Lectio divina on line 91 (Setmana del 21 al 27 d'octubre)

Dilluns, 21 Octubre 2019
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

Text bíblic: FES-ME JUSTÍCIA, DÉU MEU!

Fes-me justícia, Déu meu,
defensa la meva causa contra una gent que no estima;
allibera’m de l’home pervers i traïdor.
Déu meu ets el meu baluard.
Per què em rebutges?
Per què he d’anar de dol per tot arreu,
oprimit per l’enemic?

Envia’m la teva llum i la teva veritat;
que elles em guiïn,
que em duguin a la muntanya santa,
al lloc on resideixes.
I m’acostaré a l’altar de Déu,
a Déu que és la meva alegria.
Jo et lloaré amb la cítara,
oh Déu, Déu meu.

Per què aquesta tristor, anima meva?
Per què aquest torbament?
Espera en Déu.
Jo el tornaré a lloar,
salvador meu, Déu meu.

(Salm 43 42)

-------------------------

Què diu el text?
¿Alguns espais o moments de la teva vida s’identifiquen amb aquest Salm?
¿Coneixes alguna persona a la que li aniria bé poder pregar amb aquest Salm?
Què et suggereix aquest text de la Lectio d’avui?

Comentari per ser llegit abans o després de la Lectio.

Aquest salm, amb  l’anterior n. 42, formen una unitat. L’escriu un bon israelita que viu lluny de Jerusalem i que es troba entre gent, potser veïns, que li fan la vida impossible.

Més encara, s’entreveu una qüestió judicial portada amb segones intencions i malícia en contra d’ell: algú que no estima, pervers i traïdor. Se sent oprimit per algú que li és enemic. La llunyania de Jerusalem per a ell és com una prova de la seva fe en el Déu dels pares, se sent com rebutjat. Tanmateix la seva pietat li dóna el convenciment de què Déu li és baluard i defensa, però el sent llunyà perquè la presència de Déu per als israelites es concretava i concentrava en el Temple de Jerusalem, per ell ara, tan llunyà. Segueix una expressió sublim que destaca dues paraules clau: ‘llum’ i ‘veritat’.

La llunyania geogràfica de la Casa del Senyor a Jerusalem pot ser amorosida i suavitzada des de la fe confessant que el Déu d’Israel li és ‘llum’ i que la vida o existència que té no té altre sentit sinó és des de la ‘veritat creadora’ del Déu d’Abraham. Amb aquestes evocacions es trasllada espiritualment a Jerusalem, a la muntanya santa, on hi resideix el Déu en el que espera i creu. S’imagina que està arribant i entrant en el Temple del Senyor, prop del seu altar. Evoca, naturalment, la joia dels cants, salms i himnes acompanyats d’instruments musicals, la cítara en aquest cas.

D’aquest somni pietós, estant despert, en treu una conclusió: no val la pena de deixar-se dominar per la tristesa i el torbament ja que el dia de poder anar a la muntanya santa del Temple, tard o d’hora, arribarà. Considerar-ho o somniar-ho ara, ja li dóna esperança en mig de les dificultats en què es troba.

Aquest salm ens és molt proper perquè també vivim l’absència sensible de Déu i potser ens sentim una mica acorralats per problemes diversos. Tanmateix tenim una realitat nova que supera en positiu la situació dels justos a l’Antic Testament: tenim LA PERSONA DE JESÚS. No ens cal el Temple ni la ciutat de Jerusalem. El Crist Pasqual ho omple tot, la seva persona acampà entre nosaltres i, ressuscitat, tota la creació participa de la seva realitat divina. En el Baptisme, després que l’aigua llisqués pel nostre caparró com a signe visible de la nostra incorporació a la Comunitat cristiana, se’ns ungí com a SACERDOTS, PROFETES I REIS amb JESUCRIST. Ens cal tenir-ne una consciència clara d’aquesta unció baptismal en totes les contingències de la vida, amb pregària contínua des del cor, tot sentint-nos membres de la Comunitat...

Tipus recurs pastoral: