Diumenge II de Pasqua

Cicle: 
A
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 19 Abril 2020
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Res ni ningú no pot privar que Jesús es comuniqui amb els seus

1.- Les comunitats a qui escriu sant Pere, viuen escampades en cinc regions força grans del que avui és Turquia. Constaven d’emigrants, pobres i desarrelats, agrupats en petites comunitats rurals a la fi del s. I. Patien una doble marginació: la d’emigrants forçats i seva condició de cristians, incompatible amb molts costums i maneres de viure pagans (4,3). Eren doncs sospitosos i sovint perseguits (4,14). I tanmateix eren ells, justament per ser marginats, els escollits del Pare Déu, els «consagrats» per l'Esperit i els «arrosats» amb la sang de Jesús.

2.- I tanmateix se l’estimaven. Pere els ho escriu meravellat: No heu vist Jesús i us l’estimeu, i des d’ara, perquè heu cregut en ell, sense haver-lo vist, esteu plens d’una alegria tan gran i gloriosa que no hi ha paraules per expressar-la, ja que teniu segura, com a fruit de la vostra fe, la vostra salvació.

3.- En els Fets dels apòstols hi trobem un esbós de la primera comunitat cristiana de Jerusalem, nascuda de la Pasqua de Crist. Hi ha presència de Jesús visible

. En la Paraula predicada pels apòstols i fidelment acollida pels creients.
. En la unió fraterna viscuda i concretada en la comunicació de béns. No hi havia pobres.
. En el gest de la “fracció del pa”, l’Eucaristia.
. I la participació assídua a la pregària comuna.

4.- Jesús estima la seva comunitat. Quan s’apareix a les dones, a la Magdalena, al dos d’Emmaús, els encarrega que vagin a la comunitat i els anunciïn la bona nova. Aquell vespre de Pasqua estaven tots reunits i arraulits de por en una estança tancada i barrada de por... El seus motius tenien. Començava a córrer la brama que alguns dels seus membres havien robat el cos de Jesús.

5.- Però res ni ningú no pot privar que Jesús es comuniqui amb els seus: ni la por ni les portes i finestres tancades i barrades. D’antuvi els saluda: Pau a vosaltres. Després els anima: Mireu-me les mans i el costat. Jesús es el mateix que va penjar de la creu. Hi ha una continuïtat entre el Jesús que ha sofert i el qui estarà per sempre amb ells. I vessen d’alegria. Una gran alegria, que ningú no els la prendrà.

6.- Són pocs i sense ganes d’aventures. I tanmateix Jesús compta amb ells per a una missió molt arriscada. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. Això és massa. No us quedeu engabiats enlloc, ni en cap temple, ni en cap estructura ni dins de vosaltres. Sortiu i proclameu la pau i l’alegria i la certesa de la seva presència enmig nostre.

 7.- Jesús féu sortir Llàtzer fora del sepulcre i l’alliberà de les benes que el lligaven. Ell també féu rodolar al pedra que tancava el seu i el deixà buit. Algun teòleg clarivident veu en les tràgiques entremaliadures del coronavirus, que aquests mesos manté les esglésies tancades i buides, una crida de Jesús a sortir enfora. És l’eslògan del Papa Francesc: l’església en sortida!

8.- La missió que Jesús confia a la nounada comunitat li ve molt ampla. Però Ell hi alenà: «Rebeu l’Esperit Sant”. Així ho féu Déu damunt Adam: li alenà un alè de vida. Ara es tracta d’una nova creació, d’una vera resurrecció. la reconciliació de Déu amb la humanitat i la creació ja iniciada per Crist des de L’Esperit serà la força salvadora amb què els deixebles actuaran en comunió amb Jesús. Amb la seva autoritat perdonaran els pecats no només amb el sagrament de la reconciliació. Proclameu la seva victòria sobre el mal i el pecat. Estableix una nova relació amb Déu.

9.- Aquell diumenge Tomàs no era a “missa”. I quedà bocabadat sentint explicar el que havia passat aquell dia. Ell també vol veure i tocar Jesús. Tomàs: Sóc aquí. Aquí tens les meves mans. Fica’m el dit a la nafra del costat. No cal. Però alhora ell fa la més gran confessió de fe de tot l’Evangeli: Senyor meu i Déu meu. Podem estar contents perquè tenim la sort de creure en el Ressuscitat sense haver-lo vist. Sant Pere ens adreça les paraules d’admiració que va escriure als seus cristians: No heu vist Jesús i us l’estimeu, i des d’ara, perquè heu cregut en ell, sense haver-lo vist, esteu plens d’una alegria tan gran i gloriosa que no hi ha paraules per expressar-la.

10.- Joan ens dóna la clau de lectura del seu evangeli. No és una biografia. És una selecció de fets i paraules de Jesús que ens ajudin a creure en Ell com a Crist i Fill de Déu. Una fe que ens fa participar en la seva vida mateixa. Ell que és camí, veritat i vida.

Tipus recurs pastoral: