Diumenge IV d'Advent

Cicle: 
A
Temps: 
Advent
Diumenge, 22 Desembre 2019
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Déu ens estima tant que ens envia el seu Fill

1.- Som ja a les portes del Nadal de 2019. Com aquell qui no vol, ja recordem més de 2019 memòries del naixement de Jesús. El primer Nadal fou acuradament preparat per Déu. Perquè el seu Fill aterrés a la nostra terra, Déu hi invertí un bon grapat de milers d’anys.

2.- L’evangeli d’avui ens diu com fou l’origen del Fill en el món. Però abans ens ha posat una llarga cadena de patriarques des d’Abraham i de reis des de David. El llarg exili a Babilònia, no trencà pas la cadena inacabada. Hi ha baules de tota mena. Uns pocs sants, una colla de personatges impresentables, quatre dones admirables –Tamar, Rahab, Rut i la muller d’Uries (sense nom a la genealogia)–, admirables perquè des de situacions poc “regulars” van continuar la cadena transportadora de vida. Fins que arribem a Jacob que engendrà Josep, el marit de Maria de la qual nasqué Jesús, de nom el Messies.

3.- I rere la regularitat de la genealogia, topem amb la situació poc “regular” de Maria que sense que Josep en sabés res es trobà amb un nen en camí fruit d’una intervenció misteriosa de l’Esperit Sant. El poder de Déu obrà la meravella.

4.- I Josep? Se sent desconcertat davant un misteri que intueix però que el desborda. Pensa fugir davant el misteri com abans d’ell en fugien gairebé tots els grans personatges de l’Antic Testament. És aquest el drama humà de la vocació de Josep al servei del misteri de la salvació.

5.- I Déu el deixà sol a l'atzucac. L’Àngel del Senyor, Déu mateix, li diu: Josep, et necessito. Maria et necessita i et necessita també el Nin que està en camí. No te’n recordes? Quan el rei Acaz es negava a acceptar l’ajut que Déu li oferia en la situació política complicadíssima en que s’havia ficat, Isaïes li digué: «La verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel», que vol dir Déu-és-amb-nosaltres”. La noia verge és Maria. I tu, Josep, posaràs el nom de Jesús al nadó perquè li faràs de pare.

6.- L’anomenaràs Jesús, un nom que és tot un programa: salvarà el poble dels seus pecats. Recordes la tirallonga d’avantpassats teus? Malgrat les deficiències i marrades i infidelitats i tot i més del que es pot imaginar, han estat portadors d’un raig de vida que culmina en tu i en Maria i en Jesús. Comença ara una nova era, un món nou.

7.- No tinguis por. Celebra unes noces com Déu mana que culminin el temps de nuviatge o esponsalicis de fins ara. Tu introduiràs el nin en el llinatge reial de David posant-li un nom: Jesús. No només serà el Déu que salva sinó el Déu-amb-nosaltres, Déu que es fa company de ruta que ens ensenyarà la immensa grandesa de ser home de la manera més clara i eficaç: fent-se un de nosaltres.

8.- I nosaltres què? Doncs donem-ne gràcies. Jesús ens ensenyarà el camí de la intimitat de Déu: cor sincer i les mans sense culpa, desfer-nos dels falsos déus que deshumanitzen. Farem dels cercador del Senyor, delerosos de veure’l cara a cara.

9.- Hauríem de recordar que nosaltres, com a creients, som hereus d’una llarguíssima tirallonga inimaginable de pares/mares, padrins/padrines, avis i rebesavis que ens han transmès la fe que hem rebut com una gràcia de Déu. Pensem-ho en aquests dies de Nadal i donem-li’n gràcies.

10.- En el fons podrem dir com sant Pau: Jo, tu, ell/ella, sóc servent i col·laborador de Jesucrist, i enviat a anunciar la bona nova de Déu dins el meu àmbit familiar, social, econòmic, relacional. Quina bona nova? Doncs que el Pare Déu ens estima tant que ens envia el seu Fill estimat i vol que l’acollim i el mostrem a tothom amb la generositat de sant Josep i com la joiosa i agraciada disponibilitat de santa Maria, Verge i Mare de Jesús.

Tipus recurs pastoral: