Diumenge de Rams

Cicle: 
A
Temps: 
Quaresma
Diumenge, 5 Abril 2020
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Jesús és incomprès i perseguit i insultat i condemnat a mort injustament

1.- Entrem a la Setmana gran: gran per a Jesús i grandíssima per a nosaltres. Enguany continuarà essent gran però segurament més dolorosa que cap altra. Tota la nostra grandesa de pobles avançats i tan poderosos a confinar Déu a les golfes on no faci nosa i creure’ns àrbitres del bé i del mal. I ja ho veiem. Un virus amb corona ens ha confinat dies i dies a casa nostra, ens ha abocat a la malaltia i a la mort i a unes crisis econòmiques tremendes. Semblem el rei de la faula que es creia vestit d’or quan en realitat anava nu.

2.- No podrem fer gaires coses de cara enfora en aquesta setmana santa. Però podem viure personalment i amb família la nostra fe. Farem bé de prendre els evangelis i llegir i comentar i cantar el camí de Jesús des del diumenge de rams fins al diumenge de pasqua. Tenim en català el poema de Mn. Cinto Verdaguer y cantar-lo amb una melodia molt popular. Comença: Jesucrist, la Passió vostra, ajudeu-me-la a cantar; mes morint per culpa nostra, què faré sinó plorar? Si plorant pujo al Calvari, Vós al Cel em pujareu, puix l'escala per pujar-hi és l'escala de la Creu.

3.- I serà bo que fem nostra la recomanació de Jesús als deixebles quan pregava a Get-Semaní i que el G. Antoni Daufí expressa tan bé.

4.- Sant Pau ens il·lumina el sentit d’aquests dies quan escrivia als cristians de Filips. Jesucrist es féu obedient fins a viure com un home entre els homes, per ensenyar-nos a nosaltres la nostra dignitat, a ser allò que som. Ell aparca la seva condició divina per fer-se un de nosaltres. Adam, el primer home que perviu en cadascun de nosaltres, aspira a ser com Déu. En canvi en Jesús, el nou Adam, l’home nou, és Déu qui aspira a ser home i no res més que home, per ensenyar-nos allò que som els homes i les dones des de dins: imatges i semblança de Déu.

5.- Comença despullant-se de tot l’esplendor, poder i grandesa que atribuïm a la divinitat. En el nostre món hi ha molts graons en l’escala social. Jesús s’anorreà, es buidà fins a prendre la condició d’esclau. Tria l’esglaó més baix ocupat per les desferres humanes. Molts no tenen ni l’aparença humana. Són com cucs. Però jo sóc un cuc, no pas un home, befa de la gent, menyspreat del poble (Sl 22, 7). Fins el cuc humà més menyspreable és una espurna de Jesús, és Jesús. Una espurna de Déu.

6.- Jesús participa en el culte, treballa de fuster, passa un temps al desert dejunant i discernint, seu assedegat vora el pou de Sicar, i plora la mort de Llàtzer. Es fa amb tothom, passa arreu sembrant la Paraula i fent el bé a tothom. És incomprès i perseguit i insultat i condemnat a mort injustament. Perdona sempre. No s’hi torna mai. I prega. Per connectar amb el Pare, prega tot sovint. El sentim pregant amb grans clams i llàgrimes a Get-Semaní. I clavat a la creu. Tot això entra dins el marc de la vida humana. Jesús ho viu obedient com a conseqüència de la seva encarnació. Crist no ha vingut pas a suprimir el dolor ni tan sols a explicar-lo, sinó a omplir-lo de la seva presència. I a la creu prega i perdona i consola: Déu meu, per què m’heu deixat així tan sol?... Pare, perdona’ls. No saben el que fan. Pare, a les teves mans confio el meu alè. I fa la gran promesa al company de creu: Avui seràs amb mi al paradís. I ens confia la seva mare: Dona, aquí tens el teu fill. Fill, mira, aquí tens la teva mare.

7.- Arribà fins al nivell més baix de la condició humana per identificar-se amb els més petits que poden reconèixer com un igual. Els qui es creuen grans no ho comprendran pas mai. Són massa tibats, han perdut la flexibilitat de l’infant, incapaços d’ajupir-se al nivell de Jesús. Ens ensenya pràcticament la immensa potencialitat de l’home i de la dona en tant que creats a imatge i semblança de Déu. Res ni ningú no ens pot privar d’aquesta dignitat.

8.- I davallà als inferns. Primer davallà a l’infern en què sovint convertim les relacions humanes. I davallà a la regió dels morts. Va morir verament com tots nosaltres hem de morir. Entrà de ple en el joc i el xoc en què ens trobem nosaltres. I li tocaren les de perdre. Però el Pare el ressuscità.

9.- Per això, precisament, Déu l'ha enlairat sobiranament i l'ha agraciat amb el nom més excel·lent de tots els noms. I així, només d'invocar el nom de Jesús, tots els qui habiten al cel, a la terra i sota la terra, cauen de genolls,i tota llengua reconeix i proclama: JESUCRIST ÉS SENYOR perquè Déu Pare sigui conegut i estimat.

10.- Ja tenim dibuixat aquí el nostre camí. Llegint l’evangeli de la Passió, veurem en forma narrativa tot allò que sant Pau ens ha dit. Aquest cuc coronat, impertinent i mortífer, que campa arreu al seu aire, ens ha posat tot d’una davant el mirall. Ens ha deixat nus en la nostra humanitat. Proclama que tots som germans i fills d’un mateix Pare. Explotem tota la riquesa d’allò que som. Mostrem que som fills de Déu essent pregonament humans, i tan humans que quan ens arribi l’hora, algú que ens vetlli pugui dir: verament és un fill de Déu.

Tipus recurs pastoral: