Diumenge de Rams

Cicle: 
A
Temps: 
Quaresma
Diumenge, 5 Abril 2020
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Quedeu-vos aquí i vetlleu juntament amb mi

Enguany la humanitat arriba a la Setmana Santa amb una pandèmia de dolor i mort absolutament imprevisible, com imprevisible era per als deixebles de Jesús la Passió i Mort en creu del Mestre.

Els deixebles estaven advertits: tres vegades en parlen els evangelistes de l’anunci del mateix Jesús: la seva glorificació, passant pel dolor, la humiliació i la mort ignominiosa.

També la humanitat estava advertida pels efectes d’una globalització immergida en l’afany d’acumular béns, de domini desmesurat, d’enfrontaments entre cultures, d’esclafament dels més febles, de comerç d’armes i de persones, guerres absurdes, emigracions forçoses amb tancament de fronteres, abús fins al límit de les ones magnètiques, contaminació i escalfament de l’atmosfera... amb gran fatiga de la natura. La terra està avisant.

Ara és hora de reaccionar, de pregar insistentment i confortar-nos els uns als altres en espera que aviat la natura ens ofereixi una primavera neta, confortant i esperançadora; que a l’Església, la humanitat i la natura retrobem la joia de la Pasqua.

Ara ens toca viure el misteri de Maria en la seva solitud del Dissabte Sant. Els deixebles prou estaven també avisats sobre la Resurrecció del Senyor al tercer dia però el rencontre joiós els agafà igualment desprevinguts. Mentre els deixebles estaven enfonsats en el fracàs del mestre, la mare de Jesús vivia més que tots junts el dolor de la mort del fill; però un dolor viscut en l’esperança de l’esdeveniment pasqual. Com ella i confortats pel seu Cor maternal ara ens toca viure el desastre d’aquests dies amb la viva confiança d’un nou temps en un món purificat i una humanitat renovellada.

Les lectures d’avui són prou suggerents com per a fer-ne meditació sense més comentaris.

Ara t’invito a centrar-nos en la pregària de Jesús a Getsemaní tal com ens arriba de l’evangeli de Mateu.

* Llavors els digué: sento una tristor a l’ànima com per a morir-me.

Jesús en aquesta difícil pregària assumeix l’angoixa d’innombrables persones i famílies avui així com la dedicació esgotadora i heroica del personal de salut i dels qui s’escarrassen en feines de neteja i de manutenció. En acompanyar en el cor i la pregària totes aquestes germanes i germans estem acompanyant de prop Jesús en la seva oració de Getsemaní.

* Quedeu-vos aquí i vetlleu juntament amb mi.

En les sofrences els germans necessitem una presència propera i cordial. Estem infinitament agraïts a les persones que vetllen els nostres malalts. Tots els altres hem de fer els possibles perquè els malalts sentin viva la nostra companyia per mitjà dels medis tècnics que tinguem al nostre abast. I que no els manqui el contacte de la nostra pregària insistent per ells,

* S’avançà un tros enllà, es prosternà amb el front a terra i pregava: Pare meu, si és possible, que aquest calze passi de mi, però que no es faci com jo vull sinó com vós voleu.

El dolor per si mateix no té sentit, però sí que en té la manera com el portem. Si la nostra vida és centrada en l’amor a Déu i els germans, les dificultats, les lluites, les contrarietats, les malalties, la mort, tot va amarat de la pregària de Jesús: La vostra voluntat, Pare! Jesús ens ho ha fet dir en el parenostre... És tal com ell ho va viure: el meu aliment és acomplir de voluntat de Pare... Els meus parents sou vosaltres els qui acompliu la voluntat de Pare.

Tot i passant nosaltres a voltes per l’agonia de Jesús a Getsemaní sabem que estem en bones mans, que la Voluntat del Pare és sempre a favor nostre. L’amor és porta oberta a la felicitat.

* Després va cap els deixebles i els troba adormits: “Així, no heu estat capaços de vetllar una hora amb mi? Vetlleu i pregueu... que no caigueu en els paranys del maligne.

En els moments difícils cal estar desperts, atents a la presència del Pare-Mare, a la seva Paraula, atents a contemplar el seu amor. Sempre confiats, com un nen a la falda de la mare. En els moments difícils, i sempre, el nostre cor és amatent per al diàleg amical amb Jesús: vosaltres sou els meus amics. Vetllem i preguem.

* I se’n anà altra volta a pregar. De tristesa la suor se li feia sang. I anà repetint les mateixes paraules: Pare, si pot ser allibera’m d’aquest tràngol però que es faci la teva voluntat...

Jesús en el sermó de la muntanya ens havia ensenyat que per a pregar no cal dir moltes coses: cal intimitat, senzillesa i confiança. Podríem trobar una pregària més autèntica que la de Jesús a Getsemaní? Li surt solament una exclamació i no fa altra cosa que anar-ho repetint.

* Se li va aparèixer, de part de Déu, un àngel que el confortava.

Lluc ens fa caure en el compte que en el límit de la solitud i el dolor, Jesús te el Pare allà amb ell. La presència del Pare el confortà i li donà força per a anar endavant. Jo diria que des d’aquell moment Jesús retrobà la pau, una serenor del cor que aniria aflorant en les seves reaccions al llarg de la Passió.

Tipus recurs pastoral: