Lectio divina on line 100 (Setmana del 22 al 29 de desembre)

Diumenge, 22 Desembre 2019
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

Text bíblic: ELS PASTORS... (Evangeli de Lluc)

Hi havia en aquell mateix indret uns pastors que passaven la nit al ras, vetllant per torn el seu ramat, quan se’ls va presentar un àngel del Senyor. La glòria del Senyor els va envoltar amb el seu esclat i es van espantar una cosa de no dir. Però l’àngel els digué:

–No tingueu por, mireu que us anuncio la bona nova d’una gran alegria, que ho serà per a tot el poble. Us ha nascut avui, a la ciutat de David, un Salvador, que és el Messies, el Senyor. Us servirà de senyal aquest detall: trobareu un nadó en bolquers ajagut en una menjadora.

I de sobte, es va presentar, amb l’àngel del Senyor, tot un estol nombrós d’àngels, lloant Déu i dient:

“Glòria a Déu a dalt del cel
I a la terra pau als homes en qui Ell es complau”.

Així que els àngels els van deixar per tornar-se’n al cel, els pastors es deien entre ells:

–Au, anem a Betlem a veure què ha passat, això que el Senyor ens ha fet saber.

Van cuitar a arribar-s’hi, i van trobar-hi Maria, Josep, i el nadó ajagut a la menjadora.

(Lc 2, 8-16)

-------------------------

Què diu el text?
¿Has ben considerat mai el que ens diuen aquests versos de Sant Lluc?
Rellegeix-los i analitza amb cura els diversos moments de l’escena...
Què et diu i suggereix aquesta Lectio d’avui?

-------------------------

Comentari per a se llegit abans o després de la Lectio.

- I - ELS PASTORS

L’ofici de pastor el temps de Jesús era un treball dur que hom defugia si no era com a darrer mitjà per a poder alimentar i pujar una família. A ple descampat s’instal·laven les cledes tancades on, en caure la tarda, s’hi reunien els ramats de dos, tres o més propietaris. L’endemà, sortit el sol, cada pastor feia el seu crit o xiulet característic i, oberta la porta del tancat, les ovelles o cabres respectives obeïen la veu del pastor i sortien a camp obert a pasturar. Els qui cuidaven el ramat no n’eren propietaris sinó llogats, generalment a preu d’explotació. A les nits havien de vigilar i defensar els animalets tancats a la cleda dels perills del descampat: xacals, llops, gossos salvatges, lladres, etc. Vigilar al ras, en nits d’hivern sobre tot, no era  gens confortant. Per això era un ofici per a gent pobre i separada del moviment i vida populars. En realitat eren els més pobres de la societat. Nosaltres hem fet dels pastors un imaginari de poesia, pau i senzillesa elegant, que no respon a la realitat històrica...

I és a aquesta gent pobre que dormia i vigilava al ras a ple hivern a qui  l’Angel anuncia la bona nova de part del Senyor: un naixement...

No van rebre l’anunci del naixement de Jesús ni les institucions, ni la monarquia, ni els magnats del Temple, ni els del Sanedrí, ni els fariseus models d’espiritualitat, ni els mestres savis de la Llei, ni el poble que els seguia i complia els preceptes...

Els Pastors de l’Anunciata eren  del rang més desfavorit de la societat... 

- II - PETIT CONTE NADALENC

Hi havia un home que tenia l’obsessió d’anar al cel i es comportava tan bé com sabia. Deia moltes oracions durant el dia i sempre demanava d’anar al cel. Es confessava cada setmana i a la penitència que el confessor li posava –tres parenostres– n’hi afegia d’altres demanant sempre a Déu d’anar al cel. A totes les col·lectes de les misses donava quasi sempre un euro i així Déu estaria content i ell es guanyava el cel... Un dia es va morir i anà tot corrent a la porta del cel. La trobà tancada i tot era fosc. No hi havia llum, ni àngels, ni Sant Pere... Molt estranyat es posà a cridar: Déu! Déu!, que sóc jo, obriu-me si us plau... No el responia ningú i tot seguia fosc. Ell insistia: Déu! Déu! Que sóc jo...! Tant insistia que de darrera la porta, al final se sentí una veu que li deia: Què vols? Ell respongué: Vull veure Déu, li he resat molt durant ma vida... La veu li respongué:  Déu el tenies a la terra... que no te n’adonaves? Era al teu entorn, i dins  tu mateix... Més a més una vegada va néixer en un soterrani d’una casa senzilla de Betlem, i quan es va fer gran us ensenyava moltes coses...

Tipus recurs pastoral: