Diumenge V de durant l'any

Cicle: 
A
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 9 Febrer 2020
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Què es ser cristià

1.- Avui, el deixeble de Jesús, que és net de cor i viu apassionat per la justícia, que té fam i set per ajustar-se plenament al projecte de Déu sobre el món nostre, que és compassiu i s’ocupa dels pobres i dels marginats, pot sentir de llavis de Jesús què és això de ser cristià: Sal i llum. Un programa i un repte.

2.- És el programa de les benaurances. Jesús proclama feliços els qui viuen en un món fet una vall de llàgrimes: pobres, oprimits, marginats, sense veu ni vot. Els proclama benaurats no pas pel fet de patir el que pateixen sinó perquè Déu opta descaradament per alliberar-los d’aquestes situacions inhumanes. No són paraules boniques per maquillar la dura realitat amb l’esperança passiva d’un regnat hipotètic i futur de Déu. Res d’això. Déu compta amb una munió de deixebles de Jesús que es prenen seriosament i obstinadament el compromís de canviar la realitat de fer present el regnat de Déu aquí i ara. Amb sentit de la misericòrdia i la solidaritat; amb l'obstinació d'una vida honrada i neta; amb el treball per la pau i la reconciliació; amb la fermesa davant la persecució.

3.- És així com els deixebles són SAL: La sal serveix per amanir i conservar els aliments. Oi que xalem amb una bona ensalada i coneixem la ca(r)nsalada? I tots ens delim per un bon SALari? Per anar bé, la sal ha de ser d’allò més discreta. Ni massa ni massa poc. S’ha de barrejar i fondre’s en els aliments per fer-los mengívols. Des de dintre… Com element que conserva, els antics la feien servir per segellar un pacte permanent, durador, el pacte de sal. El cristià ha de conservar i mantenir aquest món nostre fidel a la seva aliança amb Déu, i fer-ne una ofrena agradable.

4.- La sal era també signe d’hospitalitat. Quan venia un foraster en una casa, li oferien el pa i la sal. Ets a casa teva. Sigues benvingut. Avui, quan bategem els infants, ja no els posem a la boca aquell pessic de sal que ens feia somriure a tots per la reacció del minyó. Quan el baptisme s’administrava per etapes, el primer que es feia era el ritu de la sal, per significar que el catecumen era acollit a la comunitat. Més endavant, seria submergit a l’aigua del baptisme i seria admès a la comunitat cristiana amb tots els ets i uts. Sant Joan Crisòstom i sant Agustí van rebre la sal als set anys i no van ser batejats fins als trenta...

5.- I encara un altre punt. Sant Pau exhortava als cristians a aprofitar qualsevol oportunitat per comunicar el missatge als no cristians. I això amb una conversa sempre amable, amb un pessic de sal que la faci divertida, tractant cadascú segons li escau. Con mucho salero, que diuen en castellà. Un anunci abstracte i avorrit no arriba enlloc.

6.- LLUM: la llum és feta per il·luminar, no pas per amagar-la ben amagada de por que ens vegin, com ho fèiem en temps de guerra per despistar els avions que sobrevolaven les poblacions. Doncs no, no tinguem por. No cal fer gaire cosa per il·luminar. Simplement ser llum. Simplement ser cristià… I aquesta llum irradiarà, com diu el profeta Isaïes, compartint el pa, acollint els pobres vagabunds, vestint el qui no té prou roba: són germans teus. No els defugis… La gent que vegi el bé que fas i la bona persona que ets, en donarà gràcies a Déu. I Déu serà conegut i estimat gràcies als fills com tu... Els primers cristians deien: Guaiteu com s’estimen! Era la millor propaganda de l’evangeli. Amb això molts se sentien cridats a fer-se deixebles de Jesús en la comunitat cristiana.

7.- CIUTAT : Una ciutat dalt d’un turó no es pot amagar. Veig pocs comentaristes de l’evangeli que associïn la ciutat encimbellada amb una ciutat de refugi. A Israel, i en altres pobles antics, hi havia ciutats de refugi on es podien acollir aquells que involuntàriament havien causat la mort d’algú. Així podien esquivar la venjança dels familiars del difunt. Aquells antics israelites tenien més sensibilitat que la nostra civilitzada Europa d’arrels cristianes mostra tenir envers els moltíssims migrants que fugen de la fam o de la guerra o de la persecució... i no troben qui els aculli. Tots ho veiem cada dia amb impotència o el que és pitjor amb indiferència o deixant-ho a mans de persones o pobles de bona voluntat.

8.- La nostra comunitat cristiana és un reflex de la ciutat de Déu on compartim la fe, l’eucaristia i la germanor. Ha de ser oberta a tothom. Isaïes parlant de Jerusalem en deia: Als darrers temps, la muntanya del temple del Senyor s'alçarà ferma. Tots els pobles s’hi encaminaran tot dient: Veniu, pugem a la muntanya del Senyor. Ell ens ensenyarà els seus camins, i nosaltres seguirem les seves rutes. Com aquesta ciutat vol Jesús que siguin les nostres comunitats cristianes. Irradiant llum i atraient tothom amb l’anunci de la Bona nova, un anunci que il·lumina i resplendeix amb el comportament dels cristians com Jesús els vol: sal i llum del món, i ciutats i punts d’acollida.

Tipus recurs pastoral: