Lectio divina on line 97 (Setmana del 2 al 8 de desembre)

Dilluns, 2 Desembre 2019
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

Text bíblic: NORMES DE COMPORTAMENT...  I EXCUSES...

...per donar-los una lliçó, Jesús observant com els convidats escollien els seients d’honor, els deia:

–Quan algú et convidi a noces, res d’ocupar el divan d’honor! Encara hi vindria un convidat de més categoria que tu, i el qui us havia convidat a tots dos diria: “Deixa-li el lloc!”. Amb quina vergonya et posaries aleshores a ocupar el darrer lloc! Res d’això: tu, quan et convidin, ves a posar-te al darrer lloc. Així, quan arribi el qui t’ha convidat, et dirà: “Amic, fes-te més a prop meu!”. Llavors, sí que quedaràs bé davant de tots els comensals. Perquè tot aquell qui s’enalteix, serà abaixat, i aquell qui s’abaixa serà enaltit.

Deia també al seu amfitrió:

–Quan facis un dinar o un sopar, no hi convidis els teus amics, ni els teus germans ni els teus parents o veïns rics: encara et convidarien a canvi, i et serviria de recompensa. No! Quan facis un banquet, convida-hi captaires, mutilats, coixos, cecs. I seràs feliç, perquè no t’ho poden recompensar. Ja t'ho recompensarà Déu el dia que ressuscitaran els qui hauran fet el bé.

(Lc 14, 7-14)

-------------------------

Què diu el text?

¿Saps estar al teu lloc quan et relaciones, treballes, amb la família, etc...?

¿Poses a disposició dels més desvalguts alguna part de la teva propietat o persona?

Que et suggereix aquesta Lectio d’avui?

-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio

El propòsit de Jesús en les paraules que dirigeix als convidats no és una mera exposició de normes de discreció, cortesia o educació. Si hom, amb tota la intenció, es dirigeix al darrer lloc per a provocar el ser més honorat i valorat davant els altres, ha caigut en la mateixa vanitat dels qui indegudament s’atribueix el primer lloc. Jesús va més enllà. Jesús ens diu que no siguem presumptuosos, que no cerquem la glòria en realitats merament humanes. La veritable glòria es troba en el servei desinteressat, en la generositat que no espera cap retribució com és ara invitar els pobres, mancs, coixos, cecs... Aquests invitats trenquen els paràmetres establerts o límits separadors dels grups o particulars acomodats i instal·lats en el benestar.

Saber viure i actuar en el punt dolç de rectitud, equilibri, sobrietat i unes relacions humanes positives i de qualitat, és la bona disposició per a poder entendre el que Jesús ens diu tot seguit. El text de la Lectio d’avui té el seu complement en la paràbola dels invitats al convit que segueix, invitats que s’excusen amb diverses raons per a defugir la invitació al convit.

Encara hi ha més: si seguim llegint  el mateix capítol 14 de Lluc en els versets del 25 al 33, veurem com Jesús deixa ben clares les condicions que posa per als qui vulguin seguir-lo com a deixebles. Tot i reconèixer els valors que el Senyor ens posa a disposició per a actuar i realitzar la nostra persona i vida, hom ha de valorar que, per sobre d’aquests valors, tots, hi ha la mateixa persona de Jesús.

Ell és el fonament, camí, vida i llum perquè la nostra persona individual i la comunitat ens realitzem segons el seu voler i proposta. Seguir els passos de Jesús a voltes exigeix despreniment i renúncies, portar la creu com diu Ell. Les realitats temporeres, al cap i a la fi, són moridores, mentre que Ell ens ofereix la seva Pasqua.

Tanmateix no és fàcil. Ell ho comprèn, però tampoc no fa rebaixes. Ho deixa ben explicitat en els versets del 28 al 35. Acaba el seu discurs amb la comparació de la sal bona o insípida. Llegiu-ho...Tot plegat ens motiva una reflexió seriosa i responsable sobre la qualitat del nostre viure cristià, personal i comunitari. No hem de perdre’ns en vanitats temporeres, ni cercar els primers llocs, per prestigiosos que semblin. EL CAMÍ DE JESÚS ÉS UN ALTRE, SI SENTIM LA SEVA INVITACIÓ FAREM BÉ DE NO DONAR-LI EXCUSES. ELL ES POSA AL NOSTRE COSTAT PER AJUDAR-NOS A CAMINAR.

Tipus recurs pastoral: