Immaculada Concepció

Cicle: 
A
Temps: 
Santoral
Diumenge, 8 Desembre 2019
P. Jaume Sidera Plana, cmf

1.- El segon diumenge d’advent que és el d’avui cedeix gentilment el pas a Maria, que és justament el personatge clau d’aquest temps. Però abans de fondre’s humilment, el diumenge ens deixa una instrucció preciosa de sant Pau. Els exemples de constància i coratge que donen les Escriptures, mantenen ferma la nostra esperança. I sant Pau hi afegeix una pregària ben actual: Que el Déu, font de la constància i del coratge, us atorgui de viure en harmonia entre vosaltres, seguint l'exemple de Crist Jesús. Així, tots plegats, i a una sola veu, lloareu el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist.

2.- Doncs bé. La Bíblia ens dóna un parell de lliçons. Una, la recerca de les causes dels mals de la humanitat. I una segona: el remei del mal. En tots dos moments hi trobem la dona –la mateixa dona– Eva/Maria.

3.- Quan llegim la “història d’Adam i Eva i la serp”, hem de començar desaprenent allò que hem mal après. No és una història passada. És la nostra realitat d’ara. Una mà inspirada en va fer una narracció imaginativa i la projectà als orígens de la humanitat. Adam i Eva són l’home i la dona d’avui. I la serp és aquell colebró d’estiu que ven com a vertadera una “filtració” evidentment “regalada”. La notícia esdevé una bola de neu que es propaga com una veritat contrastada. Una notícia aparentment vertadera. Ara en diem fakes news o postveritat. Les conseqüències són fatals. Aquell personatge honrat, home o dona, és llençat a la paperera de la història. O es munta un judici sobre bases discutibles amb el resultat de presons preventives i de vides destrossades. Jesús diu: el diable, el filtrador de anònim, des del bell començament, aspira a fer morir l'home. És mentider i pare de la mentida. Ningú no assumeix la responsabilitat de res. La culpa és de l’altre. Vet aquí Adam tirant les culpes a Eva o a la serp i en darrer terme al mateix Déu.

4.- Però el mal té remei. La dona i el seu fill esclafaran el cap de la serp, de la mentida, de la corrupció, de la irresponsabilitat. Ho celebrem avui en Maria IMMACULADA. Ella –bo i vivint en circumstàncies ben difícils– és amorosament preservada no pas d’equivocar-se o de sofrir o de caminar pel camí de la fe, sinó perquè des del seu primer alè pugui respondre a l’ideal de Déu que ens creà perquè fóssim sants i irreprotxables, sense tara ni taca, com a fills seus estimats. Maria respon plenament a l’ideal de Déu.

5.- Recordem també avui que Déu deixà a mans i al cor d’una noia de la perifèria –Natzaret un poblot de mala mort– no un afer de quatre dies sinó l’obra de la salvació de la humanitat. Déu la féu dona. No consta que fos guapa o sàvia o rica. O universitària o primera dama. Déu volia una noia amb qui es poguessin identificar totes les dones per la seva riquesa interior que cadascuna podrà desplegar en qualsevol condició humana: verge, esposa, mare, vídua, en la societat civil o religiosa. Reivindica la dignitat de la dona contra tot i tots el qui atempten contra ella o la trepitgen.

6.- Maria, abans d’acceptar la proposta de Gabriel, dialoga. La seva situació personal i social no li permet ara com ara ser mare. I Déu li aclareix el dubte. Res no és impossible per a Déu. I l’Esperit sant, Déu poderós, realitzarà en ella el miracle. Però n’espera la resposta lliure i responsable. I Maria la hi dóna generosament: Estic a la teva disposició. Sóc la teva serventa. FIAT, faci’s segons la teva Paraula. En certa manera és equiparable a la Paraula creadora de Déu el primer dia: Faci’s la llum”. I fou feta la llum.

7.- Saludem Maria com la saludà Gabriel: alegra’t, l’afavorida, l’agraciada, Déu està amb tu. ¿Oi que és un pèl diferent de com nosaltres la saludem? Déu vos salve, Maria, plena sou de gràcia. És veritat, però ens perdem el crit de joia del text original. Alegra’t. I el canvi de nom. Gabriel no l’anomena pel: l’afavorida, agraciada, guapa. La bellesa de santa Maria és en el seu interior.

8.- I més encara. Quan Déu significà la seva presència enmig del poble, cobrí l’arca de l’aliança primer i després el Temple de Salomó amb un núvol, amb la seva ombra. D’ara endavant l’arca de l’aliança i el temple de Déu és una persona feble i humil: Maria. I qualsevol cristià o cristiana que deixa que Déu actuï en ell o ella, esdevé com Maria. Qui m’estima, el Pare l’estimarà i vindrem a ell i hi farem la nostra estada. L’Esperit Sant, amor i potència de Déu, formarà Jesús en nosaltres si hi troba la mateixa generositat que trobà en Maria.

9.- ESPERIT SANT QUE FORMÀREU JESÚS EN MARIA, FORMEU JESÚS EN MI. FACI’S EN MI SEGONS LA VOSTRA PARAULA.

Tipus recurs pastoral: