Diumenge III de Quaresma

Cicle: 
A
Temps: 
Quaresma
Diumenge, 15 Març 2020
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

La dona deixà allà mateix la gerra i se’n anà a dir a la seva gent....

Si esteu o heu estat afeccionats a fer llargues caminades per zones de muntanya podeu entendre què vol dir això de sentir-se assedegat i marxar amb ànsia vers una deu d’aigua viva.

Recordeu aquell vers de Rabrindranath Tagore?: El caminant que arriba assedegat diu a la font: dóna’m una mica de la teva aigua. I la font diu tot cantant: tu em demanes una mica de la meva aigua, i amb quina alegria te la dono tota!

Imagina ara que t’estàs assegut vora una font i escoltes com la remor de l’aigua va cantant: Amb quina alegria te la dono tota!Doncs aquest és exactament el missatge de l’evangeli d’avui en el relat preciós i profund de Jesús i la dona samaritana.

El mateix evangelista ens emmarca l’escena: camí de Judea a Galilea, s’ha de passar per Samaria, país heretge i que cal evitar. Fan aturada en el camí a ple migdia. És a la vora d’un pou profund. Jesús descansa mentre els deixebles han anat a un llogarret veí a proveir-se pel camí. Arriba una dona samaritana amb la seva gerra. Un jueu i una dona samaritana davant per davant. Jesús s’avença a demanar-li aigua. La dona se sent incòmoda!: com és que tu, jueu com ets, em demanes aigua a mi que sóc samaritana? I ja tenim l’escena. No en podem perdre detall. Jesús te un missatge per a aquella dona. I per a nosaltres. Entre els dos hi ha una enorme distància cultural, d’història, de religió, de valors, d’estil de vida, home jueu ell i dona samaritana ella. Jesús sap que la dona viu assedegada de felicitat i que tot se li ha anat girant. Ell talla el silenci i obre contacte a partir d’una realitat humana que tots dos comparteixen: tots dos necessiten aigua. Ell té set per causa de la caminada feta sota el sol però viu interiorment una altra set profunda d’il·luminar el cor de la dona; ella te set d’aigua, sí, per això ha anat al pou. Jesús diu a la dona: dóna’m aigua! Ella pren distància:

–      com és que tu, jueu com ets, em demanes de beure a mi que sóc dona samaritana?

–      Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et demana aigua, tu li’n demanaries a ell.

–      El pou és profund, com dius que em donaries aigua?

–      Qui beu d’aquesta aigua del pou després torna a tenir set, però qui begui de l’aigua que jo li donaré no tindrà mai més set. La meva aigua es convertirà dins seu en una deu que brolla donant vida eterna.

–      Doneu-me’n d’aquesta aigua, que no torni a tenir mai més set ni hagi de venir fins aquí a pouar.

Jesús ja ha començat a marcar el seu terreny. La dona no hi entra però troba en aquell desconegut jueu quelcom de diferent, que la seva actitud no és la dels mestres religiosos jueus ni samaritans. Jesús entra amb delicadesa en el terreny de la samaritana:

–      Per què no vas a cercar el teu marit?

–      No en tinc de marit.

–      Tens raó, noia, cinc n’has tingut i cap d’ells no t’ha anat bé.

Aquí ella comença a intuir: si serà aquest un home de Déu? I s’aventura:

–      Nosaltres els samaritans donem culte a Déu en el mont Garizim i vosaltres els jueus en el Temple de Jerusalem; qui té raó?. On és el culte veritable?

Ella és una dona i samaritana, tant pecadora com es vulgui, però Jesús la comprèn i se l’estima. Li vol apagar la set del cor:

Mira, dona, arriba l’hora en que el culte a Déu no serà tancat en un lloc o en l’atre. Ja ha arribat l’hora en què el culte autèntic no serà en un lloc o en un altre sinó que serà en esperit i en veritat. Déu és esperit i els qui donin culte ho faran en esperit i en veritat.

Les etiquetes que la dona samaritana porta a sobre no compten per a ell; només compte la persona que te davant i la seva felicitat. Ell mateix és l’aigua viva que la pot alliberar per sempre de la set del cor.
Ella que ara està acceptant el missatge de l’home de Déu, s’anima a saber-ne més:

–      tot això el Messies quan vingui ens ho explicarà.

–      El Messies Sóc jo, el qui està parlant amb tu.

Arriben els deixebles amb les provisions, se sorprenen molt de veure Jesús parlant amb una dona, però ningú s’atreveix a preguntar-li res. La dona deixà estar la gerra i se n’anà al poble a dir a la gent: veniu i veureu....

Com sempre en els texts bíblics a partir del que se’ns diu cerquem què se’ns vol dir: El relat és com el cofre on se’ns ofereix un missatge. Cal trobar la clau i obrir. Aquí hem obert el relat i ens hem trobat amb que Jesús respon a la nostra set de felicitat. Ell mateix és l’aigua de la Vida i se’ns ofereix en fets senzills com quan algú ens demana una mica d’aigua, quan podem fer quelcom per algú. Si com la samaritana acceptem el diàleg amb el Senyor, per molt desbaratada que estigui la nostra vida, ell ens invita a beure de la seva aigua, una aigua que apaga la set per sempre i que en el nostre cor fa brollar fonts d’aigua viva per a donar resposta a la set dels germans.

La clau de lectura està en la contundència de Jesús. El culte veritable no es troba en els llocs sinó que és en esperit, en l’actitud d’escolta a la Paraula oberts a la veritat.

Tipus recurs pastoral: