Diumenge XXX de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 27 Octubre 2019
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Sóc un pecador!

El Papa Francesc en presentar-se a la multitud expectant immediatament després de la seva elecció va començar així: “sóc un pecador”. I ens va invitar a pregar per ell en uns moments de silenci. Ens va deixar ben sorpresos. ¿i no ens sorprèn de dir una i una altra vegada en el rés de l’Ave-Maria: “pregueu per nosaltres, pecadors”?

La paràbola del fariseu i el publicà és com un potent bat de llum que ens pot fer reaccionar. Si tu et consideres a tu mateix com la bona persona que compleix totes les normes, que fas moltes pregàries, que ets molt generós i ben cofoi de tu mateix en dónes gràcies... escolta bé, que Jesús potser t’estigui fent un seriós advertiment. Si en canvi et sents feble, pecador, un desgraciat que ja no té altra sortida que el perdó gratuït i misericordiós del Pare, vas bé.

El publicà de l’evangeli no gosa aixecar els ulls al cel, sinó que es dóna cops al pit i diu: Déu meu, sigueu-me propici, que sóc un pecador! Jesús diu que aquest va sortir justificat del temple.

¿Oi que la cosa més gran que et pot passar és fruir de l’abraçada de Déu?és el Déu Pare en l’abraçada al Fill Pròdig. Ja no tenim cap excusa per a tenir por a Déu. Seràs tant pecador com et sembli, però la teva sort és la de poder sentir l’abraçada del Pare en demanar-li el seu perdó.

Avui, tot fent camí a Jerusalem, el Senyor ens dóna un nou ensenyament sobre la pregària: posa en contrast als ulls de Déu la pregària del fariseu cofoi de si mateix per ser perfecte complidor de les normes religioses en contrast amb la pregària d’aquell que en el fons del temple no s’atreveix ni a aixecar els ulls avergonyit de la seva pròpia conducta.

També aquesta paràbola d’avui és diàfana. Però no és tan senzilla d’assimilar. Sí que ens entusiasma Jesús per la forma com ensenya, però si no vigilem, podem estar mirant-nos-ho des de fora. Si obrim la closca de la paràbola ens trobem amb el contingut, el missatge: la humilitat del cor.

La humilitat en la pregària és autèntica si se situa en tota la persona, en la vida de cada dia, en la relació amb els germans: ser humils en la pregària i en la vida.

Deia Sta. Teresa que “humildad es andar en verdad”. No cal fer fantasies sobre si som més o menys humils. Cal ser sincers amb nosaltres mateixos: allò que trobem de bo és regal de la Gràcia de Déu, de l’Esperit Sant que actua en nosaltres, mentre que allò que hi trobem de roí, de fals, de larvat egoisme, allò és de collita pròpia.

Quan preguem ho fem agraïts per tots els regals de cada dia, penedits perquè som pecadors i amb pau en el cor perquè el Senyor escolta la nostra pregària amb benignitat de pare.

Per a ser humils en la pregària i en la vida necessitem una llum intensa i una energia superior a nosaltres mateixos. L’Esperit Sant s’hi posa de ple però hem de ser-ne conscients, demanar-li sense cansar-nos la humilitat, una humilitat immergida en la humilitat de Jesús: “Veniu a mi ... que jo sóc humil i mansuet de cor”.

Insistim en la humilitat per la importància cabdal que té en l’espiritualitat cristiana.

Aquest dies, el 24 d’0ctubre, hem fet memòria agraïda de Sant Antoni Maria Claret, apòstol de la nostra terra. La seva feina missionera era intensíssima i enormement fructífera. Hi havia un secret: Mossèn Anton Claret vivia la seva espiritualitat en clau d’humilitat. Ell mateix ens diu que “... per a ser un veritable missioner apostòlic, vaig entendre que havia de començar per la humilitat que considerava com a fonament de totes les virtuts. I de debò que s’ho va prendre seriosament. Ell mateix diu que durant més de trenta anys va anar-se revisant diàriament sobre la humilitat.

Ja tenim, doncs, en la humilitat de Claret, una clau de lectura per a entendre la seva personalitat cristiana i missionera. A partir d’aquí podem entrar en el coneixement del nostre compatrici missioner.

En una ocasió uns estudiants se li van atansar per a preguntar-li com s’ho podia fer per a afrontar tanta activitat missionera. Ell els respongué: enamoreu-vos de Jesucrist i del proïsme i fareu més que jo.

L’amor al Senyor i als germans amb un cor humil i confiat, és el secret. El nostre secret, el teu i el meu.

Demanem-ho a l’Esperit Sant i anem fent camí en un amor humil i confiat viscut en la pregària.

Tipus recurs pastoral: