Nadal

Cicle: 
A
Temps: 
Nadal
Dimecres, 25 Desembre 2019
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Jesús ens recorda que com a persones portem en nosaltres la imatge de Déu

1.- Després de les celebracions més mogudes de mitjanit, aquesta celebració és d’una alegria suau i contemplativa. El pròleg de Sant Joan descriu la vida del Verb amb el Pare creant amb ell tota persona i tota cosa que arriba a l’existència.

2.- Remarquem-ne dos aspectes: un “d’ecològic” i un altre d’històric. El Verb, col·laborant amb el Pare en la creació, omplí de llavors de saviesa i de bellesa i de vida tot el món. Els poetes ho canten meravellosament:Mil gracias derramando, pasó por estos sotos con presura, y, yéndolos mirando, con sola su figura vestidos los dejó de hermosura. I Verdaguer: Ses blanques manetes petites com són; sent tan petitetes formaren el món. I encara En Guimerà: Déu va passar-hi en Primavera i tot cantava al seu pas. Canta la terra encara entera i canta que cantaràs. Canta l'aucell, el riu, la planta, canten la lluna i el sol. Tot treballant la mare canta i canta al peu del bressol.

3.- Quan el Logos, el Verb es féu paraula humana, ens parla del seu Pare, tot parlant-nos dels ocells i de les flors boscanes, de la pluja generosa i del sol que tot ho il·lumina. Ecologia pura. És de savis i de persones de bon gust, trobar el Pare seguint-ne les petjades en la creació. Molts les varen seguir. Uns altres es quedaren a mig camí. I van idolatrar: adoraren les criatures en comptes del Creador. I provocaren un daltabaix. I el provoquen encara. Oi que teòricament tots tremolem quan ens parlen de la tragèdia del canvi climàtic? Contrafent els versos Mn. Verdaguer avui podríem dir: Aquestes manotes, barroeres com són, amb les seves grapes destrueixen el món. Com canviarien les coses si apreníem de sant Francesc d’Assís l’amor a les criatures.

4.- Com que la gent no entenia el llenguatge de la creació, el Verb s’escollí un poble portador de noves llavors. El poble d’Israel les recopilà i conservà en la Llei de Moisès. Però els savis i sants d’Israel convertiren la Llei en una teranyina subtil i deshumanitzadora. La Llei, l’imperi de la Llei. Oi que ens sona? Doncs Jesús proclamà que la llei és per a l’home –no cal dir que també de la dona!– no pas l’home per a la Llei. Posà en el centre la persona, decantant-se però descaradament de la banda dels malalts, els marginats, els pecadors, els nens. Avui el veiem voltat de pastors, que ocupaven un dels graons més baixos de la societat.

5.- No ens sortíem. Els uns destruint a gratcient l'obra de la creació. Els altres adulterant el sentit de la llei. Veient això el Pare que ens parlà en la creació i a través dels profetes, ens envia el seu fill, fet un de la nostra colla. S’encarnà i començà la seva aventura humana ajagut en un pessebre, com a Betlem, avui que les figues són verdes i que maduraran el dia del ram i el divendres sant i el dia de Pasqua.

6.- Jesús ens recorda que com a persones portem en nosaltres la imatge de Déu que és Pare i Fill i Esperit Sant. Portem la grandesa en el nostre interior. Per tant com més fills de Déu serem més homes/dones serem, i que com més homes/dones serem més fills serem.

7.- Ens diu sant Joan que el Verb es féu home i planta la seva tenda entre nosaltres i dins nostre. I en la seva humanitat hem contemplat tota la tendresa del Pare i tot allò que el Pare és. De manera que en tot allò que Jesús diu, fa i ensenya ens revela l’autèntic rostre de Déu.

8.- El Nadal és la gran revelació de Déu i la gran revelació de la persona humana. Humanitzem-nos si volem ser bons cristians. Siguem més cristians si volem aprofundir en la nostra condició humana. El mateix Jesús se’n ha fet el camí, la veritat i la vida.

9.- Tenim uns models molt humans com Josep i Maria i tantes figures del pessebre i fins el bou i la mula que han reconegut el seu Senyor en el Nen de Betlem i n’han amorosit la pobresa del pessebre amb el seu alè.

BON NADAL!

Tipus recurs pastoral: