Diumenge VI de durant l'any

Cicle: 
A
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 16 Febrer 2020
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Faci’s Senyor la vostra voluntat

Avui tenim el tema de la fidelitat a la llei. Jesús s’hi posa a fons: Els antics deien... però jo us dic...Jo us dic”: què ens diu i com hem de viure allò que ens diu?

Reflexionem una mica:

-  La llei ens fa ser persones com cal segons els ulls de Déu.

- Jesús tenia com a llei la voluntat del Pare.

- La voluntat del Pare era el leitmotiv de tot el que Jesús pensava, sentia, vivia, feia.

- Déu és Saviesa, Bellesa, Amor. La voluntat del Pare és fer-nos, en Crist i per l’Esperit sant, Fills i hereus de la riquesa de Déu.

- Amb Jesús som cridats a deixar-nos il·luminar i amarar per l’Amor paternal de Déu. Deixar-nos amarar significa ser receptius com l’esponja dins l’aigua; oberts a la saviesa, a l’amor de Déu. Ser-hi ben oberts és la nostra llei.

- Jesús ha vingut a donar ple sentit a la llei: contraposa l’antiga llei de Moisès a la seva nova Llei. I ho fa amb bon criteri pedagògic: ja sabeu que als antics els van manar... doncs jo us dic.

- Ell ens aclareix la contraposició: No penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la llei i dels profetes. No vinc a desautoritzar-los sinó a completar-los.

  • Els manaments de l’Antic Testament eren establerts mirant al poble, al seu equilibri social: que no hi haguessin assassinats, infidelitats sexuals, divisions familiars, juraments en fals, robatoris, desitjos d’atrapar els béns dels altres; i com a base, la relació fidel amb Déu.
  • Ara Jesús ens fa alçar la mirada per a entendre que la Llei, tal com ell la viu, és molt més, va molt més enllà, ens situa en el voler de Déu que és amor sense límits, amor incondicional, arriscat, exigent, totalment lliurat. Així és com viu Jesús la llei i així ens invita a prendre’n part:

- No mataràs. ↔ Doncs jo us dic: El qui s’enfadi amb el seu germà... el qui digui al seu germà una paraula de menyspreu... el qui l’insulti... serà reu. Per això us dic: ni que et trobis ja davant l’altar a punt de presentar l’ofrena, recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena i ves primer a fer les paus amb ell.

- No cometis adulteri.↔ Doncs jo us dic: Tothom que mira una dona amb mal desig, en el fons del seu cor ja ha comès adulteri.

- No trenquis els juraments.↔ Doncs jo us dic: no juris mai... Digueu senzillament sí quan és sí i no quan és no.

La llei de Jesús, doncs, va molt més enllà d’unes normes mínimes; rau en acomplir del tot el voler del Pare. D’aquí ve que la llei interior viscuda per Jesús ens meni a viure una llei d’amor tot estimant tal com ell estima. Així ja no ens sorprèn d’estimar l’enemic, pregar per ell, de perdonar, de posar l’altra galta, de donar la vida pel germà...

Des d’aquesta perspectiva captem amb més força la felicitació del salmista:

Feliç l’home de conducta irreprensible
Que guarda la llei del Senyor.
Feliços els qui guarden el seu pacte
I busquen el Senyor amb tot el cor.
Feu-me entendre la vostra llei
Que la vull guardar amb tot el cor.

I acabem allà on podíem haver començat: la llei del Senyor no s’imposa, fa honor a la nostra llibertat i la respecta, tal com llegim en la lectura primera: Si tu vols, guardaràs els manaments. Ets tu qui has de decidir.

La llei del Senyor
és una llei de llibertat i d’amor.

Tipus recurs pastoral: