Diumenge IV de Pasqua

Cicle: 
A
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 3 Maig 2020
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Perquè tinguin vida, i en tinguin a desdir

La figura del pastors i les ovelles se’ns fa simpàtica però és força allunyada de la nostra cultura més aviat urbana i amb super-granges i escorxadors industrials.

Jesús per a presentar la notícia del Regne de Déu es feia servir de comparances entorn a objectes casolans i costums socials d’aquella gent.

El petit ramat familiar formava part de la cultura envoltant. S’estimaven les ovelles i les portaven curosament a les prades de muntanya i a les valls humides amb alguna font d’aigua viva.

Al capvespre reunien a la pleta diversos ramats del poble. La porta de la pleta no la hem d’imaginar com un portal ample sinó com un espai estret per al pas d’una sola ovella. Al matí el pastor se situava a l’entrada, cridava les seves ovelles pel nom de cada una, elles li reconeixien la veu. El pastor passava al davant i elles el seguien.

Jesús aquí en està parlant de la relació de Déu amb nosaltres. Ell ens estima tots, un per un, ens defensa d’intrusos i lladres, i per nosaltres dóna la vida. Ho fa amb el doble símbol del pastor i la porta de la pleta. Ell ho és tot per nosaltres, únicament ell, la única porta veritable. Hi ha el risc dels intrusos i lladres. Ell ens en defensa i ens posa en guàrdia perquè enmig nostre hi pot haver pastors falsos, interessats, que solament cerquen d’aprofitar-se de les ovelles o de robar-les.

Recordem que l’evangelista s’adreçava als seguidors de Jesús, una comunitat de persones alliberades del domini de falsos pastors. Ell els havia alliberat del recinte d’una institució que no les deixava viure i ara les menava pels veritables camins de Déu en una nova vida en l’Esperit i en Veritat.

Les ovelles, tot i essent febles, se senten segures, nodrides, plenes de vida amb el guiatge del Bon Pastor. Adreçada als primers cristians, la paràbola és també per a nosaltres. No ens hi calen masses explicacions. És qüestió del cor. Allò de la guineu al Petit Príncep: “els ulls són cecs; només hi veiem amb el cor”.

Ens ho fa assaborir el salm 23 (22) de la missa d’avui: El Senyor és el meu pastor, no em manca res. Em fa descansar en parts deliciosos i em mena al repòs vora l’aigua, i allí em retorna. Em guia pels camins segurs per l’amor del seu Nom. Ni quan passo per barrancs tenebrosos no tinc por de res perquè el tinc vora meu.

Jesús, ens mena a les fonts d’aigua viva. Ell mateix és la Font: Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir..

* El Bon Pastor ens coneix i ens crida pel nom.
* Només ens cal escoltar la seva veu i seguir-lo.
* Ell ens condueix per camins segurs.
* I és per amor que ens guarda, ens condueix, ens pastura, ens dóna vida.
* L’aliment és ell mateix: Jo sóc el pa que us dóna la vida.
* I el trobem en els paratges de la fraternitat si estem units en el seu nom, en la pregària que ens manté vora seu, en l’assiduïtat a la Paraula, en el lliurament als germans.

Quan tot just feia mesos que jo havia entrat en el seminari claretià, tenia 11 anys, la meva mare uns dies abans de la festa del Bon Pastor em va enviar una postal del Bon Pastor tot demanant al Senyor que jo un dia arribés a ser prevere de l’Església. Ella n’estava molt il·lusionada potser massa aviat, al meu entendre, però em va fer pensar. Anys més tard li vaig fer entendre que ella també participava de la missió del Bon Pastor: tots els qui hem estat batejats en la Mort i Resurrecció de Crist prenem part en la seva missió pastoral. Jesús amb la seva Resurrecció ens confia la missió rebuda del Pare. I ens ha donat el seu Esperit per a vetllar i nodrir de vida les persones que ens han estat confiades, com a preveres, com a pares de família, com a avis, com a catequistes, com a voluntaris socials....

Bon diumenge del Bon Pastor!

Tipus recurs pastoral: