La Sagrada Família

Cicle: 
A
Temps: 
Nadal
Diumenge, 29 Desembre 2019
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Fill meu, acull el teu pare en la vellesa!

En el pessebre hi pot haver quantitat de personatges, paisatges, estels,... el què no hi pot mancar son el Nen Jesús, Maria i Josep. Avui ens hi fixarem en concret com a nucli familiar: la Sagrada Família.

Per començar no trobo una forma millor que el comentari que us vaig enviar l’any passat per a aquesta jornada:

Quin tema el de la família, avui! De sí mateixa la família és el nucli cridat a covar la felicitat d’unes persones unides en l’amor matrimonial, maternal, paternal, filial… Tots nosaltres formem part d’una família en la que hem viscut l’amor, la joia, el caminar junts amb sentit i amb esforç, on hem afrontat les dificultats arribades de fora o de l’interior. Les dificultats i les crisis són prova de foc on l’or es purifica i la quincalla es desintegra.

Molta quincalla hi deu haver entre la nostra gent a la vista de tant desgavell entorn a la família, sigui a la llar sigui en societat. Quants sofriments, quants silencis angoixats, quantes criatures sense una referència filial nítida! En els darrers decennis molts i moltes adolescents han pujat sense una llum clara que els faci valorar el sentit i la grandesa de l’amor matrimonial en família.

Però no siguem negatius, perquè enmig de tot això hi trobem pertot innombrables matrimonis, pares, mares i fills i avis (padrins a Lleida), que mantenen viva i sana la relació familiar. Sabem que no tot és planer i es presenten dificultats.

Avui, festa de la Sagrada Família, la litúrgia ens il·lumina a veure i viure la vida familiar segons el projecte de Déu Pare/Mare:

  • En la primera lectura, de Jesús fill de Sira (segle segon abans de Crist) es fa un elogi dels bons fills vers els seus pares, i entra en el detall prou familiar d’atendre degudament els pares quan es fan grans: Fill meu, acull el teu pare en la vellesa. Si l’enteniment del pare o la mare s’afebleix sigues compassiu, no els menyspreïs quan et veus en plena forma.
  • El Salm 127 és un cant d’elogi als esposos fidels: Feliç tu, fidel del Senyor que vius seguint els seus camins. La teva esposa fruitarà com una parra dins la intimitat de casa teva...
  • En la segona lectura (capítol tercer de la carta als Colossencs) l’apòstol Pau es posa fort en la relació entre els cristians de les comunitats, punt que toca ben de prop la dinàmica familiar, sigui a la llar, sigui en comunitat religiosa, parroquial, etc. Deixeu-me recordar-vos-ho literalment:

- Tingueu els sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat d’humilitat, de serenor, de paciència...

- Suporteu-vos els uns als altres. Suportar (del llatí: sub-portare), significa saber portar la càrrega de l’altre. No és gens fàcil, tots ho sabem per experiència. Solament se suporta el germà si hi ha amor, valoració de la persona, domini d’un mateix...

- Si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho. I dona la raó:

El Senyor us ha perdonat, perdoneu també vosaltres. Ja Jesús ens havia ensenyat a dir-ho en la pregària del parenostre. Qui no perdona no te pau en l’ànima ni comunió amb Déu... El perdó porta alegria on el ressentiment porta tristesa.

- I com a coronament de tot això estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona. Quantes coses vivim i compartim! El lligam de tot plegat és l’amor.

- Que la pau de Crist coroni en els vostres cors en els combats que manteniu. Així és com podem ser instruments de la pau del Senyor.

- I sigueu agraïts!L’agraïment és un fil d’or en la nostra relació amb Déu, i també amb els germans.

- Que la Paraula de Crist tingui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa. La fidelitat a la Paraula de Crist ens fa lliures i ens dinamitza per a la pau interior i per al nostre lliurament personal.

- Agraïts a Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit. Estimem i preguem en família i siguem agraïts.

L’evangeli de Mateu ens va explicant com Josep acompleix la seva missió en família, sempre atent als signes de la Providència, afrontant tanmateix situacions difícils.

Ben cert que els nostres pessebres són un cant d’alegria entorn als esdeveniments nadalencs. Amb raó celebrem el Nadal amb gran alegria; però no podem oblidar que tot succeïa enmig de dificultats i problemes:

 - Jornades de camí cap a Betlem, amb la mare a punt de parir.

 - No hi ha lloc per a l’hostatge i el naixement imminent.

- Herodes vol matar l’Infant.

- Han d’alçar-se de nit i emigrar cap a Egipte.

- En retornar a Israel no poden anar a Betlem, a causa d’Arquelau, un nou rei sanguinari.

- I a Natzaret, nou començament: habitatge, treball, convivència...

Un dia la mare d’una família amiga em va dir: “la convivència familiar és difícil”. Hi estem d’acord, no? Cal que tu i jo en el conviure diari ens deixem amarar de l’Amor paternal, maternal, filial, esponsal de Déu; que la nostra vida de cada dia sigui en connexió amb l’Esperit Sant tot acollint i conreant en nosaltres els seus fruits: amor, goig, pau, paciència, bondat... (Gàlates 5, 22).

QUE LA SAGRADA FAMÍLIA DE NATZARET APORTI LLUM I ESCALF A LA NOSTRA CONVIVÈNCIA FAMILIAR.

Tipus recurs pastoral: