Santíssima Trinitat

Cicle: 
A
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 7 Juny 2020
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Jornada de portes obertes

1.- Avui l’església ens convida a una jornada de portes obertes… al misteri de Déu. De la Sma. Trinitat. Apassionant. Ens hi apuntem? Tenim un full de ruta que tots ja coneixem: el Crec en un Déu. I un guia excepcional: el Noi de la casa, que en sap un niu. Som-hi? Som-hi, doncs.

2.- El guia és Jesús de Natzaret, nascut de dona i sota un règim polític concret. Com qualsevol de nosaltres, oi? Ens hi podem atansar amb confiança. És com un de nosaltres però amb una consciència claríssima del que venia a fer en aquest món: passar-hi fent el bé i expulsant-ne els dimonis de la corrupció, de la idolatria, del fanatisme, del fariseisme, fent costat a tots aquells que la societat dels sants i dels savis marginava. I així es féu malveure dels bons i dels dolents: va acabar a la creu. Però ressuscità el tercer dia i ara el tenim aquí, fent-nos de guia. Escoltem-lo. Què ens dius del Pare?

3.- Ens diu que és tot AMOR. Que estima entranyablement tot el que ell ha creat. Una mare es pot oblidar del seu fill, però Ell no s’oblidarà mai de nosaltres. Cada dia es lleva ben d’hora per fer sortir el sol sobre bons i dolents. I quan plou ruixa tothom, justos i pecadors. Vesteix els lliris boscans com mai no s’ha vestit tan bé el rei Salomó. I alimenta els ocellics del cel que ni sembren ni tenen graners. És gran en les coses grans: el sol i la lluna i els estels… I és infinitament més gran encara en les coses més menudes: el gra de mostassa, el llevat a la pastera, la vídua que només tira a la caixeta cinc cèntims, tot el que tenia. Té una flaca: pels més petits, pels qui no tenen ni veu ni vot, pels pobres, pels malalts, pels exclosos de la societat. Perquè és AMOR i només sap estimar.

4.- Déu n’hi do aquest guia, oi? Es veu que en sap. I doncs, ¿per què no ens mostres el Pare i ja ho sabrem tot? De debò? - Doncs mireu-me a mi: faig el que Ell fa. Però com que la gent es pensa que Déu és no sé pas què el busquen allà on no és i, naturalment, no el troben. Jo sóc el rostre visible del Pare…

5.- Mestre, i de l’Esperit Sant què ens en dius ? El CREDO amb prou feines en diu res. Crec en l’Esperit Sant. I prou! -Voleu dir? Sisplau, esborreu el punt i a part. I llegiu així: Crec en l’Esperit Sant que actua dins l’Església catòlica, arrelada en els apòstols i que és universal encara que els catalans la confessem també romana. I amb la comunió dels sants, és dir amb la participació en les Coses Santes –el Cos i la Sang de Crist– l’Eucaristia, i perdonant-nos els pecats en el baptisme i altres sagraments, ens garanteix la resurrecció i la plena fruïció de la vida eterna amb el Pare i el Fill i l’Esperit Sant. Tot això és obra de l’Esperit Sant.

6.- Res més? Home, això de tres i u, u i tres? Quin problema? –Veiam. Oi que Déu creà l’home i la dona a imatge i semblança seva? Doncs mirem la nostra família i hi trobarem un reflex de Déu: som creats a imatge i semblança seva. Tu ets el pare, oi? I tu la mare… i tu el fill i la filla? El pare és tan ésser humà com ho és la mare i com ho és el fill. Tots tres participen de la mateixa i única naturalesa humana però cadascun té la seva pròpia personalitat.

7.- Doncs, així, naturalment en un nivell superior, tant el Pare com el Fill i l’Esperit Sant són un sol i únic Déu i cadascun amb la seva personalitat pròpia. I fan una comunitat d’amor, de comunió i de fecunditat, de llibertat, de diàleg i de felicitat. Tot l’univers és el vessament de la bondat, de la generositat i de la força efusiva de l’Amor del Déu que és Pare, Fill i Esperit Sant.

8.- I abans d’acomiadar-me, deixeu-me dir que estic molt content de l’atenció amb què m’heu seguit. I afegeixo: repasseu el full de ruta –el Crec en un Déu– i feu-ne pregària. I coneixereu millor això que en dieu misteri. Tingueu en compte que aquest « misteri de Déu» , aquesta vida del Déu Trinitat, es realitza en el cor de cada cristià: Si algú m'estima, guardarà la meva paraula, i el meu Pare l'estimarà; vindrem a ell i habitarem en ell. Si no ho enteneu ara, l’Esperit Sant serà el vostre mestre i us recordarà tot això que us he dit.

9.- Un dels savis cristians més gran és Orígenes. Era un nadó i el seu pare, bon cristià i catequista, quan se n’anava a dormir, s’atansava al nen, resava una estoneta i li feia un petó al pit: el feia a la Santíssima Trinitat que feia la seva estada en el nin.

10.- Un accés directe al misteri de Déu és la pregària d’adoració i contemplació. SANT, SANT, SANT. Hi ha persones dedicades a contemplar-lo en nom de tota la comunitats de creients. Preguem per elles, que es mantinguin braços enlaire pregant per nosaltres.

Tipus recurs pastoral: