Jesucrist, rei de l'univers

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 24 Novembre 2019
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Jesús és el nou Adam que retorna l’home, salvat i perdonat, a la comunió amb Déu, al paradís

1.- Avui va d’invesidures. Si algú se n’escandalitza, que s’ho faci mirar. Celebrem la festa de Crist Rei. De quin Crist i de quin Rei! Clavat a la creu enmig de dos crucificats amb ell. L’hi ha dut la bona gent. Feia nosa. La seva imatge de Déu desmuntava altres moltes imatges. I davant la disjuntiva de Ponç Pilat a la gent: aquí teniu el vostre rei coronat d’espines i Barrabàs, un assassí, tothom respon l’una: Fora, fora, crucifica’l. I la justícia deixà lliure l’impresentable i envià Jesús a la creu.

2.- L’evangeli ens presenta la investidura de Jesús com a Rei. A la Transfiguració, quan el Pare el proclamà Fill seu, hi havia dos testimonis excepcionals: Moisès i Elies. I dos àngels misteriosos en proclamaren la resurrecció. A la creu, hi ha també dos testimonis. I quins testimonis!

3.- Un dia, després d’anunciar el que l’esperava a Jerusalem, Jaume i Joan demanaren a Jesús que els donés dues cadires importants. La dreta i l’esquerra. Sabeu què demaneu? Ja heu fet tard. Estan reservades. A qui? Sorpresa.

4.- En contra de la investidura, s’hi posicionen, burlant-se’n, les autoritats religioses, els soldats de la guàrdia i fins un company de creu. Per ser reconegut rei, Jesús ho ha de demostrar. No pot ser com tants polítics i economistes i opinadors que prometen, prometen i prometen... i al capdavall, fum i vent.

5.- El poble com sempre, s’estava dret, mirant-s’ho astorat. Les autoritats religioses es reien de Jesús. Passava com a salvador i en salvà molts de malalties i xacres físiques, espirituals i morals. Que miri per ell! Que se salvi! És el Messies, l’ungit de Déu, l’Elegit de Déu. ¿L’Elegit de Déu... o el maleït de Déu? La Bíblia diu: Maleït el que penja d’una creu!

6.- Els soldats també se’n burlaven. Li oferien allò que ells bevien: la posca, aigua amb vinagre. “Ets tu el rei dels jueus? Salva’t tu mateix” . És el ressò del refrany del mateix Jesús a Natzaret: Metge, guareix-te du mateix. Dient això, llegien en veu alta el rètol de la creu: «El rei dels jueus». Era per això que penjava del patíbul. El rei, l’únic rei, per als romans és l’emperador de Roma. Per als jueus, ara no en tenien cap, ni calia. Ja tenien Déu. Era l’únic rei que reconeixien, teòricament i adesiara pràcticament també.

7.- També l’interpel·la un company de creu. Ets el Messies, oi? Demostra-ho salvant-te tu mateix i a nosaltres. Prova-ho en bé de tots tres. L’altre company de creu surt en defensa de Jesús Company: pensa i rumia. Posa’t davant Déu ara que hi serem presentats. Reconeix la teva responsabilitat. Aquest company nostre no té cap culpa. Nosaltres sí, i ho paguem. Jo sí que crec que Jesús és tot allò que rient-se’n i escarnint-lo, diuen els grans sacerdots i els soldats. És rei, malgrat tot. I s’adreça a ell: Jesús, salvador, recorda’t de mi quan rebis de Déu la investidura raeial. “Avui mateix compartirem tots dos el mateix amor, la llibertat i la pau”. Jesúsés el nou Adam que retorna l’home, salvat i perdonat, a la comunió amb Déu, al paradís. 

8.- Ara podem comprendre millor la conversa de Jesús amb els apòstols i la seva crítica radical als poders polítics i religiosos d’aquest món. Els caps de les nacions, les governen dictatorialment, i exerceixen sobre elles un poder opressiu. No serà pas així entre vosaltres. Ben al contrari: el qui aspiri a ser el més gran entre vosaltres, es posarà al vostre servei, i el qui aspiri a ser el primer entre vosaltres, serà esclau de tots. Perquè jo, el Fill de l'home, no he pas vingut perquè em serveixin, sinó per a servir i donar-me jo mateix com a preu de rescat per a tothom. Un servei d’amor, de perdó, de valoració dels qui no compten per a res en el món. Serà rei arribant al fons del fons de la ignomínia humana, com era morir a la creu com un sediciós.

9.- Jesús Rei és el mirall on ens hauríem de mirar tots, perquè tots tenim un pam quadrat de poder que tendim a defensar amb urpes i dents. I en aquests dies d’investidura, no aniria pas malament que s’hi miressin els qui aspiren al poder, siguin creients o incrèduls, agnòstics o ateus. Els qui aspiren a governar escoltin i mirin Jesús de Natzaret Salvador, Ungit de Déu i Messies, Elegit i Fill de Déu. I Rei. I tanmateix ahir com avui es despulla del seu ego, pren una tovallola i es posa a rentar els peus. Pot fer-ho perquè és lliure, plenament lliure. Per això es pot donar a tots nosaltres en el pa i el vi de l’Eucaristía. Feu això que és el meu memorial. En veritat us ho dic: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi.

Tipus recurs pastoral: