Diumenge VI de Pasqua

Cicle: 
A
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 17 Maig 2020
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

L’Esperit de la Veritat habita a casa vostra i està dins de vosaltres

D’ençà del Concili Vaticà II la Paraula de Déu ha entrat amb força en la litúrgia i en l’espiritualitat del poble. Fins no fa gaires anys la bíblia entre nosaltres era com un terreny exclusiu del clergat, de seminaris i monestirs. Els laics que hi entraven eren uns privilegiats.

Potser la fidelitat tenaç a la llengua llatina va anar allunyant el poble fidel de la coneixença dels textos originals. I la religiositat cristiana es mantenia de la mà dels capellans, de l’ensenyament religiós a les escoles, del catecisme infantil a les esglésies i de les prèdiques populars.

Si al llarg dels segles el missatge de Crist ha anat endavant és per una energia invisible, potent i fràgil com el vent: l’Esperit Sant que tot ho renova i vitalitza i que fa visible l’acció de Jesús en la humanitat. Ell amb la tradició de pares a fills ha mantingut viu l’escalf a les llars, ell ha sostingut l’esperit missioner de l’Església, ell ha fet brollat vides de santedat pertot i en tots els temps.

Pel Concili Vaticà II l’Esperit ha fet desvetllar i ressorgir en l’Església una consciència actualitzada de la seva missió en el món d’avui, tot entenent que el cor, la grandesa i fondària de l’Església no rau en els títols, càrrecs, dignitats eclesials sinó en la persona de Jesús. Ell és la Paraula i tota paraula bíblica té sentit en ell. Els escrits bíblics no ens serveixen de gran cosa si no els veiem en clau de la persona de Jesús que per l’Esperit habita en nosaltres.

Avui, amb la Paraula de Déu a les mans podem fruir d’una coneixença en directe del projecte de Déu i la seva obra salvadora escrita, llegida, proclamada i viscuda en el nostre llenguatge d’avui. Sortosament ens trobem amb quantitat de comentaris bíblics, sobre tot homilies escrites i enviades als quatre vents. Però no ens podem quedar satisfets amb llegir, escoltar i reflexionar. L’Esperit Sant ens mena a deixar-nos amarar interiorment de la mentalitat de Jesús. La Paraula ens arriba a la ment a través del cor, i des del cor captem el sentit de la Paraula. Com ens diu avui en J. A. Pagola: “Potser la conversió que més necessitem avui el cristians és anar passant d’una adhesió verbal rutinària i poc real a Jesús cap a l’experiència de viure arrelats en el seu Esperit de la Veritat”.

I doncs, l’Esperit Sant què és?

No cal saber-ne gaires teories; de fet sovint en persones ben senzilles i sense elucubracions teòriques hi reconeixem l’acció santificadora de Déu. No sabríem posar-ho en paraules, però l’Esperit s’hi percep, com el vent que no saps d’on ve ni a on va.

Anem a l’evangeli:

* Si m’estimeu, guardareu els meus manaments, jo pregaré al Pare que us doni un altre defensor, l’Esperit de la Veritat perquè es quedi amb vosaltres per sempre. Ens cal esbrinar dins les paraules per a trobar-ne el contingut. Si m’estimeu guardareu els meus manaments. Aquí tot respira amor: Jesús es declara amic que dóna la vida, ens promulga el manament nou de l’amor i tot troba sentit si l’estimem a ell. l’Esperit de Déu només pot donar fruit en nosaltres si estem oberts a l’amor.

* Jo pregaré al Pare que us donarà un altre defensor. En grec -paraclet- el que acompanya, assisteix, ajuda, sosté, procura, aconsella, intercedeix... Fins ara al final de la seva vida el mateix Jesús ha estat el defensor en forma visible. Ara ell en acomiadar-se no els deixa sols, es queda enmig d’ells en una nova presència, la del seu Esperit. Des d’ara el Senyor actuarà interiorment, no ja des de fora com abans de la passió i mort; des d’ara, ja glorificat, actua en nosaltres amb la potència del seu Esperit. És l’altre defensor.

–   L’esperit de la veritat que es quedarà amb vosaltres per sempre: l’Esperit Sant de Jesús és la veritat de Déu en la seva relació íntima i trinitària i oberta a nosaltres.

–      Perquè es quedi amb vosaltres per sempre. L’amor de Déu no passa mai. La fidelitat del Senyor durarà sempre. Si ell ve a nosaltres, s’hi queda. Ni la vida, ni les nostres flaqueses, ni la mort podran mai contra la fidelitat de l’amor de Déu.

–      Aquell dia sabreu que jo estic amb el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres. L’Esperit Sant és l’Amor que fa el lligam entre el Pare i el Fill, i que ens acull dins la Unitat de Déu.

Veniu, Esperit Sant, veniu, veniu!!!

Tipus recurs pastoral: