Pentecosta

Cicle: 
A
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 31 Maig 2020
P. Jaume Sidera Plana, cmf

El gran regal de la Pasqua és el do de l’Esperit Sant

1.- Pentecosta, cinquanta dies des de la Pasqua. La pasqua florida esclata com la ginesta amb tanta olor en aquesta Pasqua granada.

2.- El gran regal de la Pasqua és el do de l’Esperit Sant: Jesús bufà sobre els deixebles i els digué: Rebeu l’Esperit Sant... Abans els havia confiat una missió impossible: Com el Pare m’ha enviat, jo us envio a vosaltres. Podreu complir aquesta missió enfortits amb l’alè creador de l’Esperit Sant.

3.- Mentrestant els apòstols anaven fent el seu camí bo i assimilant les sovintejades experiències del Senyor Ressuscitat que se’ls feia present, o enyorant-ne la presència després de l’Ascensió. Estaven aplegats entorn de Maria, la Mare de Jesús, ben arrecerats amb les portes i finestres ben tancades i barrades per la por al present insegur i al futur incert que els esperava.

4.- Una bona colla: uns 120 homes, dones i criatures. No ho llegim gaire això de les criatures. Algun copista de l’evangeli ho afegí i algun altre ho esborrà. Però els nens hi eren: són els mestres de la gent gran. Sant Pau diu que l’Esperit Sant prega en nosaltres amb gemecs que no es poden expressar. I el Pare que ens estima entén aquest llenguatge com la mare interpreta el somicar o gemegar o el riure i el plorar del nen.

5.- El dia de Pentecosta irromp l’Esperit en forma de vent i de foc i omple el cor de Maria i dels Dotze, obre portes i finestres, els desferma la llengua i els allibera de la por. I proclamen davant tothom –tants de pobles i tantes llengües– el missatge de Jesús Ressuscitat en un llenguatge entenedor per a tothom: la joia de la llibertat, de l’amor i de la perspectiva d’un món nou.

6.- És una mostra fefaent de la inculturació de l'Evangeli o evangelització de les cultures, que sembla un descobriment d’abans d’ahir, la gran novetat del segle XXI. És estrany que hagi costat tants de segles entendre això. Durant molts de segles s’imposà la llengua grega o la llatina. Més endavant quan els europeus anàvem pel món “a missionar i a fer fills de Déu”, primer miràvem de civilitzar-los, que volia dir europeïtzar-los: francès, anglès, alemany, italià, castellà. I a Catalunya sentíem dir anys enrere molt amablement: Hable usted en cristiano. El gran Ramon Llull (1232-1316) que fundà una escola d’idiomes per als enviats a països diferents, deia: Si no ens entenem per llenguatge entenam-nos per amor. L’Amor és un idioma universal. Ell mirava per l’encarnació de l’Evangeli onsevulla anessin.

7.- Els Apòstols i els primers cristians aviat s’adonen que el prodigi de la Pentecosta és com el pa i el vi de cada dia. L’Esperit manté la unitat i la pluralitat de l’Església: reparteix a cadascú els seus dons tan variats i cadascú els posa al servei dels altres.

8.- Ens hauríem d’acostumar a descobrir l’acció de l’Esperit Sant, que converteix el pa i el vi de l’Eucaristia en el cos i la sang de Crist, és capaç de fer de nosaltres un sol cos i un sol esperit en Crist. Fa de nosaltres una ofrena eterna. Ens fa com a comunitat cristiana el signe visible de la presència invisible de Jesús que en nosaltres i amb nosaltres continua passant fent el bé.

9.- Des de la Pentecosta cadascú invoca Déu dient-li en sa pròpia llengua Theós, Pater, Deus, Déu, Pare, Father, Père, Vater, Padre, Pai, Aitor, Abuna ... I la diversitat de noms no crea confusió com a Babel, sinó que expressa la profunda consciència que tots tenim un mateix Pare i que per això tots som germans i germanes. I tots, empesos per l’Esperit Sant i units a Jesús, resem: Pare nostre.

L’Esperit, principi vital de l'Església

Sense l'Esperit Sant, Déu és llunyà,
Crist es queda en el passat,
l'Evangeli és lletra morta,
l'Església, una simple organització,
l'autoritat, un poder, la missió, propaganda,
el culte, un arcaisme, l'obrar amb moral, un afer d'esclaus.

Però en l'Esperit Sant,
el cosmos s'ennobleix per a l'adveniment del Regne,
Crist Ressuscitat es fa present,
l'Evangeli es transforma en potència vital,
l'Església realitza la comunió trinitària,
l'autoritat es torna servei, la missió és Pentecosta,
la litúrgia, memorial i anticipació,
l'actuar humà es fa diví.

Tipus recurs pastoral: