Lectio divina on line 108 (Setmana del 2 al 8 de març)

Dilluns, 2 Març 2020
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

Text bíblic: T’ESTIMO, SENYOR, FORÇA MEVA... 

T’estimo, Senyor, força meva!
Senyor, ets roca i muralla que em deslliura;
Déu meu, penyal on m’emparo,
Escut i baluard, força que em salva!
Clamo al Senyor, que és digne de ser lloat:

Ell em salva dels enemics.
Els llaços de la mort m’envoltaven,
Sentia l’esglai dels torrents de Belial;
M’estrenyia la mort amb els seus llaços,
Davant mateix tenia els seus paranys.

En veure’m en perill, clamo al Senyor,
Crido socors al meu Déu;
Des del seu palau, ell escolta el meu clam,
El meu crit li arriba al cor.

(Salm 18(17), 2-7)

-------------------------

Què diu el text?
Quina situació de l’ànima de l’autor s’hi pot entreveure en aquests versets?
M’hi veig representat?
Què em suggereix aquesta Lectio d’avui?

-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

-EL TEXT-

El Salm 18(17), té 51 versets. És un salm llarg, salm monàrquic o real que es troba també, i amb algunes modificacions lleus, al segon Llibre de Samuel  22,2-51. El salm enter té sis parts: 1ª/ Professió de confiança: 18,2b-4; 2ª/ Aflicció del salmista: 18,5-7; 3ª/ Alliberament diví 18,8-20; 4ª/ Déu salva el just 18,21-31; 5ª/ Triomf sobre els enemics 18,32-46; i 6ª/ Lloança final 18,47-51. A la Lectio Divina d’avui  hi han sigut seleccionats els versets del 2 al 7, que responen a les parts 1ª i 2ª del salm i que en aquest comentari els tenim remarcats amb lletra cursiva-negreta. El llibre de Samuel, com els altres cinc “Llibres Històrics” que són els de Josué, Jutges, els dos de Samuel i els dos dels Reis, foren escrits a l’Exili de Babilònia (597-538 aC) i seria llavors quan aquest salm, que ja existia abans de l’Exili, fou posat en boca de David al final de la seva vida, al moment del seu traspàs.

-EL CONTEXT-

El sentit espiritual d’aquests versos té tres eixos essencials: Déu, Belial i la nostra realitat humana.  A Déu se l’anomena o representa com a Fortalesa, Alcàsser, Penyal, Roca de refugi, Baluard famós... Qui ha visitat Jerusalem, si ha tingut un bon guia, pot entendre molt bé aquestes apel·lacions. Entre les fondàries dels torrents Cedró i Hinnom (Gehena) s’alça el promontori rocós, que és la Jerusalem antiga, amb l’esplanada a dalt de tot on hi havia el Temple del Senyor, avui amb les dues mesquites de la Roca i Alaksa. Una ciutat molt ben situada per a l’estratègia defensiva en cas d’assetjament enemic. 

Belial significa cosa inútil o perversa, també amb el sentit de brètol i malvat; amb el temps es donà el nom personificat de Belial al poder del mal, de la mort i al mateix país dels morts. D’aquí l’ús de Belial per a designar Satanàs.

-AQUÍ i AVUI-

Els textos bíblics, per a ser aplicats al nostre viure personal i comunitari, volen ser entesos des de la intenció de l’escriptor o narrador. Tenen una base de consell, adoctrinament i motivació humana i espiritual. Cal trobar-ho a voltes més enllà de la literalitat del text i dels escenaris del context. El text de la Lectio d’avui ens diu que la nostra realitat humana és feble, influenciable i dúctil per al bé o per al mal. Déu és present en la interioritat de cada persona, Trinitari tal com ens revelà Jesús, però roman en el silenci de la nostra interioritat tot esperant que des de la nostra carència i fragilitat el podem descobrir, acceptar i pregar... Llavors Ell se’ns manifesta com a Fortalesa, Baluard, Roca, Muralla... Altrament som al mig del caos del nostre egoisme, el Belial, que també portem dins, o que ens ve de fora... Som criatures lliures i ens cal prendre decisions per a la vida, i alguna de les decisions és cabdal, fonamental, transcendent i, per tant, definitiva. No podem badar...

Quan després de resar un Salm a la Litúrgia de les Hores proclamem  “Glòria al Pare, al Fill I a L’Esperit Sant...” afirmem que sabem llegir i interpretar el text resat des del Nou Testament, des de la Persona de Jesús. 

TEXTOS I CONTEXTOS SÓN TAN SOLS INSTRUMENTS PER A PODER DESCOBRIR LA RIQUESA LLUMINOSA DE LA REVELACIÓ BÍBLICA.

Tipus recurs pastoral: