Diumenge VII de durant l'any

Cicle: 
A
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 23 Febrer 2020
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Sigueu bons del tot. No us quedeu a mig camí

1.- Jesús ens ensenya l’espiritualitat del sol i de la pluja: fan el bé a tothom, sense distingir si són bons o dolents. Com el Pare del cel. Aprenguem, com Jesús, a mirar les persones amb els ulls de Déu i estimar-les amb el cor de Déu. Ja veureu com canviarà el nostre món més pròxim i el de més enllà.

2.- Res de respondre a la violència amb violència. Res de l’ull per ull, dent per dent. No. És la no-violència d’arrel cristiana. Gandhi s’ho va prendre de debò, i sense disparar un tret, assolí la llibertat de l’Índia. O Luther King. Gràcies al noi que féu objecció de consciència, els nostres nois ja no fan la mili. El camí és més llarg, però és l’únic que arriba a terme. Jesús va rebre una bona bufetada davant el gran sacerdot Anás. Així contestes al pontífex?, li va dir l’esbirrro. Jesús no parà l’altra galta. Li respongué civilitzadament: Si he contestat malament al gran sacerdot, digue’m en què. I si he parlat bé, per què em pegues. No et deixis vèncer pel mal. Venç el mal amb l’abundància del bé.

3.- L’ideal que Jesús ens proposa és molt alt: sigueu perfectes com el Pare Celestial. No serà massa? Segons com, sí. Però Jesús ens ve a dir: no us quedeu a mig camí. No us acontenteu a no matar, a no jurar, a no adulterar. Feu un pas més: respecteu la vida, la paraula, l’amor, amb totes les conseqüències.

4.- Si l’ideal és molt alt, el model que Jesús ens proposa per arribar-hi és al nostre abast: un infant. L’infant és una persona en camí, que es va fent de mica en mica: Ara caic i ara m’aixeco. Però no es desespera mai perquè sap que el pare i la mare l’estimen. La seva «perfecció» rau a ser «imperfecte», inacabat… El pare i la mare ho comprenen. “Ja diu mamà, papà”. Ja fa gargots. Fins dibuixa un ninot que ens fa somriure. Als grans ens costa d’acceptar que el normal és que siguem com som, no acabats de fer encara, sempre en camí. Si posem el nostre ideal a ser “Don Perfecto”, ens cansarem aviat. La perfecció se’ns escapa. I ens desanimem. I ens ajaiem en la mediocritat i en «l’anar fent». Tenim davant un ideal noble i enlairat. No l’hem atès encara, però tendim sempre a ser més allò que com a persones i com a cristians podem ser: més bons fills de Déu, més bons germans amb tothom.

5.- Sant Lluc en comptes de “sigueu perfectes”, diu “sigueu compassius”. Coneixent la nostra feblesa comprenem la feblesa dels altres i els seus patiments. I sentint com Déu ens comprèn i ens estima, mirem de comprendre i estimar com ell.

Tipus recurs pastoral: