Corpus Christi

Cicle: 
A
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 14 Juny 2020
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Jo sóc el pa que dóna vida

1.- Avui celebrem el Corpus segons ho permeten les circumstàncies de la pandèmia. Tampoc no podrem gaudir dels carrers encatifats per al pas del Santíssim. A Lleida tenim el record del P. Claret en la processó del Corpus de 1846.

2.- És molt bonic passar estones acompanyant el Senyor en actitud d’adoració i de pregària. Sant Joan Baptista Vianney, rector d’Ars, es meravellava de veure un bon pagès que es passava llargues estones davant del Sagrari. Què hi fa, bon home? -Em mira i el miro. Un company meu, grandet i malalt, em deia: Quan era jove, passava estones acompanyant Jesús. Ara n’hi passo perquè Ell em faci companyia.

3.- Però Jesús digué: Preneu i mengeu-ne tots! Es guardava el Pa consagrat per dur-lo als malalts i al presos. I tanmateix el poble cristià sentia la necessitat de fer arribar la presència de Jesús a tots els carrers i places de la població. I així de mica en mica es començà a celebrar la processó de Corpus que ha durat segles. I que duri molts més. Agraïm-li en qualsevol cas la seva presència i la seva inestimable companyia.

4.- Ens sap greu no poder celebrar la processó aquest any, oi? Doncs jo crec que és més aviat un repte. Una invitació a passejar Jesús present en cada cristià. Quan passa pel món fent el bé com Jesús, el passeja amb la mateixa realitat amb què el passegem amagat a la custòdia. Recordem-ho: la missa comença quan la missa acaba. Aneu-vos-en en pau fent present en la vostra vida el que acabem de rebre en l’Eucaristia.

5.- Tinguem en compte allò que hem llegit a l’evangeli d’avui: Jo sóc el pa que dóna vida. És un regal de Déu. Qui en mengi viurà per sempre. El pa que jo dono sóc jo mateix que m’he lliurat per tothom.

6.- El grup de savis que l’escoltaven, s’esgarrifaven de sentir de llavis de Jesús això de menjar la seva carn i beure la seva sang. Tenien poca imaginació. Aquests dies de desconfinament veiem com pares i mares, padrins i padrines es mengen a petons els fills i néts. Tothom sap el que vol dir, oi’?

7.- Amb aquest llenguatge “escandalós” Jesús remarca el realisme de la seva encarnació, la realitat de la seva condició humana. Ha viscut realment tota la història del gra de blat. “El gra de blat, si no cau a terra i hi mor, resta tot sol. Si hi mor, dóna molt de fruit”. Colgat a terra, en surt fet un bri i una espiga. És mòlt, és pastat i enfornat. En surt un pa que Déu n’hi do. Però perquè doni vida, ha de ser partit, servit i compartit. Jesús mor a la creu i ressuscita. Però es fa mengívol a tots nosaltres en el pa i el vi de l’Eucaristia.

8.- I guaiteu quines meravelles obra en nosaltres: qui en menja, 1. Roman en Jesús i Jesús en ell. Hi ha una mútua immanència. Esdevé portador de Crist. 2. Viu per Jesús com Jesús viu pel Pare i és enviat per ell: comparteix vida i missió. 3. Rep una llavor de vida eterna que esclatarà en la resurrecció. Aquests són els grans fruits de l’Eucaristia.

9.- L’Eucaristia és com el petó que Jesús fa a cada cristià… Jo em sento unit a Jesús com si només fóssim Ell i jo… i al mateix temps em sento profundament unit a tots el qui mengen el mateix pa i formen una sola realitat en Jesús… Ho diu sant Pau. El pa que partim, oi que és comunió amb el cos de Crist? Com que el pa és un de sol, tots plegats -tot i ser molts- formem un sol cos ja que tots participem d'un mateix pa. Fem una sola persona amb Jesús. I com a Església som el sagrament -el signe visible- de la seva presència.

* * *

El P. Claret deia: Pare meu, preneu aquest pobre cor meu, mengeu‑lo, així com jo us menjo a Vós, perquè jo em converteixi tot en Vós. Amb les paraules de la consagració, la substància del pa i del vi es converteix en la substància del vostre cos i sang. ¡Ai, Se­nyor, omnipotent! Consagreu‑me, digueu una paraula sobre meu i convertiu-me tot en Vós.

Tipus recurs pastoral: