Lectio divina on line 95 (Setmana del 18 al 24 de novembre)

Dilluns, 18 Novembre 2019
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

Text bíblic:  SOU SACERDOTS SANTS!

Au, doncs, feu lluny de vosaltres la maldat en totes les seves formes: tota mena d’engany i de fingiment, d’enveges o de qualsevol xafarderia. Com infants acabats de néixer, aspireu a la llet pura de la Paraula de Déu. Amb ella creixereu i arribareu a la salvació, ja que sabeu per experiència que n’és de bo el Senyor. Ell és la pedra viva, que els homes varen rebutjar com a inútil, però que és escollida i de gran preu als ulls de Déu. També vosaltres, com a pedres vives, entreu a formar part de la construcció on habita l’Esperit Sant i hi constituïu un grup de sacerdots sants que hi ofereixen, per Jesucrist, sacrificis agradables a Déu...  

...sou un llinatge que Déu ha escollit, un grup de sacerdots i de reis, una nació santa, el patrimoni personal de Déu a fi que proclameu les gestes del qui us ha cridat de la fosca a la seva llum meravellosa. Els qui fins ara no éreu poble de Déu ara sou poble de Déu, els no-compadits ara heu obtingut misericòrdia

 (1Pe 2,1-10)

-------------------------

Què diu el text?

¿Què vol dir ser “pedra viva” de la Comunitat?

¿Tens consciència del teu Sacerdoci amb Jesucrist?

Què et suggereix aquesta Lectio d’avui?

-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

Primer de tot cal aclarir quin significat té el mot sacerdoci. El sacerdoci és una institució comuna a totes les religions, exercida de diverses maneres, i forma part de l’activitat social d’un grup. Bé que en un principi no sembla que fos un ofici específic d’una casta, aviat començà a ésser exercit pels poders reials, caps de tribu o de família. Més tard l’exercici sacerdotal del rei fou delegat a persones concretes amb dedicació plena. Fou la manera com un magnat, el rei, s’exonerà de responsabilitats concretes i les traspassà a particulars o grups concrets. Això apareix clarament a l’Antic Egipte on les accions sagrades pertanyien al faraó, bé que a la pràctica eren delegades a personal concret i s’anomenaren sacerdots. Els grups sacerdotals evolucionaren vers al monopoli d’auguris, doctrines i ritus peculiars, fet que donà origen a castes o grups tancats. Aparegueren altres categories del sacerdoci per capacitats individuals reconegudes: guaridor, endeví, fetiller, exorcista, profeta... També per la possibilitat d’entrar en contacte amb les forces naturals o divinitats per pràctiques extàtiques i tècniques al servei de la comunitat.

Entre els hebreus primitius el sacerdoci professional tampoc no existia, era exercit pel cap de tribu o família, i més tard pel rei. Amb la conquesta de Canaan es possessionaren dels temples cananeus i amb la conquesta de Jerusalem proclamaren el seu Temple com a santuari únic de les dotze tribus, unificades pel conqueridor de la ciutat el rei guerrer David. Hi havia diverses famílies sacerdotals: de Moisès, Aaron, Elí, Sadoc i Leví. Després de l’exili de Babilònia (897-835 aC) només prevalgueren les famílies de Sadoc i Leví: Saduceus i Levites.

Jesús no pertanyia a cap casta sacerdotal. Els texts del Nou Testament deixen clar que amb la Mort i Resurrecció de Jesús queda abolida la institució del Temple, les víctimes, l’altar. La Carta als Hebreus explica l’obra salvadora de Jesucrist amb el simbolisme del seu Sacerdoci únic i definitiu. Jesús, un cop ressuscitat, anul·la tota mitjanceria d’institució sacerdotal.

La Comunitat cristiana del s. II, però, amb la catequesi i teologia de Sants Pares, retornà als símbols veterotestamentaris. El sacerdoci cristià, com institució, s’anà consolidant fins el Concili de Trento que proclamà el sacerdoci com estament social, ben definit i jerarquitzat a l’Església Catòlica. Així l’estructura eclesial romana de diòcesis, parròquies, seminaris conciliars... ha arribat fins a nosaltres. Ser sacerdot catòlic és l’exercici d’una professió, d’un ministeri, etc. que exigeix una alta virtut...

Sobre això, només dos punts per il·luminar la reflexió en grup o personal:

1.- Després d’aquesta informació podeu rellegir -amb atenció- el text de la Lectio d’avui. El Concili Vaticà II (1962-65) quan parla de l’Església té un ordre de capítols interessant: 1r- EL MISTERI DE L’ESGLÉSIA, 2n- EL POBLE DE DÉU, 3r-LA JERARQUIA, 4rt... etc.

2.- En la celebració del sagrament del Baptisme després de vessar l’aigua en el nom del PARE, del FILL i de l’ESPERIT SANT sobre el cap del neòfit, aquest és UNGIT amb JESUCRIST com a SACERDOT, PROFETA i REI... Perquè aquestes paraules i unció?   

Tipus recurs pastoral: