Diumenge II de Quaresma

Cicle: 
A
Temps: 
Quaresma
Diumenge, 8 Març 2020
P. Jaume Sidera Plana, cmf

A la llum de la Paraula de Déu, Jesús veu més clar el seu camí

1.- Aquest és un diumenge de risc. Risc de quedar-nos on som, de quedar-nos a la nostra zona de confort. De quedar-nos en la fe de sempre per mor d’una fidelitat encarcarada. Risc de fer un pas al davant i arraconar la peresa mental del sempre s’ha fet així. Avui veiem com afronten el risc Abram abans d’esdevenir Abraham, Timoteu el fidel deixeble de Pau, l’empresonat, Jesús prenent alè en el silenci del cim del Tabor.

2.- Abram té setanta anys. Amb el seu pare Tèrah ha sortit d’Ur però s’han quedat a Haran. Cansats de la vida nòmada? De sobte sent la crida de Déu: «Vés-te’n del teu país, del teu clan i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré. Encara et queda un llarg camí per córrer i recórrer el país que et donaré. Seràs una benedicció arreu on deixaràs la teva petja. El preu és alt. Desarrelament total. I tornar a habitar com un foraster en el país que serà seu. En realitat, esperava la ciutat sòlidament assentada que té Déu per arquitecte i constructor.

3.- Timoteu ha tingut la gran sort de beure la fe amb la llet de la mare Eunica i amb els manyacs de la padrina Lois. Sant Pau, el seu pare espiritual, l’ha engrescat a seguir Jesús. Ara escriu de la presó estant: t’enyoro, tinc moltes ganes de veure’t. Em faries tan feliç! Anys enrere l’havia consagrat bisbe imposant-li les mans. Però Timoteu topa amb una realitat dura i està cansat. Pau l’anima: Déu li comunicà un esperit de valentia, no pas de la covardia. Sigues valent, ple d’amor i de seny. Arrisca’t a donar la cara pel nostre Senyor o per mi, el seu presoner. Fora la por i la vergonya.

4.- Pau ens ho diu avui a nosaltres: no tingueu por ni vergonya de ser i de dir-vos cristians. Revifeu la flama del vostre baptisme i manteniu coratjosament els valors de l’evangeli: respecte a la vida, a l’amor, a la paraula, a tota persona. Uns valors profundament humans però sistemàticament capgirats o contradits. No tingueu por. Mireu, escolteu, discerniu i actueu. No us avergonyiu de Jesucrist, el nostre salvador. Ell ressuscitant ha desactivat la mort i amb l’evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida i de la immortalitat. Arrisquem!

5.- Acompanyem Jesús fins al Tabor seguint les ziga-zagues del camí. Han passat sis dies d’un episodi memorable. – Qui diu la gent que sóc jo? – Tu ets el Messies el fill del Déu vivent. – Molt bé, Pere. El Pare t’ho ha inspirat. Ets Pere, la pedra fonamental de l’Ecclesia. Però mira, aquest Fill del Déu vivent el clavaran a la creu. – I ara, Senyor, quin acudits, ni pensar-hi! De sobte Jesús pensa en el diable que al desert el volia desviar del seu camí. Ara és Pere qui li vol donar lliçons. – Posa’t darrere meu com els altres deixebles, Satanàs.

6.- El cop d’autoritat de Jesús i la incomprensió de Pere han creat una tibantor dolorosa. Jesús se’n fa càrrec. I s’enduu Pere, Jaume i Joan dalt del Tabor, a pregar, descansar, i mirar des del cim el camí recorregut fins ara i albirar la creu que l’espera no gaire lluny.

7.- Jesús es transforma. Li surt a la cara i als vestits la resplendor que porta dins. L’acompanyen Moisès i Elies i conversen amb ell. Sant Lluc ens explica que conversaven de l’èxode, que s’havia d’acomplir a Jerusalem. A la llum de la Paraula de Déu, Jesús veu més clar el seu camí. Pere no el veu tan clar. L’enamora aquella conversa i la voldria veure continuada tot el temps que calgués. Hi faria tres cabanes... No se n’adona: també ara continua amb la mateixa idea de sis dies enrere: estalviar-se la creu.

8.- Els cobreix el núvol que cobria el Sinaí primer, després el tabernacle al desert, més endavant el temple de Jerusalem, i finalment cobriria amb la seva ombra Maria, esdevinguda temple-portadora de Déu. I se sentí la veu del Pare: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut. El Fill, el Servent. Ara el proclama Profeta, el Profeta definitiu. ESCOLTEU-LO. El podreu adorar, però sobretot escolteu-lo. En Jesús culmina la revelació de l’Antic Testament, i en Ell s’inicia el nou.

9.- És hora de tornar a la vida normal. Ara amb Jesús només. En él conflueix tota la revelació de l’Antic de l’Antic Testament representat per Moisès y Elies, y amb ell comença el temps definitiu. Els deixebles adoren Jesús. Ell els fa un manyac acompanyat de la paraula: «Aixequeu-vos, no tingueu por.» Tot baixant els recorda el fet de sis dies abans: A la llunyania albiren la resplendor de la resurrecció. Però per arribar-hi, Jesús el Fill de l’home, haurà de patir la incomprensió de les autoritats i la mort de creu. Però és l’hora de refer el camí. Ara amb Jesús tot sol.

10.- ESCOLTEU-LO. Seguir Jesús comporta un risc. Val la pena de córre’l. Escoltem per acabar l’exhortació de la Carta als Hebreus. Correm amb regularitat i constància la cursa que Déu ens proposa, amb els ulls clavats en Jesús. Ell ens va al davant pel camí de la fe. Ell, en comptes de la joia que tenia a la vista, suportà la creu, tot acceptant-ne la ignomínia, i comparteix ara la sobirania de Déu... Així no us cansareu ni us desil·lusionareu.

Tipus recurs pastoral: