Presentació del Senyor

Cicle: 
A
Temps: 
Santoral
Diumenge, 2 Febrer 2020
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Llum que es reveli a les nacions!

Aquest diumenge tocaria el tema de les Benaurances, però enguany s’hi escau la festa de la Presentació del Senyor en el Temple. És com un ressò dels esdeveniments nadalencs.

La llei de Moisès estableix que al cap dels 40 dies del naixement, el nen ha de ser presentat en el Temple de Jerusalem i a la mare se’l ha de declarar purificada. Això últim tenia origen, talment com la circumcisió dels nens, a condicionaments higiènics, i posteriorment arribà a ser norma religiosa. En tot cas en aquest dia Jesús el Senyor feia la seva primera entrada en el Temple.

En realitat Jesús el Messies no fou rebut pels Grans Sacerdots i pels savis mestres de la llei ben ocupats en el món de les legalitats, de les activitats cultuals, els sacrificis d’animals i els guanys econòmics... Per cert, que Maria i Josep oferiren un parell de tórtores com a ofrena sacrificial tal com era prescrit en el cas de famílies amb minsos recursos.

Els qui acullen Jesús i el reconeixen com al Messies de Déu són dos ancians de fe senzilla i cor obert que han viscut la seva llarga vida esperant la salvació de Déu. Simeó i Anna representen tanta gent de fe senzilla que, en tots els pobles de tots els temps, viuen amb la seva confiança posada en Déu.

El Temple de Jerusalem n’és l’escenari; totes les lectures d’avui se’n fan ressò:

* Malaquies: L’àngel de l’Aliança que desitgeu entrarà al seu temple (L’àngel de l’Aliança és el Senyor mateix).

* Salm: Portals, alceu les llindes, engrandiu-vos portalades eternes que ha d’entrar el rei de la glòria!

* Hebreus: Per això convenia que Jesús es fes en tot semblant als germans, i així pogués ser un gran sacerdot compassiu i acreditat davant Déu per a expiar els pecats del poble.

* Evangeli: Els pares de Jesús el portaren a Jerusalem per a presentar-lo al Senyor...

Jesús en ser portat al Temple representa que arribava a casa seva. Al cap de 12 anys, en haver-lo perdut els seus pares el trobaren en el Temple. La resposta del noi fou: No sabíeu que jo havia d’estar a la casa del meu Pare? I ja en plena activitat evangelitzadora, acomplerts els trenta anys, Jesús en el Temple s’indignà davant el comerç religiós que allí s’havia instal·lat, i els feu fora tots: “Heu convertit la casa del meu Pare en una cova de lladres...”

Sabeu bé que el Temple de la Ciutat Santa era l’únic a tot el país. L’encapçalava el Sancta Sanctorum, cor del culte, un espai reservat a Yahvé; davant el Santuari s’estenien els espais destinats als sacrificis, l’atri o pati dels sacerdots, els dels homes, de les dones, dels pagans, tot emmarcat de pòrtics i columnates. Imagino que aquell dia hi hauria en tot el país molts infants nascuts quaranta dies enrere i per aquells atris s’hi mouria quantitat de gent.

Les referències al Temple en les lectures d’avui assenyalen que aquí hi desembocava la llarga espera del Poble en l’Antic Testament i s’hi obria el camí del Nou Israel, l’Església, esposa de l’Anyell en el seu caminar vers la Nova Jerusalem.  

Doncs bé: Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i pietós que esperava l’hora en què Israel seria consolat, i tenia en ell l’Esperit sant. Home just, pietós i ple d’esperança. Un bon model per a les persones grans.

Us imagineu el bon vell entendrit amb l’Infant als braços?: Ara ja em puc morir! Els meus ulls han vist el salvador... llum que es reveli a totes les nacions, glòria d’Israel el nostre Poble:

-   LLUM per a tota la humanitat en tots els temps

-   GLÒRIA d’Israel el poble on ha nascut el Salvador.

Llum i glòria que ha donat peu a l’entranyable tradició litúrgica de les candeles.

Tot seguit el bon Simeó es mira a Maria i li anuncia que el seu nen serà una senyera combatuda. I que a ella una espasa li travessarà l’ànima.

Maria la Mare del Crist Total, l’Església, avui està ben al cas de tot allò que ens fa sentir marginats de la societat, perseguits de tantes maneres... i com a bona Mare ens vetlla en els nostres sofriments, espases que ens travessen l’ànima.

I apareix la velleta Anna: “Era d’edat molt avançada, viuda, de vuitanta quatre anys, dedicada nit i dia al culte de Déu

- amb dejunis i oracions.
- Donava gràcies a Déu
- i parlava d’aquell Infant a tots els qui esperaven el temps en què Jerusalem seria redimida.

Simpàtica i bona model aquesta padrineta plena de Déu, senzilla, que comunica la seva fe amb alegria i esperança.

Anna i Simeó, sants patrons i models de les persones grans, pregueu per nosaltres.

Tipus recurs pastoral: