per nosaltres quan ens jutjarà: tenia gana, tenia set, anava nu, era a la presó, o malalt al llit o dormint al ras. Si ens persegueixen per això, rai. Anem bé. Seguim el camí de Jesús i els profetes.

9.- Guaiteu què diu sant Pere: Quina sort si sou ultratjats perquè sou cristians. Això vol dir que l'Esperit gloriós de Déu, reposa damunt vostre. Que ningú de vosaltres no hagi de sofrir per assassí, o lladre o delinqüent o corrupte o per haver-se ficat on no el demanen. Si ho es per cristià rai, no se n'heu pas d'avergonyir. Doneu-ne gràcies a Déu perquè pot dur el nom de Crist amb dignitat. (1Pe 4,14-16)

El G. Daufí pensa en els màrtirs que lliuraren la vida per Crist i per fidelitat als seu ideal cristià. Ret homenatge al beat Ferran Saperas, assassinat al cementiri de Tàrrega per no cedir als qui volien abusar de la seva dignitat d’home i a la seva condició de religiós.

Tipus recurs pastoral: