Diumenge XXXI de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 3 Novembre 2019
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Jesús torna a Zaqueu la dignitat que l’ambient religiós en què vivia li havia pres

1.- Com ha arribat fins aquí? Vol veure Jesús però la gent no l’hi deixa. És massa petit. A més té dues pegues: és cap dels publicans i és ric. S’ha tornat boig o què?

2.- Jesús, enriolat, aixeca els ulls i deu fer broma: mai no havia vist una fruita tan especial penjant d’un arbre com aquest. Au, baixa! Avui posaré a casa teva. Ho necessito. Dit i fet.

3.- I la gent, la bona gent de sempre, botzina escandalitzada. Entrar a casa d’un publicà. Un cap de publicans com Zaqueu. I entaular-s’hi. Tothom critica el pecador empedreït. I critica l’aparent despreocupació culpable de Jesús. Freqüentar pecadors provoca impuresa. No se n’adona el Mestre?

4.- I tant que sí. Jesús sap prou bé què es fa. Té present que Déu és amor. I estima tot el que Ell ha creat perquè hi ha posat tot el seu amor i continua estimant-ho. Els manté en vida i segueix amorosament el seu desplegament. La persona camina sovint d’esma i es deshumanitza justament quan pensa que és quelcom o algú. És ara quan el Senyor espera Zaqueu i l’anima a allunyar-se del mal i emprendre el bon camí. Ja no recorda les culpes.

5.- Jesús es fa seva l’actitud del Pare. I en fa pregària. Ha resat tantes vegades el salm que diu: El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, gran en l’amor. El Senyor és bo per a tothom, estima entranyablement tot el que ell ha creat. Totes les obres del Senyor són fidels, les seves obres són obres d’amor. El Senyor sosté els qui estan a punt de caure, els qui han ensopegat, ell els redreça.

6.- Zaqueu s’ha enfilat a l’arbre i n’ha davallat d’una revolada sa i estalvi. És ara el bon moment. No sabem de què van parlar durant l’àpat ell i Jesús. Però el contacte amb que per primera vegada se’l mira com a persona i el valora i hi compta, li descobrirà la part més valuosa d’ell mateix. Pren consciència que ha mirat massa pel seus interessos. Ara s’adona que el seu ofici de cobrador d’impostos és digne i socialment necessari i que l’ha d’exercir amb honestedat i respecte a la gent que tracta.

7.- I canvia de xip. Amb la meitat del que és seu en té prou per viure. Amb l’altra meitat n’ajudarà a arribar a final de mes molts dels qui ara el critiquen. A més a més, si ha defraudat poc o molt ho rescabalarà amb escreix. Més enllà de la llei.

8.- Jesús li diu: «Avui s’ha salvat aquesta casa, ja que aquest home també és un fill d’Abraham. Perquè jo, el Fill de l’home, he vingut a buscar i a salvar allò que s’havia perdut». Torna a Zaqueu la dignitat que l’ambient religiós en què vivia li havia pres. Amb la seva obertura a l’amistat amb Jesús s’ha posat al nivell dels bons israelites. És fill d’Abraham perquè ha cregut en Jesús i ha actuat en conseqüència.

9.- Els tessalonicencs viuen amb un pèl d’histèria esperant com imminent la vinguda del Senyor. Alguns n’han tret una norma pràctica: viure amb l’esquena dreta. Per què ens hem d’escarrassar si l’amo ja truca a la porta? I altres, mentre miren al futur, no veuen que ja tenen Jesús davant, enmig d’ells disposat a salvar, a perdonar, a animar tots els seus fidels enmig dels problemes econòmics i polítics que tenen pel fet de ser cristians.

10.- Volem veure Jesús? Què ens priva de veure’l, tocar-lo, conversar-hi? Separem-nos una mica del batibull de la gent sense por al ridícul. I trobarem Jesús justament enmig de la gent: l’Eucaristia com ara. No nos abandonem el medi on vivim, sinó que com a cristians que som, ocupem amb molta honradesa, gran generositat i molt d’amor el lloc que el Senyor ens ha assenyalat dins la comunitat humana i cristiana.

Tipus recurs pastoral: