Diumenge XXXII de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 10 Novembre 2019
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Déu és un Déu de vius, no pas de morts, i ens fa compartir la seva mateixa vida

1.- No és moda avui enraonar de la resurrecció tot i que proclamem en cada eucaristia: Crec en la resurrecció de la carn i la vida perdurable. Molts diuen que no hi creuen però alguna cosa ensumen quan en funerals exclusivament laics, s’adrecen al difunt amb cants i discursos adreçats al difunt “a on sigui”. I l’interès legítim, no cal dir-ho, de donar una sepultura digna, perquè descansin, als qui en foren injustament privats. Si són morts i ben morts, de què han de descansar? Segurament que hi ha més d’una resposta, però la pregunta continua ressonant com el zum-zum de la campana que retruny.

2.- Jesucrist proclama: Jo sóc la resurrecció y la vida. I ens garanteix que si vivim amb Ell, amb Ell ressuscitarem. La mort no té pas la darrera paraula. És una etapa vers una vida nova. Per això podem dir com el poeta Maragall: I quan s'acluquin aquests ulls humans “doneu-me’n, Senyor, uns altres de més grans per contemplar la vostra faç immensa. Sia’m la mort una major naixença!”. “Estarem sempre amb el Senyor”, diu Sant Pau.

3.- Els saduceus no creien en la resurrecció perquè no en trobaven cap indici en el Pentateuc. I volen fer quedar en ridícul Jesús bo i plantejant-li una rondalla basada en la llei del levirat. Si el germà gran moria sense fills, la vídua es casaria amb els cunyats fins que nasqués algun hereu. Això rai. Però el dia de la resurrecció els 7 germans s’hauran de rifar de qui és la dona, puix que tots s’hi van casar. Ridícul, oi? Però Jesús els fa una bona repassada.

4.- En aquest món, homes i dones es casen per assegurar la vida a la terra. Però allà on només regna la vida sense ombra de mort, ja no cal casar-se ni tenir fills. L’amor no passarà mai. Canviarà, millorada, la seva expressió.

5.- Déu és un Déu de vius, no pas de morts, i és tan generós que ens fa compartir la seva mateixa vida. Quan el poble –el seu poble– vivia esclavitzat a l’Egipte, Déu en veu i sent el patiment i l’opressió. I en companyia dels patriarques Abraham, Isaac i Jacob, confia a Moisès l’encàrrec d’alliberar-lo. Els patriarques viuen en Déu i en comparteixen l’amor envers els maltractats i explotats de tots els temps. També ens confia a nosaltres la tasca de crear les condicions on siguin efectives la germanor, la llibertat i la igualtat pròpies dels fills del mateix Pare.

6.- Jesús afegeix que serem com els àngels, éssers purament espirituals, però sense de deixar de ser humans, i serem els hereus del món nou i de la vida nova. Quan els cristians van preguntar a sant Pau com ressusciten els morts, els contestà: allò que sembres no és pas la planta que serà, sinó un simple gra de blat o de qualsevol altra planta. I Déu dóna a cada llavor la planta corresponent.

7.- I continua: Així passa amb la resurrecció: “se sembra un cos corruptible, ressuscita incorruptible. Se sembra una misèria, i ressuscita gloriós. Se sembra dèbil, i ressuscita poderós”. Es tracta d’una nova creació. “Guaiteu-la!, llegim a l’Apocalipsi. És la Tenda de Déu enmig dels homes, i acamparà enmig d'ells. Ells seran el seu poble i Déu en persona, enmig d'ells, serà el seu Déu. Els eixugarà totes les llàgrimes dels ulls. S'ha acabat la mort! S'han acabat el dol i el plany i el sofriment! L'ordre antic ha caducat! Mira, tot ho faig nou!”

8.- Els israelites arribaren a la convicció de la resurrecció enmig d’una persecució religiosa. Els fidels s’estimaven més morir que trair la seva consciència renegant de Déu i de la seva llei. L’episodi d’avui de la mare amb els seus set fills, és un exemple esfereïdor de fidelitat a la llei de Déu i del seu amor i el seu poder de retornar-los la vida.

9.- Entendrem millor l’abast de la nostra fe si l’amanim amb la pregària. La pregària mantenia en la fe els cristians de Tessalònica i de tots els temps enmig de la persecució. Sant Pau demanava per a ells constància i coherència, a fi  que la fe arribés a tothom i fos reconeguda com ho era en aquell grup de cristians. Demanava també que Déu els alliberés d’uns homes que no comparteixen la fe i esmercen el seu poder per esborrar-la del cor dels cristians. Com ara si fa no fa. “Allibereu-nos del Maligne”, diem en el Pare nostre. Que ens guardi d’acceptar com a cosa normal idees deshumanitzadores que afecten la vida i la mort, la llibertat i la dignitat de les persones. Les idees revestides de progressia, naturalment.

10.- Jesús compara la vida eterna a un gran banquet on Ell mateix és l’amfitrió. Hi comparteixen la taula de tots els seus fills, vinguts de pertot. I mentre esperem la plenitud de la vida del cel, l’anem realitzant de mica en mica a la terra. Farem de la vida d’ara un tast de la vida plena si a les nostres comunitats arriba a tothom el pa de cada dia i la gràcia del perdó que rebem i que donem.

Tipus recurs pastoral: