Diumenge III d'Advent

Cicle: 
A
Temps: 
Advent
Diumenge, 15 Desembre 2019
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Ets tu el que ha de venir o n’hem d’esperar un altre?

Gaudete” és el nom d’aquest diumenge “alegreu-vos”, un crit d’alegria davant la imminència de l’arribada del Senyor.

Després dels esfereïdors anuncis apocalíptics dels diumenges anteriors, ara el profeta Isaïes sembla que es torni boig d’alegria davant l’arribada de Déu que ve a salvar el seu poble: Que s’alegri el desert i la terra eixuta!... que l’estepa s’ompli de flors de tots colors, que salti i cridi d’alegria. Enrobustiu les mans cansades, afermeu els genolls vacil·lants. Als qui defalleixen digueu-los: sigueu valents, no tingueu por! Aquí teniu el vostre Déu... Ell mateix us ve a salvar!

I no para: Llavors es desclouran els ulls dels cecs i les orelles del sords s’obriran, llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig.

Això era pel segle cinquè abans de Crist, durant l’exili del poble hebreu a Babilònia.

Ho llegim avui per a fer boca davant l’Evangeli:

Joan el Baptista és a la presó per haver denunciat la vida immoral del rei Herodes. Mentrestant Jesús de Natzaret se les campava pels poblets i llogarrets de la Galilea... enmig de la gent empobrida i marginada de la Galilea. Acollia publicans, prostitutes, perdularis, incircumcisos, guaria tota mena de malalts, cecs, sords, coixos, paralítics...

La idea que es tenia sobre el messies era la d’un poderós militar que havia d’alliberar el poble de la tirania de l’imperi romà. Sembla que Joan a la presó devia d’estar preocupat sobre l’activitat de Jesús i li envià uns deixebles seus per a preguntar-li si era ell l’espera’t, o bé n’havien d’esperar un altre.

La resposta de Jesús no és teòrica sinó ben concreta. Els recorda les paraules profètiques d’Isaïes: aneu a dir a Joan el que esteu sentint i veient: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els pobres reben l’anunci de la bona nova. Feliç aquell qui no em rebutjarà.

Dit això, s’adreçà a la gent i es desfeu en elogis sobre Joan Baptista.

Un dia Jesús preguntà als deixebles I vosaltres, qui dieu que sóc jo? La pregunta segueix essent viva per a nosaltres, i ben en concret ara que estem preparant el Nadal: Quina imatge tenim del Messies Salvador? Per conèixer Jesús, el millor és veure a qui s’acosta i a què es dedica. No en tenim prou en dir que Jesús és el Fill de Déu, Verb encarnat, Rei de l’univers... Per a enfocar bé la nostra imatge sobre Jesús cal entrar en sintonia amb el seu estil de vida: es dedicava a alleujar el sofriment a les persones i obrir un horitzó d’esperança als pobres, els petits de la societat. Si volem ser veritables seguidors de Jesús l’hem d’observar en la seva mirada a les persones, la seva actitud humil de servei proper, que deixà clara en el gest de rentar els peus dels deixebles: heu vist? Doncs si, com dieu, jo sóc el vostre mestre i senyor us he rentat els peus, ja sabeu que heu de fer.... És el manament nou: estimar els germans tal i com Jesús estima.

 Jesús sap molt bé que això no respon a les expectatives que la nostra societat ens ofereix i que ens arriben insidioses per tots costats. Per això adverteix: Feliç aquell que no quedarà decebut de mi. 

Una vegada més el missatge de Nadal ens xiuxiueja a l’orella i el cor el tarannà de Jesús, que ens cal fer nostre com a deixebles seus: humilitat, pobresa, goig, pau, fraternitat, amor, lliurament gratuït; embadalits davant el misteri del nen Déu en braços de la noia Maria sota la mirada vetllant de Josep.

Tipus recurs pastoral: