Diumenge III de durant l'any

Cicle: 
A
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 26 Gener 2020
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Seguiu-me

1.- Jesús comença a predicar el Regne de Déu per la perifèria, a la banda més allunyada de Jerusalem i de la seva influència religiosa. Zabuló i Neftalí de qui parla Isaïes eren dues tribus d’Israel força paganitzades. Havien viscut molts anys sotmeses al jou de potències estrangeres i en contacte amb regions alienes a les tradicions d’Israel. Vivien doncs a les fosques políticament per l’opressió estrangera i religiosament per no gaudir dels raigs de llum que els venia de Moisès des de l’alliberament de l’esclavatge d’Egipte. Pero això s’ha acabat, diu Isaïes: El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós.

2.- És a Galilea –la Galilea dels pagans– on Jesús comença la seva proclamació. Així evita també el perill de córrer la mateixa sort de Joan Baptista. Jesús és prudent, no pas temerari. Deixa l’anonimat que li assegurava el poblet de Natzaret i s’instal·la a Cafar-naüm, un nus important de comunicacions. Però alhora perillosament situat al marge de les tradicions del poble de Déu.

3.- «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop». És la proclama de Jesús. Regne de cel vol dir regne de Déu. El regnat de Déu. Déu es decideix a intervenir de manera decidida en el món. Serà una vinguda fulgurant? Com serà aquesta vinguda?

4.- Per això Jesús proclama també: Convertiu-vos. Davant la pròxima intervenció de Déu, cal canviar de xip i sintonitzar amb Jesús que la proclama. Perquè el qui esperi una acció fulgurant de Deú només cal que es fixi en Jesús: Va néixer en la pobresa d’una establia. Hagué de fugir cuita corrents a l’exili i es va recloure en l’anonimat llarguíssim a cal fuster de Natzaret. ¿Aquest Jesús proclama la immediata intervenció de Déu en el món? Per fer-s’hi a la idea caldrà una profunda conversió.

5.- L’actuació humil i senzilla de Jesús indica prou bé el marc del Regnat de Déu. Jesús és un vianant empedreït. Mentre camina, rumia què ha de fer. Es passeja vora l’estany i observa. Ell té un encàrrec del Pare: anunciar-ne el regnat. Ell tot sol? No hi donarà abast. Necessita col·laboradors adients, ben preparats, oi? I on els cerca? ¿A Jeusalem i rodalia? Doncs no.

6.- Ho acabem de sentir: es fixa en dues parelles de pescadors ocupats a calar o a reparar les xarxes. Pere i Andreu amb son pare, formen una modesta empresa familiar. Jaume i Joan en tenen una de més gran: la formen ells amb el pare i uns treballadors a jornal. Jesús se’ls mira i el dóna un ordre apremiant: SEGUIU-ME. Tots quatre deixen la feina: Pere i Andreu, la barca; Jaume i Joan el pare i els jornalers i se’n van rere Jesús. Avui el G. Daufí ens posa Jesús invitant un jove d’avui entretingut a pescar a la immensa xarxa d’internet, que feineja amb el seu ordinador... Connectarà amb Jesús?

7.- “Seguir” un mestre, entrar a la seva escola, comportava en els aspirants respecte, obediència i nombrosos serveis als mestres. Els alumnes escollien el mestre. El seguiment de Jesús té uns trets especials: 1) És Jesús qui escull els deixebles. I els exigeix amb una resposta immediata. 2) Els deixebles que el segueixen no són oients passius sinó col·laboradors actius, testimonis del Regne de Déu, adherits a la persona del Mestre, no només al seu ensenyament. 3) Les multituds que segueixen Jesús cerquen el mestre amb autoritat que no han pas trobat en els rabins de la sinagoga. 4) Més endavant Jesús els dirà sense embuts que el seguiment suposa el coratge i la capacitat de dur al coll la seva creu.

8.- Els seguidors formaran una ecclesia, una església, convocats entorn de Jesús ressuscitat. De pertot i de tot pelatge. Com el grup de seguidors aplegats per Pau a la ciutat de Corint. Hi ha gent de tota mena: rics –alguns– i pobres –la majoria–; esclaus i lliures; dones i homes; cultes –alguns– i sense estudis –la majoria–; carismàtics i conservadors; jueus i grecs; pecadors públics i persones honestes. Entorn de Crist crucificat i ressuscitat. Però invisible. Però la gent necessita líders amb personalitat. I sense adonar-se’n s’obliden el Mestre i esdevenen fans de Pere, de Pau, d’Apol·ló. I es barallen i discuteixen entre ells. Pau i Pere i Apol·ló els recordaran la crida de Jesús: SEGUEIX-ME. Aferrant-se a Jesús, no pas als mestres.

9.- Ja ho veiem. Això era els primers anys de l’església naixent. I avui? Ahir acabàvem l’octavari, els vuit dies dedicats a pregar per la superació de les divisions entre cristians. Fa riure. I fa plorar: tots creiem en un únic Crist però trossejat. I entre tots el fem quedar malament: En això coneixeran que Vós, Pare, m’heu enviat: que siguin U com nosaltres!

10.- Aquest diumenge som invitats a descobrir la Bíblia com a nodriment de la nostra fe. Ignorantia scripturarum ignorantia Christi est, diu sant Jeroni. No coneix Crist qui no coneix les Escriptures. Parem esment a la lectura de la Bíblia en cada Eucaristia. El profeta Amós deia als seus contemporanis: Vénen dies que enviaré fam al país: no fam de pa ni set d’aigua, sinó fam d’escoltar la meva paraula. Ho dic jo, el Senyor Déu.  Aniran errants del sud fins a ponent, exploraran del nord fins a llevant, cercant la paraula del Senyor, però no la trobaran. No la trobaran perquè la cerquen allà on no hi és. Aprofitem del do de Déu ara que el tenim a l’abast de la mà.

Tipus recurs pastoral: