Lectio divina on line 99 (Setmana del 16 al 22 de desembre)

Dilluns, 16 Desembre 2019
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

Text bíblic: COM UN ATLETA A L’ESTADI  (Pau de Tars)

Que no ho veieu? Els corredors a l’estadi, hi corren tots; però un de sol s’emporta el premi. Correu de manera que us l’emporteu!

Qualsevol concursant se sotmet a un entrenament rigorós. I això, per endur-se’n una corona  que es marceix: nosaltres una que no es mustiga mai. Doncs, mireu: jo no faig la cursa corrent a la babalà; boxejo, no pas donant cops de puny a l’aire. No, no, jo tracto durament el meu cos  i l’arrossego com l’adversari vençut no fos cas que, després d’haver proclamat la victòria dels altres, jo em quedés desqualificat.

(ICo 9,24-27)

-------------------------

Què diu el text?

Tens idea del què  és un estadi grec a ple funcionament competitiu?

Com portes la teva palestra de Vida Cristiana?

Què et demana aquest text d’avui?

-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

- I - EL CONTEXT

La competició de velocitat en el món clàssic era el córrer uns 192 mts. Hi havia altres proves com la cursa de dos llargs de l’estadi i també la carrera de fons de 20 a 24 voltes. L’atleta primer guanyador de qualsevol competició obtenia llargs beneficis i era admirat pel poble. Era coronat amb olivera o llorer, i amb la corona se li entregava una cartera plena de monedes, se li dedicava escultures, etc... El segon i tercer no eren considerats vencedors de res i per tant no eren recompensats amb cap premi.

La lluita, pugilat (o boxa) i el pancraci eren modalitats de lluita lliure, una de les atraccions més esperades en esdeveniments esportius. La lluita era una disciplina molt tècnica, en la qual es feien claus que encara es fan actualment. El pugilat era més violent, sense assalts i no s’acabava fins que un dels contrincants es rendia. Hi eren permeses totes les tàctiques menys el mossegar i atacar els ulls. Si la lluita era de gladiadors, costum romà, la despulla del vençut era arrossegada, desqualificada, fora de l’àrea de competició.

- II -  EL PENSAMENT DE PAU

Pau, ciutadà romà, coneixia aquestes modalitats esportives: només un sol corredor, el que arriba primer, s’emporta el premi; no fa boxa o pugilat sense sentit, a cops perduts contra l’aire,  arrossega el seu cos com adversari vençut. Pau fa aquestes referències esportives per a expressar amb tota claredat la seva voluntat esforçada de seguir a Crist amb tota coherència.

Cal fer un breu comentari a l’expressió ‘cos arrossegat’. El mot ‘cos’ en Pau té dos significats que depenen del seu context en la interpretació. Ens parla del ‘Cos de Crist’ que som nosaltres, els qui formem l’Església, la Comunitat, Ell n’és el cap. En un altre context ‘cos’ significa la realitat temporal, la materialitat o corporeïtat de la nostra existència humana sense principis ètics i convertint en divinitats el que no ho són de cap manera: riqueses, poders, plaers... Aquest és el ‘cos arrossegat’ paulí de la Lectio.

- III - NOSALTRES AVUI

Ser fidels a Jesús, al seu Evangeli, a la Comunitat... no és fàcil, ni superficial. Ell mateix ens ho remarca en diversos moments de la seva vida. Ell, si el sabem escoltar, arriba al més profund i pregon de la nostra existència, ens demana la persona entera, amb les circumstàncies i peculiaritats pròpies de cadascú. Ell és el valor de fonament, fonament sòlid, camí, veritat i vida. Pau de Tars ho va comprendre amb claredat en el camí de Damasc; la seva vida és voluntat decidida per a ser del tot coherent amb el Crist Ressuscitat que se li revelà.

 Nosaltres, amb Pau com a model, hem de calibrar degudament el que és i significa Jesucrist en la nostra vida. I no hem de caminar sols, individualment, perquè seguir Jesús suposa comunitat, celebració, revisió, observació, col·loqui, compromís, formació, denúncia... i sempre en grup, embolcallats i alimentats d’Eucaristia. La COMUNITAT EUCARÍSTICA és una comunitat alimentada i vivificada pel mateix JESÚS. Ser-li fidels ens fa atletes guanyadors.  Pau sabia molt bé el què es deia.

Tipus recurs pastoral: