Lectio divina on line 101 (Setmana del 13 al 19 de gener)

Dilluns, 13 Gener 2020
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

Text bíblic: PRÒLEG DE L’EVANGELI DE JOAN

Al principi, abans que Déu creés el món, ja existia el qui és la Paraula, la Paraula s’adreçava a Déu i la Paraula era Déu. La Paraula s’adreçava, al principi, al Pare. Tot començà a existir per la Paraula i, al marge d’ella, no arribà a existir ni una sola de les coses que existeixen. En Ella hi havia la vida i aquesta vida era la llum dels homes. La llum resplendeix al cor de la tenebra i la tenebra no ha reeixit a eclipsar-la...

El qui és la Paraula era la llum, l’autèntica llum que, en venir al món, il·lumina tothom. Era al món; oi més, el món li devia l’existència; el món, però, no la va reconèixer. Va venir al seu poble, i els seus no el van acollir.

En canvi, a tots els qui el van rebre, és a dir, tots els qui creuen en Ell, els donà la capacitat d’esdevenir fills de Déu. Aquests no han nascut pas d’home i dona, ni de l’instint natural, ni de la iniciativa humana, sinó que han nascut de Déu.

El qui és la Paraula s’ha fet home com nosaltres, i entre nosaltres ha plantat la seva tenda. Hem contemplat l’esclat de la seva divinitat, esclat que té del Pare com a Fill únic que és, ple de misericòrdia i de fidelitat...

Déu, ningú no l’ha vist mai. El Fill únic, que és Déu i viu en la intimitat del Pare, Ell en persona, ens l’ha fet conèixer.

 (Jn 1, 1-18)

-------------------------

Què diu el text?

Ets conscient de que aquest text és la pàgina més inspirada de la Sagrada Escriptura?

Perquè afirma que: “El món no el va reconèixer.” i  “ Els seus no el van acollir.?”

Què et suggereix aquest text de la Lectio d’avui?

-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

 - I -  SAVIESA I PARAULA

En la diàspora dels jueus després de l’exili de Babilònia (597-538 aC) hi hagué algunes comunitats que destacaren amb una forta personalitat i, en alguns casos, contrastada amb el tancament mental de Jerusalem. Fou el cas de la comunitat d’Alexandria. Alexandria tingué coneixement i contacte amb la cultura grega pel veïnatge dels mars Egeu i Mediterrani. Amb el comerç també s’intercanviaven idees i cultura. La “Saviesa” grega seria coneguda i valorada pels jueus cultes d’Alexandria: el pensar dels presocràtics, el mateix Sòcrates, Plató, Aristòtil, Estoics, Cínics i Epicuris, les creacions literàries, etc... serien coneguts i respectats per aquells jueus savis, que no vol dir que acceptessin tot el pensar grec. Tot amb tot, al dens contingut humanístic de Grècia i l’Àsia Menor, l’Alexandria jueva hi trobava a faltar el Déu bíblic que era el fonament i creador de tot el que existeix. El pensar grec, racionalista en essència, mancava de fonament... La  paraula “Saviesa” fou assumida en la fe jueva com a nom que identificava la “Primera Creatura de Déu”, la qual rebé de Déu mateix l’ordre de donar existència a tot el que es mouria en els nostres paràmetres existencials dins el temps i l’espai.

Les primeres Comunitats Cristianes acceptaren els llibres de la Saviesa, però desplaçaren el concepte de Saviesa com a entitat que creava les coses en nom de Déu perquè la PARAULA, el Verb Encarnat, el Crist Pasqual, superava i completava del tot el que s’havia dit, escrit i cregut a l’Antic Testament.

- II - ETERNITAT I TEMPS

La PARAULA de Joan és divinitat, el que en diem la segona persona de la Trinitat: el Verb. La paraula Verb ve del llatí: verbum vol dir paraula. I la PARAULA, per divina, és eterna. I aqueta Divina Eternitat va ‘acampar’ en el nostre temps i espai, sempre limitats. En la persona de Jesús es trobaren la infinitud eternal i la peremptorietat de les nostres existències que depenen de lleis físiques, químiques, metabòliques, biològiques, psicològiques... l’ETERNITAT es trobà unida al TEMPS. És un gran Misteri, definitiu, pel qual el TEMPS es transformable en valor d’ETERNITAT...

- III - CREURE O NO CREURE

Joan en el pròleg del seu Evangeli deixa clar que els qui creuen aquesta realitat de l’ETERTNITAT en el nostre TEMPS esdevenen fills de Déu. En canvi aquells que s’agafen als  pòdiums de poder, de diner, d’hedonisme... d’aquest món no poden entrar en l’ETERNITAT que la PARAULA ofereix, no els interessa en absolut. Queda clar en l’expressió de l’evangelista: “...el món no el va reconèixer”, “...els seus no el van acollir”.

Tanmateix “LA LLUM RESPLENDEIX EN EL COR DE LA TENEBRA I LA TENEBRA NO HA REEIXIT A ECLIPSAR-LA”.   

Tipus recurs pastoral: