Diumenge III d'Advent

Cicle: 
A
Temps: 
Advent
Diumenge, 15 Desembre 2019
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Advent és temps d’esperança

1.- Teòfil d’Antioquia, un apologeta del segle II, escrivia: “Si tu em deies: Mostra’m el teu Déu, jo et diria: mostra’m tu el teu home i jo et mostraré el meu Déu”. Però has de tenir ulls de l’ànima per veure-hi i orelles del cor obertes per senti-hi.

2.- Joan Baptista havia patollat per aconseguir que els seus oients es convertissin i es preparessin per rebre el Messies que ja era a les portes. Era convincent i enèrgic però tou manyac amb la bona gent ben disposada a fer el canvi espiritual i a confirmar-lo amb la immersió al riu Jordà. En canvi parlava amb gran vehemència i sense miraments a les autoritats religioses que venien a sentir-lo. Davant el reietó Herodes es mostrà inflexible. Vivia una situació escandalosa que desmoralitzava la gent. I es guanyà la presó.

3.- Amb el seu temperament viu i fogós connecta millor amb la imatge de Déu jutge exigent que molts profetes anunciaven. Coneixent l’”home” Joan comprenem millor la seva imatge de Déu. En canvi, Jesús, suau i humil de cor, reflecteix el rostre amable de Déu Pare: “Compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor. És bo per tothom. Estima entranyablement tot el que ell ha creat”. Jesús llegeix i es creu el que deia el profeta Isaïes: Es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s’obriran; llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig.

4.- Joan, a la presó, té temps de recordar, reflexionar i pregar. Quan rep notícies de Jesús, se sent un xic desconcertat. Ell l’ha presentat com “el qui ha de venir”, el salvador esperat. Però ja amb la destral apunta a la soca per tallar i tirar al foc l’arbre que no llevi fruit. Joan s’ha jugat el tipus per l’honor de Déu. I Jesús... no actua amb la contundència que ell n’esperava.

5.- Els missatgers de Joan li transmetran les paraules de Jesús. Digueu això a Joan: Anuncieu-li això que veieu i sentiu: “Els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els desvalguts senten l’anunci de la bona nova, i feliç aquell que no quedarà decebut de mi». No li digueu pas que “Jesús, el qui havia de venir” ja és aquí. Joan es capaç de pensar, recordar i pregar. Tenia els ulls i el cor obert. Jesús té raó. Actua en sintonia amb el Pare compassiu i benigne que també descrivien els profetes, que Joan tan bé coneixia. Segur que Joan va trobar la pau que necessitava.

6.- Jesús fa un gran elogi de Joan. No és una canya sacsejada pel vent. És tot un home, de conviccions fermes, de vida austera. I lliure. Sense por. Un profeta? Sí, i més que profeta. D’ell diu Malaquies: “Jo envio davant teu el meu missatger, perquè et prepari el camí”. I més encara: Entre tots els qui les mares han portat al món no n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista. La seva missió és única.

7.- Ja és aquí el qui esperàvem. És enmig de vosaltres i no el coneixeu. Joan assenyala com a present el qui altres profetes havien anunciat per a un futur llunyà. I tanmateix el més petit al Regne de Déu és més gran que ell. El cristianet més menut ja gaudeix com a present d’allò que Joan anunciava.

8.- Advent és temps d’esperança en la vinguda del Senyor i volem que sigui ben aviat. “Mentrestant tingueu paciència, germans, fins que vingui el Senyor”. És la recomanació de sant Jaume. La paciència del pagès que espera les pluges primerenques i tardanes que assaonin la terra. Amb una esperança activa: preparant la terra llaurant-la, sembrant-hi la llavor i seguint amorosament com germina i creix, s’espiga i madura.

9.- El nostre procés d’esperança passa per tenir el cor obert a Déu i als germans en la vida de cada dia: cuidant la convivència, llimant les aspreses, evitant judicis i prejudicis, acompanyant els qui es troben sols o cerquen el sentit de la vida. Preparats per respondre als qui ens preguntin: El Jesús que esperem per Nadal és el “Déu amb nosaltres” o n’hem d’esperar un altre? ¿El trobarem en el consumisme salvatge o a la llum de l’establia? Sí, trobarem Jesús al bressol acomboiat de Josep i Maria i escalfat, si cal, pel bou i la mula, que no hi entenen gaire res però hi són.

Tipus recurs pastoral: