Diumenge V de Pasqua

Cicle: 
A
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 10 Maig 2020
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Si volem veure el Pare, mirem fit a fit Jesús

1.- Jesús ha rentat els peus de tots, ha descobert la traïció d’un dels qui sucava el pa al mateix plat i ha anunciat que Pere -el valent de la colla- faria un mal paper. I ara els diu que no perdin la serenitat i la calma. Confieu! És per poc temps. És important que me’n vagi a preparar-vos lloc a cal Pare. Ens hi trobarem tots. Un llenguatge ben estrany. Fa de mal entendre.          

2.-–Nosabem on aneu. ¿Com podem saber-ne el camí? –Tens raó, Tomàs. Però fixa-t’hi. Ja el coneixes, el camí. Sóc jo mateix. L’he recorregut de cap a cap. He sortit del Pare i he vingut al món. Ara deixo el món i me’n torno cap al Pare. De Déu a Déu. ¿I entremig? Vosaltres mateixos n’heu fet un bon tros amb mi. Hem passat fent el bé per Galilea i Judea. Fins per Samaria. Abans de conèixer-vos, vaig viure dies de dejuni i de pregària al desert per estudiar la nostra estratègia amb el Pare. ¿Seguirem els desigs de la gent o allò que la gent necessita, baldament no els agradi? No sempre em vau comprendre, Tomàs. Ni tampoc ara m’enteneu prou bé.

3.- Tomàs, el camí sóc jo. Seguiu-me les petjades. I tot fent camí, proclamarem la veritat de Déu i sobre Déu: És Amor. Estima tant el món, que m’hi ha enviat. Estima entranyablement tot el que Ell ha creat. I farem conèixer la veritat sobre l’home i la dona. I la importància dels menuts i de les persones marginades. I que la persona està per damunt del dissabte. I el valor de l’ovella esgarriada o de la moneda perduda. I els centimets que la pobra vídua tira a la bústia. I la potencia del gra de mostassa i el grapadet de llevat dins la pasta. I que la importància de l’home no la marquen les medalles ni els títols sinó el cor.

4.-Coneixent el Pare així, podem tenir una relació personal i viva amb Ell i amb tots els germans. ¿Voleu cosa més viva i més vital que una colla de germans i germanes de tota mena resant el Parenostre i compartint el Pa i el Vi de l’Eucaristia?

5.- Des d’ara ja coneixeu el Pare i el veieu. Sí? Perdoneu-me, però faig meu el prec de Felip: «Senyor, mostreu-nos el Pare, i no ens cal res més». La resposta de Jesús és la pregunta que molta gent s’hauran fet aquests dies de confinament pel covid-19 amb una vida de família molt més intensa: «Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes?”

6.- Doncs bé: si volem veure el Pare, mirem fit a fit Jesús: què diu i què fa. És el rostre visible del Pare invisible. Els nostres ulls s’enlluernarien amb la resplendor del Pare. Jesús té mesura humana i amb ulls humans el podem veure. Podem imaginar les grandeses de Déu però alhora veiem i palpem com Jesús les veia i palpava. Uns ulls especialment adaptats per als nens, les persones de mala vida, les víctimes del covid19, els crucificats d’arreu del món. I els ocells i les flors boscanes.

7.- Creient en Jesús, podem estimar com ell estimava, i com ell fer el bé i perdonar els qui l’insultaven i el crucificaven. I veure en cadascun dels més petits, la imatge viva de Déu. I podem fer les obres que ell feia i de més grosses encara. Comptem amb una palanca que ho pot tot perquè el seu punt de suport és Jesús que viu prop del Pare.

8.- Completant el que Jesús diu i promet, mirem què ens diu sant Pere. Som un poble sacerdotal, la possessió personal de Déu. Així la nostra vida de batejats és una ofrena, un regal d'amor i obediència filial com el de Jesús al Pare, com la seva opció pels pobres, febles i marginats i la seva lluita per la igualtat i la justícia fins a vessar la seva sang en la creu per tots nosaltres. Aquest fou el sacerdoci de Crist, i en això consisteix el sacerdoci del cristià rebut en el baptisme.

9.- I com a sacerdots, proclamem les meravelles del qui ens cridà a estimar-lo i a seguir-lo. Els cristians som missioners de la Paraula de Déu. La proclamació de l'Evangeli no és pas tasca reservada a bisbes i capellans. Tot cristià té el dret i l'obligació d’anunciar Jesús, el Salvador, amb la paraula i amb el testimoni de la seva vida. Com a persones batejades, el papa, els bisbes i els capellans són sacerdots com els altres cristians. Com a ministres ordenats, representen Jesús en la seva funció de guies i pastors de la comunitat.

10.- A l’església primera els apòstols escolliren set diaques o servidors per atendre el servei de Càritas, que diem ara. Ells es reservaren el servei de la pregària i de la Paraula. Avui, sortosament, podem fer-ho tot sense trepitjar l’ull de poll de ningú. El G. Daufí ens obre una oportunitat. La padrina que ens dibuixa pot fer molt poca cosa. Però plora i resa. Passa el rosari. Amb Maria va repassant els goigs, dolors i glòries de tants germans nostres que com Crist fan el camí de Déu cap a Déu. Perquè de Déu venim i a Déu anem, seguint dels petjades de Jesús. Acompanyats de Santa Maria.

Tipus recurs pastoral: