Lectio divina on line 113 (Setmana del 20 al 26 d'abril)

Dilluns, 20 Abril 2020
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

Text bíblic: MARTA I MARIA

Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va arribar a Betània, on vivia Llàtzer, el que Jesús havia desvetllat d’entre els morts. Van oferir-li un sopar. Marta servia mentre Llàtzer seia a taula amb Ell com un comensal més.

Maria prengué una lliura de perfum autèntic, de nard, de gran preu, i va ungir els peus de Jesús, i els hi eixugava amb els cabells. La flaire del perfum omplia tota la casa. Llavors, Judes Iscariot, un dels seus deixebles, el mateix que estava a punt de trair-lo, diu:

–      Per què no l’han venut, aquest perfum, per tres-cents denaris, per a donar-ho als pobres?

Deia això, no pas perquè li importessin els pobres, no; en realitat ell era un lladre, i, com que tenia la bossa, se n’aprofitava.

Jesús li diu:

–      Deixa-la, ¿perquè havia de guardar el perfum per al dia de la meva sepultura? Els pobres, els teniu sempre amb vosaltres: a mi no sempre em tindreu.   

(Jn 12, 1-8)                                                                                                                                     

--------------------------

Què diu el text?
Què personifiquen els germans Marta, Maria i Llàtzer en l’Evangeli de Joan?
Què personifica Judes en aquest Evangeli de Joan?
Què et suggereix el text d’avui per a la teva vida?

--------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

-EL TEXT-

L’evangelista construeix una escena pedagògica i catequètica perfecta: els germans Marta, Maria i Llàtzer, Jesús com a invitat, Judes com a presència pertorbadora de la traïció i els pobres... Cadascun fa la seva actuació amb fina precisió: Jesús que accepta la invitació dels tres germans i la unció. Els amics de Jesús: Marta, la sempre laboriosa, Maria que ungeix els peus de Jesús, Llàtzer que seu tranquil·lament al seu costat i Judes, personificació de la hipocresia que sempre apareixerà, també, a l’entorn dels amics i seguidors de Jesús. Altres detalls que, no per complementaris, són menys essencials: Llàtzer el ressuscitat, un menjar familiar festiu, perfum de nard...

-EL CONTEXT-

El mot “Evangeli” fa referència a un “gènere literari” específic i únic en la literatura universal, bíblica inclosa. Els quatre Evangelis no pretenen ser la història o biografia de Jesús de Natzaret. Les redaccions evangèliques que s’atribueixen a Mateu, Marc, Lluc i Joan són l’especificació en escrits catequètics i pedagògics de la consciència viva de les primeres comunitats sobre la persona de Jesús i la seva importància vivificadora per a tots i cadascú, individualment i comunitària. Jesús era viu i el seu Esperit era present i actuava. Calia deixar-ho també ben clar per a les generacions que vindrien. Per això es feren les redaccions dels quatre Evangelis i el Nou Testament en general i altres escrits.  Una cosa, però, hem de tenir per certa: que darrera de la redacció de cada episodi hi ha molt possiblement una realitat històrica de la que no en coneixem el detall ni les circumstàncies precises. Els fets objectivament històrics, viscuts directament i testimoniats pels seguidors del profeta de Natzaret, foren reinterpretats  en circumstàncies vàries i diferents segons les comunitats a que anaven dirigides. Els quatre Evangelistes en van ser els recopiladors. És la manera oriental i semítica d’escriure i fer pedagogia. Compareu el text d’avui amb el mateix Joan a Jn 11, 17-27, Mt 26,6-13, Mc 14, 3-9 i Lc 7, 36-50... Per a nosaltres, però, totes les narracions són vàlides de cara a la Fe en Jesucrist.

-AQUÍ i AVUI-

La redacció del text de la Lectio d’avui cal situar-lo en les comunitats joàniques del segle primer. És una lliçó pedagògica i catequètica d’altíssima qualitat, complement de l’escena anterior de la resurrecció de Llàtzer. Llàtzer personifica el nou poble redimit d’un judaisme caduc, mort, però transformat radicalment pel Jesús Pasqual. Marta i Maria personifiquen les dues actituds necessàries dins la Comunitat de seguidors: Marta és l’activitat i Maria la contemplació, es complementen, i tots plegats som el Llàtzer ressuscitat. Els Judes i els desinteressats per la Bona Nova, els pobres, sempre hi seran.

LA FIDELITAT AL BAPTISME ENS EXIGEIX QUE SIGUEM A L’HORA DEIXEBLES DE JESÚS ACTIUS I CONTEMPLATIUS, MARTA I MARIA... TOTS SOM LLÀTZER, EN SOM CONSCIENTS?

Tipus recurs pastoral: