Diumenge I d'Advent

Cicle: 
A
Temps: 
Advent
Diumenge, 1 Desembre 2019
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Jesús ens surt a trobar en la vida de cada dia

1.- Advent vol dir la vinguda anunciada d’un gran personatge. De la vinguda del gran personatge Jesús se’n diu també parusia. Per això mantenim una actitud d’esperança, una espera activa preparant el camí al qui ens ve a trobar. És l’actitud típica de l’advent, temps en què hi commemorem tres vingudes o tres aspectes d’una única vinguda: la primera la dels profetes i dels patriarques i de Joan Baptista. La segona la confessem en el Crec en un Déu: Un dia vindrà a judicar els vius i els morts... i el seu regnat no tindrà fi. La nostra vida transcorre entre la primera i la tercera vinguda.

2.- Hem d’estar alerta perquè no ens passi com als qui esperaven la primera: Esperaven el Messies fet a la seva mida: vestit de poder i de majestat, de rei conqueridor, amb la pala de ventar i amb la destral a la mà. Però va venir abillat amb el vestit –que és el vestit de la immensa part de la humanitat– dels pecadors i marginats, salvant la canya esquerdada i el ble fumejant.

3.- De fet Jesús ens surt a trobar en la vida de cada dia. En temps de Noè, tothom feia com nosaltres, com sempre. Ocupats en activitats nobles com menjar i beure i casar-se, esperant o tement l’hora de morir. O bé ocupats en activitatats no tan nobles. Ho fan de nit, perquè encara els queda un mica de vergonya. Qui es prepara avui contra el tsunami o el canvi climàtic que preveia? Almenys Noè, mentre feia la vida de tothom, es preparava l’arca per al diluvi que vindria, boi patint la incomprensió, la crítica o escarni dels eixelabrats de sempre.

4.- Cal doncs estar alerta, atents a la natura i a la història que ens tenen molt a dir. No atabalar-se pels grans desastres o les estrelles que cauen. Al contrari. Perquè entri un món nou, s’ha d’arraconar el vell. Perquè l’arbre floreixi a la primavera, ha de passar per l’hivern. Però no s’hi val a badar.

5.- Caminem a la llum de Déu, ens diu Isaïes. Ell té per nosaltres un projecte de pau. Un futur en què els homes posaran seny i en comptes de despendre quantitats astronòmiques en armes ben sofisticades per matar i destruir en nom del prestigi o de la seguretat, s’aplicaran a fabricar eines per facilitar la feina i el progrés dels pobles sobre la base de la llibertat i la fraternitat per a bé de tothom. Un poble no és pas més poderós o important pel seu gran exèrcit, sinó per les oportunitats que doni a tots els ciutadans de satisfer les necessitats bàsiques de tothom en un ambient de pau i prosperitat.

6.- Un col·legi de Montblanc té per lema: “Som instruments de pau”. És a dir: aprenem a dir bon dia, a donar les gràcies, a perdonar, compartir, ajudar, escoltar, riure, jugar. No ho és gens difícil. Tampoc no costa tant desvetllar sentiments de justícia i d’humanitat perquè allà on la pau es veu amenaçada triomfi el respecte i el seny. Aquestes petites accions, fetes amb consciència clara, són necessàries, perquè els nois i noies –i la gent gran, val a dir-ho– es formin i creixin con a instruments de PAU. També això és de fàcil. Com diu Mercè Rodoreda “les coses importants són les que no ho semblen”. Petites coses, que a la llarga esdevindran importants perquè els petits i els grans es formin com a persones humanes i íntegres. És una traducció pràctica del missatge d’Isaïes: Forjar relles de les espases i de les llances falçs. Això és caminar a la llum del Senyor. Adonar-nos de la responsabilitat que Déu ens ha confiat.

7.- També sant Pau anima a viure desperts i actuar comportant-nos dignament com a ple dia. Si volem ser nosaltres i no gent sense personalitat, hem de lluitar contra tot allò que ens deshumanitza, ens narcotitza, que ens priva de pensar amb el nostre cap i de veure-hi amb els nostres ulls. Abans de Nadal, els qui no creuen en Jesús o el banalitzen, ens bombardegen perquè consumim a tort i a dret “perquè toca”. No sentiu la música? No veieu els carrers il·luminats? Val més viure en la bombolla d’un pretès estat del benestar. I farem allò que denunciava Salvat-Papasseït: Demà posats a taula oblidarem els pobres –i tan pobres com som–. Jesús ja serà nat. Ens mirarà un moment a l'hora de les postres i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

8.- Sant Pau ens recomana revestir-nos de les armes del combat a plena llum. Com? Posem-nos el cinturó de la veritat. La cuirassa d’una vida íntegra i coherent. Un calçat lleuger que ens deixi caminar i córrer, si cal, per anunciar la Bona Nova de la pau. I l’escut de la fe per apagar tots els dards inflamats de l'enemic. I encara dues més: el casc que assegura la salvació i l'espasa de la paraula de Déu que l'Esperit Sant us dóna. D’això Pau en diu “revestir-nos de Jesucrist”.

9.- Pensar i actuar com Jesús. Amb sobrietat i autodomini: ús moderat de les coses, ocupar-nos de la feina sense angoixa, amb els ulls i el cor obert als germans i als esdeveniments. Viure sense dependre d’allò que la vida o la mort ens despullarà.

10.- I pregar: que vol dir sintonitzar amb Déu i llegir la seva voluntat en les circumstàncies de la vida. Ens hi ajudarà viure l’advent construint de mica en mica el pessebre. Déu passà segles i segles preparant la vinguda del seu Fill. Quin lloc hi ocuparem en el nostre pessebre?

Tipus recurs pastoral: