Diumenge V de Quaresma

Cicle: 
A
Temps: 
Quaresma
Diumenge, 29 Març 2020
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Jesús afirma que la mort no té la darrera paraula

1.- Si haguessis estat aquí... segurament ho haurem dit, o pregat o pensat. Jesús ja hi era, perquè és sempre present en el qui passa fam o set o malaltia o discapacitat. I ho ha palesat pels llavis, el cor, les mans de totes les persones que se n’han ocupat. D’altra banda Jesús no ha vingut pas a suprimir el dolor ni tan sols per explicar-lo, sinó que ha vingut a amarar-lo de la seva presència.

2.- El qui estimes –el teu amic!– està malalt. No calien més explicacions. Jesús estimava Marta i Maria i el seu germà Llàtzer. I tots tres estimaven Jesús com un amic i hoste d’honor. Però Jesús es queda on era un parell de dies més. “Aquesta malaltia no acabarà pas en mort, sinó en glorificació de Déu. Contribuirà a glorificar el fill de Déu”. Però també ells havien de viure l’amistat en un clima de fe que sovint s’il·lumina amb les llàgrimes d’una incomprensió i de dolor.

3.- “Llàtzer dorm”.Si dorm rai ja es posarà bo”. Jesús afirma que la mort no té la darrera paraula. ¿Heu reparat que “cementiri” ve del mot grec “koimetèrion” que vol “dormitori” on els difunts esperen la resurrecció? Però la mort i resurrecció de Llàtzer provocarà que les autoritats religioses del poble iniciïn el procés contra Jesús que després de sofrir la ignomínia de la creu, ressuscitarà gloriós i compartirà la glòria amb el Pare. Per crucem ad lucem. Per la creu a la llum.

4.- Arriba a Betània dos dies massa tard. Si s’hagués afanyat una mica... Marta li ho retreu. Però té una fe de pedra picada. N’està convençuda que Déu donarà a Jesús tot el que li demani. –El teu germà ressuscitarà li diu Jesús i Marta s’ho creu. Però la cosa va per llarg. Ressuscitarà, sí, quan ressuscitarà tothom el darrer dia, li fa Marta.

5.- No, no, Jo sóc la resurrecció i la vida: el qui creu en mi, ni que hagi mort, viurà, i tot el qui viu creient en mi, no morirà mai. La fe ens fa compartir la vida eterna i doncs present de Déu en el temps i en l’eternitat. La mort és un pas per a la vida. Com el naixement és abandonar la seguretat del si matern per començar una vida nova. És el moment que la crisalida abandona el capoll de seda i esdevé papallona.

6.- Ho creus, això? Sí, Senyor –li diu–, jo crec fermament que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui ve al món! Marta fa la mateixa professió de Pere. Professa la mateixa fe que és la roca ferma on Crist basteix la seva Església. Damunt la fe de cada creient!

7.- I Maria? Impetuosa com és, s’aixeca d’una revolada i se’n va a trobar Jesús. –Senyor, si haguessis estat aquí, no se m'hauria mort el germà. Jesús se sent profundament trasbalsat i arrenca a plorar. –Sí que n'eren d'amics! Però Ell que va obrir els ulls del cec, bé podia haver fet que aquest home no es morís. Jesús esclatà en plors. I continua plorant amb tots els qui aquests dies ploren impotents davant la mort de persones molt i molt estimades i que ni tan sols els han pogut acomiadar. El Cor de Jesús és profundament humà. Ens pot comprendre i acompanyar en el dol.

8.- Llàtzer, surt fora! I sortí del sepulcre com hi havia entrat. Lligat de mans i peus. Deslligueu-lo! Llàtzer, el cap de casa, potser no era tan lliure com semblava. Tenia forts lligams familiars i d’amistat. Marta i Maria parlen, s’exclamen, actuen. Llàtzer mai no diu res ni fa res. És per discreció? Però hi és. Deslligueu-lo. Que la nova etapa de vida que ara enceta o continua, actuï plenament lliure dels lligams afectius que en nom de la bondat o la humanitat no ens deixen ser. En el ritual del baptisme d’adults, el batejant ho diu al catecumen: “Desfés-te de les cadenes de l’egoisme, de la comoditat, de l’hedonisme, de l’avarícia i viu amb llibertat la teva vida de fill de Déu”.

9.- Sant Pau ens en dóna una clau per comprendre aquest “misteri”. L’Esperit que habitava en Jesús habita també en nosaltres. La vida de Déu circula per les nostres venes. I si habita en vosaltres l’Esperit d’aquell que va ressuscitar Jesús d’entre els morts, també donarà la vida als vostres cossos mortals És el nostre mestre interior i el que ens ensenya a adreçar-nos a Déu com a Pare, ABBÀ. Només els vius, en el temps i més enllà del temps, poden adreçar-se així al Déu viu.

Tipus recurs pastoral: