Lectio divina on line 103 (Setmana del 27 de gener al 2 de febrer)

Dilluns, 27 Gener 2020
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

Text bíblic: AMOR FRATERN I CULTE ESPIRITUAL  (1ª carta de Pere)

La vostra obediència a la veritat us ha purificat, perquè us estimeu amb un amor sincer com a germans, sense cap fingiment. Estimeu-vos, doncs, ardorosament els uns als altres amb un cor pur.

Mireu, Déu us ha fet néixer de bell nou, no pas d’un germen corruptible, sinó d’un incorruptible, gràcies a la seva Paraula viva i eterna. Sí, perquè

Tot home és com el fenc
I tota la seva esplendor com una flor de fenc.
El fenc s’asseca i es marceix la flor.
Però la Paraula del Senyor queda per sempre.

Aquesta Paraula és la Bona Nova que us han anunciat.

Au, doncs, feu lluny de vosaltres la maldat en totes les seves formes: tota mena d’engany i de fingiment, d’enveges o de qualsevol xafarderia. Com infants acabats de néixer, aspireu apassionadament a la llet pura de la Paraula de Déu. Amb ella creixereu i arribareu a la salvació, ja que sabeu per experiència que n’és de bo el Senyor.

Acosteu-vos-hi. Ell és la pedra viva, que els homes varen rebutjar com a inútil, però és escollida i de gran preu als ulls de Déu. També vosaltres, com a pedres vives,  entreu a formar part de la construcció on habita l’Esperit Sant i hi constituïu un grup de sacerdots sants que hi ofereixen, per Jesucrist, sacrificis agradables a Déu.

(1Pere 1,22-2,5)

-------------------------

Què diu el text?
Quina és l’acció de Déu, de Jesucrist i de l’Esperit Sant en nosaltres?
En què consisteix el “Néixer de bell nou?”
La Lectio d’avui, què et suggereix?

-------------------------

Comentari del text per a ser llegit abans o després de la Lectio.

-EL TEXT-

El tema de fons és el comportament cristià. La seguretat del bé promès fa que el cristià visqui el temps de l’espera com un temps de salvació i, per tant, temps d’alegria, tot i els sofriments i contradiccions que ens porta el cada dia.

El redactor de la carta, un deixeble de Pere possiblement, vol que els qui formen la comunitat  visquin  la seva fe amb claredat d’idees i amb sobrietat en els afers temporals. Tot batejat és ja fill de Déu i per tant ha de tendir a viure el seguiment filial amb fidelitat. Déu, que a l’Antic Testament exigia la santedat, ara s’ha revelat per Jesucrist com a Pare. Cal prendre´s, doncs, el viure la nova filiació amb responsabilitat joiosa i esperançada, passi el que passi.

La Pasqua de Jesús és la Bona Nova!

-EL CONTEXT-

Podria ser que la carta fos escrita en vida de Sant Pere i que el redactor fos Silvà (1P 5,12).

Alguns estudiosos comenten que aquesta carta, atribuïda a Pere, no fos en realitat una homilia de cara a la formació dels catecúmens, i confirmació en la fe dels batejats. Sigui com sigui és un text didàctic preciós, ben considerat i resumit, que encara avui ens ajuda a situar-nos en el nostre viure com a batejats.

Temes de la carta: 1/FIDELITAT i EXEMPLARITAT en mig de la prova a tots nivells: cívic, domèstic, social...). 2/REGENERACIÓ CRISTIANA per la bondat del Pare. 3/ PERSEVERANÇA sostinguda per l’exemple de Jesucrist. 4/ CREDO APOSTÒLIC o veritats de base: DÉU PARE, JESUCRIST, ESPERIT SANT, COMUNITAT ECCLESIAL, BAPTISME de regeneració que supera el baptisme purificador simbòlic de sol aigua (el baptisme de Joan) i la VIDA ETERNA.

-AQUÍ i AVUI-

En el text de Pere hi ha unes expressions que no poden ser enteses en l’àmbit sociocultural d’avui on quasi tot és embolcallat i encegat pel pragmatisme, el passar-ho bé, no acceptació del transcendent, incredulitat general, desesperança, subjectivisme... El “món” que denuncià Jesús a l’últim sopar no pot entendre què és “Néixer d’un germen incorruptible...”, “Paraula viva i eterna...”, “La Llet pura de la Paraula...”, “Pedra viva...”, “Grup sacerdotal...” Tanmateix en el cor humà hi ha una set i necessitat de recerca essencial pel sentit de tot i de la pròpia existència. En tota vida aquesta recerca brolla i es fa conscient un moment o altre, per més que hom vulgui no escoltar-la o ofegar-la. Vulguis que no, tota existència temporal que pensa, reflexiona i es fa preguntes, mira, potser inconscientment, l’absolut.

L’Amor Etern és el fonament esperançador en les nostres deficiències, insuficiències, inquietuds, trastorns, temporalitats... La nostra realitat humana, en el que té d’essencial, està fonamentada en la transcendència. Des de l’acceptació d’aquesta transcendència podem entendre els conceptes vius de “Germen incorruptible”, “Paraula viva”, “Llet pura”, “Pedra viva” i el nostre “Sacerdoci”.  ÉS EL MIRACLE DE LA FE!

Tipus recurs pastoral: