La presentació del Senyor

Cicle: 
A
Temps: 
Santoral
Diumenge, 2 Febrer 2020
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Aprenguem a ser com Maria i Josep, portadors de Jesús en el nostre ambient

1.- Sant Pau escriu: Quan va arribar la data fixada, Déu envià el seu Fill nat d'una dona i sotmès a la Llei. Sant Lluc dedica el primer capítol de l’Evangeli a explicar com el Fill de Déu s’encarna en Maria a Natzaret i neix a Betlem. I en el segon explica com va néixer i créixer sota la Llei. Jesús, Josep i Maria van viure i moure’s en un context socioreligiós determinat: una Llei religiosa i civil, unes autoritats més o menys tiràniques, unes situacions socials més o menys justes i tibants. Més endavant explicarà com morirà a la creu per haver-se enfrontat a la llei.

2.- La carta als Hebreus ens diu que Jesús per fer-nos fills de Déu i persones lliures com ell, s’ha fet solidari amb nosaltres assumint fins i tot la mort i desactivant-la. Amb això ens ha alliberat de la por de morir que ens feia esclaus tota la vida. Si no ens espanta la mort, què ens pot tremolar? Ha vingut a auxiliar-nos a nosaltres no pas als àngels o a uns extraterrestres. És el gran sacerdot –intermediari entre Déu i nosaltres– compassiu i benigne. Ens pot comprendre i ajudar justament perquè Ell, personalment, ha experimentat la duresa de la vida humana amb totes les seves expressions: pobresa, exili, marginació, malaltia...

3.- Aprofitant que Maria s’ha de sotmetre al ritu prescrit per a les mares als quaranta dies de ser-ho, ella i Josep presenten el nen Jesús a Déu en el temple. Gairebé ningú no se n’adona, però realitzen el que deia Malaquies: el Senyor que vosaltres busqueu, l’àngel de l’aliança que desitgeu, entrarà al seu temple. Ja ve, diu el Senyor de l’univers.

4.- Maria i Josep fan el que fa tothom segons la llei. Però hi posen un esperit nou que a la llarga transformarà tota la llei. Són pobres: no poden celebrar la presentació del nen amb un cabridet… Tampoc no tindrien ningú amb qui compartir-lo. No hi arriben. Només dos colomins. Són pobres. I com que no tenen res a oferir, s’ofereixen ells mateixos a realitzar el que Déu els demani. La carta als Hebreus posa en llavis de Jesús aquesta presentació adreçada al Pare Déu: No t'han agradat ni l'ofrena dels animals cremats a l'altar ni les víctimes ofertes pel pecat. Llavors he dit: Mira, sóc aquí per complir, oh Déu, el teu projecte d’amor.

5.- Hi ha dos personatges simpatiquíssims. Simeó i Anna. Són dos padrins respectables. Arriben a la vuitantena, com alguns dels qui són aquí. Però no miren enrere. Tenen els ulls ben oberts per albirar el futur. Mentre tothom espera una acció fulgurant de Déu que s’imposi amb un acte de poder, Simeó i Anna miren el present i veuen, res, un nadó, menut i lluminós com una espurna, en braços d’una mare jove.

6.- Simeó el pren en braços i no sap com expressar l’alegria: Ja em puc morir. Ja he vist el salvador que Déu envia al seu poble. Una llum per il·luminar tots els pobles de la terra i que serà la glòria més gran d’Israel. Guaiteu, tot just veu un nen en braços de sa mare. Una espurna només. I ja intueix la immensa lluminària que resplendirà arreu del món.

7.- Simeó i Anna tenen una gran docilitat a l’Esperit Sant que els il·lumina i els dóna el sentit de la vida. Viuen amb il·lusió. Però aquest vailet, si bé il·luminarà els ulls de molts, ferirà amb la seva llum tots aquells que s’estimen més viure i treballar i prosperar a les fosques, com més opaques millor. Per això Simeó diu que Jesús serà una senyera discutida. I tu, mare, ho viuràs amb tota la joia i amb tot el patiment del món.

8.- La venerable Anna hi diu també la seva. Un cant de joia i d’esperança. És amb Simeó un model per a tots els que ja som i ens sentim grans i de vegades cansats i tot. Doncs no. Tenim una gran missió a realitzar: mostrar a tothom Jesús, ser com Maria els canelobres que il·luminen, animen i mantenen viva i joiosa l’esperança en una vida sempre creixent. Som portadors de llum. Som conscients de les situacions injustes que ens afecten: econòmiques, polítiques, socials, religioses. Però no per això ens hem d’aturar o encaparrar-nos. Simeó i Anna tenen uns ulls sensibles a les moltíssimes espurnes de llum que il·luminen la vida com els estels la via làctia.

9.- Passada la festa de la presentació, Maria i Josep se’n tornen amb Jesús cap a Natzaret a continuar la vida aparentment rutinària de cada dia, però amarada i endolcida d’amor, de silenci i de treball. En un ambient ben adequat perquè el Nen creixi en edat, saviesa i gràcia.

10.- Aprenguem aquesta diada de la Candelera a ser com Maria i Josep portadors de Jesús en el nostre ambient. Aprenguem de Simeó i Anna a mirar endavant amb il·lusió. Siguem com ells dòcils a l’Esperit Sant. Mantinguem espiritualment encesa aquesta espelma que avui hem beneït i encès.

Tipus recurs pastoral: