Diumenge XXXIII de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 17 Novembre 2019
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Jesús recomana la constància, l’esperança activa que treballa per obrir-se pas enmig de les dificultats

1.- El temple de Jerusalem era el fonament on descansava el poble d’Israel. Jesús n’anuncia la destrucció total, que era com l’anunci de la fi del món. Però Jesús afirma que és només la fi d’un món. I els deixebles, que el creuen imminent, volen saber el quan i el com. Però, no. El món i la vida continuen.

2.- Malaquies apunta algunes causes de la fi del temple. El Déu que hi habita detesta una religió on es refugien bruixots, adúlters, perjurs, escanyapobres i opressors de viudes, orfes i immigrants. No li agrada la “bona” gent que ha perdut la il·lusió perquè no val la pena servir el Senyor. S’ho passen millor els dolents. Però Déu, com el bon pare que és, serà indulgent amb tantes persones que li són fidels.

3.- L’anunci de Jesús sobta els deixebles. “No us alarmeu”. La vida continua. El món fa el seu camí. Certament que es produiran moments d’angoixa, aparentment sense sortida. Guerres, fam, desigualtats intolerables. O terratrèmols o tsunamis. O un canvi climàtic paorós. O un eclipsi que ens deixa a les fosques i glaçats. La natura té això, es fa respectar. Ecologia!

4.- En aquests moments més o menys duradors se sentiran veus que fins en nom de Déu, diran: “Guaiteu-lo allí, el Messies salvador”, o bé “Guaiteu-lo aquí”. No hi anéssiu pas ni els seguíssiu! Són xerraires o somiatruites. Perquè primer Jesús –el Messies de debò– haurà de patir molt i ser foragitat del nostre món. I els seus deixebles faran el mateix camí, davant la indiferència o l’odi del món. Passarà com al temps de Noè. Igual. Menjaven, bevien, es casaven, fins al dia que Noè entrà a l’arca i vingué el diluvi i els va engolir tots. Així passarà el dia que el Fill de l’home es revelarà. Enmig de vosaltres n’hi ha un que no coneixeu. Sí, és enmig vostre. A veure si l’identifiqueu.

5.- No podem esperar solucions fàcils a problemes difícils i complicats, com els qui canvien duros a quatre pessetes o els líders que prometen l’oro i el moro i venen vent i fum disfressats de progressistes i de salvadors de la pàtria o de l’església. No us deixeu engalipar. Sigueu crítics i lúcids. Mentre promouen l’estat del benestar, el malmeten trepitjant els grans valors de la llibertat, la igualtat i la germanor. La mentida esdevinguda postveritat sembla l’eina secreta d’alguns programadors polítics.

6.- El cristià i l’home de bé, ni que sigui ateu o agnòstic, si porten dins el corc de la justícia i les exigències de Déu i es planten davant els poders del món sofriran incomprensió, persecució o la presó i l’exili. Això passava en temps passats i passa ara.

7.- També a nivell familiar, Jesús anuncia l’esquinçament dolorós d’uns pares, germans, parents i amics que trairan o deixaran tot sols els qui gosin oposar-se al poder opressor del color que sigui.

8.- Tenen tanmateix una arma molt poderosa: la paraula. Una paraula inspirada per l’Esperit Sant, l’esperit de l’amor i de la llibertat que us inspirarà el discurs just i escaient quan hàgiu de respondre davant algun tribunal religiós o polític. Connecteu-hi, escolteu-lo, seguiu-lo. Res de violència. En tot cas la desobediència passiva i no violenta. Com Jesús i els cristians primitius quan s’enfrontaren a determinades tradicions religioses i a les exigències de l’imperi romà.

9.- Jesús recomana una virtut: la constància, l’esperança activa que treballa per obrir-se pas enmig de les dificultats, convençuda que l’amor és més fort que l’odi, que la veritat nua és més forta que la mentida. Com que no entenien el sentit de les paraules de Jesús, alguns cristians de Tessalònica feien vaga de braços caiguts, sense treballar i ocupats a no fer res i a xafardejar. Si la imminent vinguda del Senyor els eximeix de treballar, també els ha d'eximir de menjar. Qui no vulgui treballar que no mengi.

10.- El papa Francesc dedica aquest diumenge a pensar en els pobres, víctimes de la injustícia. “No quedarà defraudada la esperança dels pobres”, diu el salm 19. Més que pensar en la fi del món, pensem com podrem posar fi al patiment de tants condemnats injustament a una vida precària y miserable.

Tipus recurs pastoral: